La programació infantil, quan està pensada des del coneixement pedagògic i des de la diversitat cultural, pot fomentar la creativitat, el pensament crític i la convivència. No es tracta només d’entretenir, sinó de generar espais on la infància se senta representada, escoltada i valorada. Les històries que es conten, els personatges que s’hi mostren i els valors que s’hi transmeten tenen un impacte directe en la manera com les criatures entenen el món i el seu lloc dins d’ell.
És important que la ràdio i la televisió no perpetuen estereotips ni rols de gènere limitadors, ni excloguen realitats familiars, culturals o funcionals diverses. Cal que s’obrin a la pluralitat, que donen veu a les infàncies silenciades i que promoguen el diàleg entre generacions. Quan un programa infantil mostra respecte per la diferència, quan convida a la reflexió i a l’empatia, està sembrant les bases d’una ciutadania més conscient i compromesa.
A més, la participació activa de la infància en la creació de continguts pot ser una via transformadora. Que les criatures puguen expressar-se, contar les seues vivències, fer preguntes i proposar solucions, dignifica la seua mirada i enforteix el seu paper com a agents de canvi. La ràdio escolar, els tallers audiovisuals o les col·laboracions en mitjans locals són exemples d’aquesta aposta per una comunicació més democràtica i inclusiva.
En definitiva, la ràdio i la televisió tenen el potencial de ser molt més que canals de difusió. Poden ser espais de trobada, de creació compartida i de defensa activa dels drets de la infància. Quan s’utilitzen amb sensibilitat, amb rigor i amb compromís, es converteixen en instruments de transformació social que ajuden a construir un futur més amable, més plural i més respectuós amb totes les infàncies.