10.12.25

Nosaltres i ells ^

La moció presentada per Vox per prohibir el burka i el nicab en espais públics és un exemple clar de com es pot utilitzar la política per alimentar la por i la confrontació cultural en lloc de buscar solucions reals als reptes de convivència. El text apel·la a la identitat occidental i a la dignitat de les dones, però en realitat es tracta d’una mesura selectiva que assenyala una comunitat concreta i reforça estereotips que ja viuen sota sospita i discriminació.

La qüestió de la vestimenta és molt més complexa que una simple prohibició. El vel integral pot ser imposat, però també pot ser escollit lliurement per algunes dones com a expressió de fe o identitat. Convertir-lo en un delicte o en una sanció administrativa significa negar l’agència personal i reduir la diversitat cultural a un problema de seguretat. En canvi, quan es tracta d’altres vestimentes que també cobreixen el rostre, com els cascos de moto o les màscares sanitàries, la moció guarda silenci. Açò demostra que no estem davant d’una norma neutral, sinó d’una iniciativa ideològica que busca marcar diferències entre “nosaltres” i “ells”.

La convivència en una societat plural no es construeix a base de prohibicions que criminalitzen símbols religiosos. Es construeix amb diàleg, amb educació, amb polítiques d’inclusió que garantisquen que totes les persones, vinguen d’on vinguen, puguen sentir-se part d’un projecte comú. La moció de Vox, en canvi, reforça la idea que hi ha ciutadans de primera i de segona, que hi ha identitats acceptables i identitats rebutjades. És una manera de fer política que no dignifica ningú, ni tan sols aquelles dones que diuen voler protegir.

El perill d’esta proposta és que obri la porta a més restriccions basades en la diferència cultural o religiosa. Hui és el burka, demà podria ser qualsevol altre símbol que no encaixe amb la visió estreta d’una identitat nacional homogènia. En lloc de defensar la llibertat, la moció la retalla. En lloc de protegir la dignitat, la utilitza com a excusa per imposar uniformitat. I en lloc de fomentar convivència, alimenta la fractura social.

La societat valenciana i l’espanyola han demostrat al llarg de la història que són capaces de conviure amb pluralitat de llengües, de tradicions i de creences. La diversitat no és una amenaça, és una riquesa. El que sí és una amenaça és la política que fa de la por i de la divisió la seua bandera. Per això, davant d’esta moció, cal reivindicar una altra manera de fer política: una que pose les persones al centre, que respecte les seues decisions i que entenga que la llibertat no es defensa prohibint, sinó garantint drets per a totes i tots.