La muntanya de Romeu no és només un espai natural. És un símbol de resistència, un bosc urbà que ens recorda que la vida digna comença per un territori respectat. Situada entre Sagunt i el Port, Romeu ha estat durant dècades un refugi verd, un escenari de memòria col·lectiva i un espai de convivència. Però també ha estat víctima d’una pressió constant per part d’interessos econòmics que han intentat convertir-la en pedrera, en ferida oberta, en negoci a costa del bé comú.
La declaració de Romeu com a Paratge Natural Municipal, aprovada pel Consell el 2019, no va ser un gest amable ni una concessió. Va ser una resposta necessària a una amenaça persistent: l’activitat extractiva de Lafarge-Holcim, una multinacional que durant anys ha explotat el Salt del Llop i que ha intentat ampliar la seua acció sobre la muntanya. Aquesta empresa, que es presenta com a compromesa amb la sostenibilitat, ha pressionat les institucions, ha judicialitzat la protecció i ha intentat desacreditar la voluntat popular que demana preservar Romeu.
Cal dir-ho clar: la protecció de Romeu no pot estar subordinada als interessos d’una empresa que viu de destruir muntanyes. No pot estar condicionada per la por a perdre llocs de treball que, en realitat, depenen d’un model caduc, insostenible i agressiu. La defensa de Romeu és la defensa d’un futur diferent, on el territori no siga moneda de canvi, on les persones no hagen de triar entre treball i natura, entre pa i dignitat.
Romeu és un bosc urbà que ens protegeix. Les seues 275 hectàrees són un pulmó verd que regula la temperatura, que absorbeix CO₂, que acull biodiversitat. És un espai de salut pública, de benestar emocional, de educació ambiental. En un context de crisi climàtica, de desertificació i de contaminació, destruir Romeu seria un acte de barbàrie. Seria condemnar Sagunt a una ciutat més calenta, més grisa, més vulnerable.
L’empresa extractiva ha intentat presentar-se com a víctima d’una decisió injusta. Ha parlat d’inseguretat jurídica, de pèrdua de competitivitat, de risc per a l’ocupació. Però cal recordar que la protecció de Romeu no va ser improvisada. Va ser fruit d’un procés llarg, participatiu, fonamentat en informes tècnics, en estudis ambientals, en la veu de la ciutadania. La declaració com a paratge natural va ser legal, legítima i necessària. I qualsevol intent de revertir-la és una agressió al territori i a la democràcia.
La muntanya de Romeu no és un recurs econòmic. És un espai de vida. És un lloc on les persones caminen, respiren, mediten, aprenen. És una aula oberta per a les escoles, un escenari per a la cultura, un refugi per a la fauna. És un espai que connecta la ciutat amb la natura, que ofereix alternatives al model de creixement descontrolat, que ens recorda que la qualitat de vida no es mesura en tones de ciment.
La protecció de Romeu ha estat una victòria de la societat civil. Col·lectius ecologistes, entitats culturals, centres educatius, veïnat compromés i representants institucionals han treballat colze a colze per defensar aquest espai. Han organitzat caminades, han presentat al·legacions, han fet pedagogia, han resistit. I han guanyat. Però la victòria no és definitiva. L’empresa continua pressionant, continua litigant, continua buscant escletxes per reprendre l’explotació.
Per això cal mantenir-se ferms. Cal entendre que la protecció de Romeu no és negociable. No és un favor, ni una excepció. És una necessitat. És una línia roja que no es pot traspassar. I cal que les institucions ho diguen amb claredat, que no cedisquen davant les pressions, que no busquen equilibris impossibles entre destrucció i conservació.
Romeu pot ser un laboratori de sostenibilitat. Pot acollir projectes de restauració ecològica, d’agricultura regenerativa, de turisme responsable. Pot ser un espai per a la innovació pedagògica, per a la creació artística, per a la convivència comunitària. Pot generar ocupació digna, vinculada al respecte pel territori, a la cura de la natura, a la promoció de valors.
Però per a això cal valentia. Cal trencar amb el discurs de la dependència industrial, amb la idea que només el ciment genera riquesa. Cal apostar per un model que pose la vida al centre, que reconega el valor dels espais naturals, que entenga que la natura no és un obstacle, sinó una aliada.
La muntanya de Romeu és un símbol. Un símbol de dignitat, de resistència, de esperança. És un espai que ens recorda que el territori té drets, que la ciutadania té veu, que la natura mereix ser protegida. I per això, cal continuar defensant-la. Amb fermesa, amb tendresa, amb intel·ligència. Cal fer de Romeu un emblema de la nova ciutat que volem: verda, justa, inclusiva, habitable.
No podem permetre que una empresa que viu de destruir muntanyes condicione el futur de Sagunt. No podem acceptar que la protecció de Romeu siga qüestionada per interessos privats. No podem oblidar que cada arbre tallat, cada roca extreta, cada senda esborrada és una pèrdua irreparable.
Romeu ens pertany a totes. És part de la nostra història, de la nostra identitat, del nostre futur. I per això, mereix ser protegida amb tota la força de la comunitat. Amb tota la dignitat del territori. Amb tota la esperança d’un poble que estima la seua muntanya.