Aquest fòrum, impulsat per Levante-EMV amb la col·laboració d’institucions públiques i agents socials, ha demostrat que el periodisme pot ser molt més que transmissió d’informació: pot ser motor de reflexió, catalitzador de diàleg i espai de trobada per a persones diverses que comparteixen un mateix horitzó. El fet que es fera al CEACV no és casual. Parlar de futur econòmic i social en un espai dedicat a l’educació ambiental és un missatge potent: el creixement no pot desvincular-se de la sostenibilitat, ni de la responsabilitat amb el territori i amb les generacions que vindran.
El Camp de Morvedre és una comarca amb una identitat forta, marcada per la seua història industrial, pel patrimoni cultural i festiu, i per la seua posició estratègica al costat del mar i a les portes de València. Sagunt, com a capital, concentra gran part de l’activitat econòmica i social, però la comarca és molt més que la ciutat: és un mosaic de pobles, de tradicions, de paisatges agrícoles i de comunitats que han sabut resistir i reinventar-se. Ara, amb l’arribada de la gigafactoria de bateries i amb el creixement dels polígons industrials, es planteja un repte majúscul: com fer que aquest impuls econòmic es traduïsca en benestar compartit, en cohesió social i en respecte ambiental.
El fòrum ha posat damunt la taula la necessitat de millorar les infraestructures. Les connexions ferroviàries i viàries són insuficients per al volum d’activitat que es preveu. El port de Sagunt, peça clau per a la logística, necessita inversions que el facen més competitiu i sostenible. Les carreteres que connecten la comarca amb València i amb altres territoris han de ser reforçades per evitar col·lapses i per garantir una mobilitat fluida. Però no es tracta només de transportar mercaderies: es tracta de garantir que les persones puguen moure’s amb facilitat, que el transport públic siga una alternativa real i que la mobilitat siga inclusiva i respectuosa amb el medi ambient.
La formació és un altre dels grans reptes. La gigafactoria i el creixement industrial obrin oportunitats laborals, però cal que la població local estiga preparada per aprofitar-les. Això implica reforçar la formació professional, establir vincles més estrets amb les universitats i apostar per la formació dual, que combina teoria i pràctica. La joventut del Camp de Morvedre ha de sentir que té un futur en la seua comarca, que no cal emigrar per trobar oportunitats dignes. I alhora, cal garantir que les persones adultes que ja formen part del mercat laboral puguen reciclar-se i adaptar-se als nous perfils professionals que demanda la indústria verda i tecnològica.
La sostenibilitat és un eix transversal que no pot quedar en segon pla. El creixement industrial ha de ser compatible amb la protecció del medi ambient. La iniciativa d’ASECAM amb l’Oficina de Simbiosi Industrial és un bon exemple de com es poden generar sinergies entre empreses per reduir residus, aprofitar recursos i avançar cap a l’economia circular. Però cal que aquestes pràctiques s’estenguen i es convertisquen en norma, no en excepció. El Camp de Morvedre té l’oportunitat de ser referent en sostenibilitat industrial, i això no és només un eslògan: és una necessitat per garantir que el progrés no es convertisca en degradació.
La cohesió social és potser el repte més complex. El creixement econòmic pot generar desigualtats si no es gestiona amb sensibilitat. Cal habitatge digne per a les persones treballadores que arribaran, cal reforçar els serveis públics de salut, educació i benestar, cal garantir que les persones majors i les famílies no se senten desplaçades per un model de desenvolupament que prioritze només els números. El Camp de Morvedre ha de ser un territori on el progrés es mesure també en qualitat de vida, en participació ciutadana i en dignitat col·lectiva.
El fòrum celebrat al CEACV ha tingut un valor afegit: ha recordat que el futur no es construeix només amb empreses, sinó amb persones. El nom “Más que Empresas” és encertat perquè ens obliga a pensar més enllà de l’economia. Parlem de cultura, de patrimoni, d’esport, de memòria històrica, de diversitat. El Camp de Morvedre és ric en festes, en tradicions, en espais naturals, i tot això ha de formar part del projecte de futur. No podem permetre que el creixement industrial es faça a costa de la identitat. Al contrari, hem de fer que la identitat siga motor de cohesió i atractiu complementari.
El paper de Levante-EMV en aquest procés és digne d’agraïment. El diari ha demostrat que el periodisme pot ser compromés amb el territori, que pot donar veu a les comarques i que pot contribuir a generar consciència col·lectiva. Portar el fòrum al Camp de Morvedre ha estat un gest que reforça la idea que les comarques no són perifèria, sinó centre de decisions i d’oportunitats. El periodisme, quan es fa amb responsabilitat, pot ser aliat de la ciutadania i pot ajudar a construir un futur compartit.
El Camp de Morvedre té davant seu un futur ple de possibilitats. Però aquestes possibilitats només es convertiran en realitat si sabem fer del creixement un projecte coral. No es tracta de sumar empreses, sinó de sumar voluntats. No es tracta de competir entre pobles, sinó de cooperar. No es tracta de mirar només el curt termini, sinó de pensar en les generacions que vindran. El fòrum ens ha recordat que més que empreses vol dir més que números: vol dir persones, memòria, dignitat i esperança.
La comarca ha de ser capaç de transformar els reptes en oportunitats. Les infraestructures poden ser motor de cohesió si es fan amb criteris de sostenibilitat. La formació pot ser eina d’empoderament si es fa amb mirada inclusiva. La sostenibilitat pot ser avantatge competitiu si es converteix en pràctica habitual. La cohesió social pot ser realitat si es posa al centre de les polítiques públiques. Tot això requereix compromís, diàleg i acció.
El CEACV ha estat l’escenari perfecte per a aquest debat. En un espai dedicat a l’educació ambiental, parlar de futur econòmic i social és un recordatori que no podem separar les coses. El medi ambient no és un afegit, és la base sobre la qual construïm. El creixement econòmic no és un fi en si mateix, és un mitjà per garantir benestar. La identitat cultural no és un luxe, és la força que ens cohesiona.
El Camp de Morvedre té una història de resistència i de reinvenció. Ha sabut superar crisis industrials, ha sabut mantenir viva la seua identitat, ha sabut projectar-se més enllà de les seues fronteres. Ara té l’oportunitat de ser referent en sostenibilitat, en cohesió i en innovació. Però això només serà possible si les persones se senten part del projecte, si les institucions escolten, si les empreses cooperen, si la ciutadania participa.
El fòrum ha estat un pas important, però no pot quedar-se en un acte puntual. Ha de ser l’inici d’un procés continu, d’un diàleg permanent, d’una construcció col·lectiva que implique empreses, institucions, associacions i ciutadania. El Camp de Morvedre necessita espais de trobada constants, on es puguen compartir idees, detectar problemes i proposar solucions. No podem esperar que les decisions vinguen sempre de fora; hem de ser protagonistes del nostre futur, amb veu pròpia i amb capacitat d’incidir en les polítiques públiques i en les estratègies empresarials.
El repte és gran, però també ho és la força de la comarca. La història ens ha ensenyat que el Camp de Morvedre sap resistir i sap reinventar-se. Des de la tradició agrícola fins a la industrialització, des de les crisis econòmiques fins a les oportunitats actuals, sempre hi ha hagut una resposta col·lectiva que ha permés avançar. Ara, amb la mirada posada en la sostenibilitat i en la cohesió, tenim l’oportunitat de demostrar que el progrés pot ser compatible amb la dignitat i amb la memòria.
La memòria és un element fonamental. No podem parlar de futur sense recordar d’on venim. El patrimoni històric de Sagunt, amb el seu teatre romà i el seu castell, és testimoni d’una trajectòria que ens connecta amb civilitzacions passades. El patrimoni industrial, amb les restes de la siderúrgia i amb la memòria obrera, és recordatori d’un esforç col·lectiu que va marcar el segle XX. Les festes i les tradicions, amb la seua capacitat de cohesionar i de donar identitat, són part d’un llegat que no pot perdre’s. El futur del Camp de Morvedre ha de ser capaç d’integrar aquesta memòria, de fer-la viva i de projectar-la com a valor afegit.
La diversitat és un altre pilar. El Camp de Morvedre és plural, amb pobles que tenen personalitat pròpia i amb comunitats que aporten riquesa cultural. La immigració ha estat part del creixement i ha de ser reconeguda com a motor de diversitat i de creativitat. La igualtat de gènere és un repte que no pot quedar en segon pla: les dones han de ser protagonistes del desenvolupament, amb oportunitats reals i amb reconeixement del seu paper en tots els àmbits. La joventut ha de ser escoltada i ha de sentir que té espai per decidir i per construir.
El Camp de Morvedre pot ser exemple de com un territori es transforma amb mirada inclusiva. Però això requereix compromís. Les empreses han d’entendre que el seu paper va més enllà del benefici econòmic: han de ser agents socials, han de contribuir a la formació, han de respectar el medi ambient, han de generar ocupació digna. Les institucions públiques han de ser valentes, han de invertir en infraestructures, han de garantir serveis públics de qualitat, han de escoltar la ciutadania. Les associacions i col·lectius han de continuar sent motor de participació, de denúncia i de proposta.
El fòrum ha estat un recordatori que el futur es construeix amb diàleg. I el diàleg no és només parlar: és escoltar, és respectar, és buscar consensos. El Camp de Morvedre necessita consensos amplis, que vagen més enllà de les diferències polítiques o sectorials. Necessita un projecte compartit que done sentit al creixement.
Agrair a Levante-EMV la iniciativa és reconéixer que el periodisme pot ser aliat. El diari ha portat el debat al cor de la comarca i ha demostrat que les comarques tenen veu, que no són perifèria, que poden ser centre de reflexió. El periodisme, quan es fa amb responsabilitat, ajuda a construir consciència i a generar acció.
El Camp de Morvedre té davant seu un futur que pot ser brillant. Però només ho serà si sabem fer del creixement un projecte coral, si sabem posar les persones al centre, si sabem respectar la memòria i la diversitat, si sabem apostar per la sostenibilitat. El fòrum ens ha recordat que més que empreses vol dir més que números: vol dir dignitat, vol dir esperança, vol dir comunitat.
Aquest és el repte i aquesta és l’oportunitat. El Camp de Morvedre pot ser exemple de com una comarca es transforma amb mirada inclusiva i sostenible. Però això depén de nosaltres, de la nostra capacitat de treballar junts, de la nostra voluntat de fer del futur un projecte compartit. El fòrum ha estat un pas, però el camí continua. I és un camí que hem de recórrer col·lectivament, amb força, amb memòria i amb esperança.