Estimats Reis d’Orient,
Aquest any no us escric per demanar joguines ni cap regal. El que vull és justícia i dignitat. Us demanem que l’Ajuntament de Sagunt deixe, d’una vegada per totes, de girar l’esquena al seu poble i a la seua llengua. Que parle en valencià, que legisle en valencià, que atenga en valencià. Que complisca, d’una vegada, les normes d’ús i el reglament intern, que ja obliguen a fer-ho. No és cap capritx, ni una qüestió d’imatge. És una exigència democràtica i una obligació institucional.
El valencià no és un simple decorat. És la llengua d’ací, la veu de la nostra gent, la memòria col·lectiva, la dignitat que ens fa qui som. Quan l’Ajuntament ignora el valencià, no només passa per alt la llei, també menysprea la identitat de tot un poble. És una falta de respecte i una mostra de desconnexió amb la realitat del carrer.
Per això, reclamem compromís de veritat, no més excuses. Volem totes les comunicacions oficials en valencià: actes, bans, webs, xarxes socials. Volem que els plens municipals i la documentació siguen íntegrament en valencià, sense traduccions improvisades, sense relegar la nostra llengua al fons. Volem que l’atenció ciutadana siga en valencià, perquè qualsevol persona puga ser escoltada i atesa en la seua llengua, sense haver de donar explicacions ni sentir-se fora de lloc. Volem que es legisle en valencià, perquè les normes que ens afecten ens parlen directament. Necessitem recursos reals per a la normalització: formació per al personal, campanyes de sensibilització, mecanismes que garantisquen que tot açò es complix sense excuses. Volem que es done exemple, que Sagunt siga un referent en dignitat lingüística, no en deixadesa.
La sensibilitat pel valencià s’ha perdut, i cal recuperar-la amb fets, amb valentia política i responsabilitat. Ja n’hi ha prou de discursos buits i promeses que s’evaporen. Volem accions. Volem coherència. Volem que l’Ajuntament de Sagunt estiga a l’altura del seu poble i no siga un mur que separa institució i ciutadania.
Això és el regal que us demanem: que l’Ajuntament torne a ser la casa de tots, també en la llengua de tots. Que el valencià siga, de nou, la veu institucional de Sagunt, sense subordinacions ni excuses, amb tota la força i dignitat que li toca.
Aquesta no és una petició simbòlica. És una exigència política i social. El valencià és la nostra manera de ser i de viure, el fil que uneix generacions, allò que ens fa poble. Negar-li el seu lloc és negar-nos a nosaltres mateixos. Per això, amb fermesa i esperança, us demanem que aquest 2026 arribe el canvi real, que faça de Sagunt un exemple de respecte institucional i de compromís amb la seua gent.
Que aquesta carta es llija com un crit de dignitat i una advertència clara. No és cap capritx ni una súplica. És una exigència que naix del poble i que reclama responsabilitat pública.
M’acomiade segur que la justícia lingüística no és un regal, és un deure. I que la valentia política no és opcional, és una obligació.