El Fòrum Más Que Empresas Camp de Morvedre, celebrat hui al CEACV de Sagunt, ha tornat a posar damunt la taula un debat que sembla etern: modernització, infraestructures, sostenibilitat i ocupació. Paraules que es repeteixen com un mantra, però que massa sovint es queden en titulars i no en polítiques reals.
Com a secretari local de Compromís, no puc deixar de ser crític. No podem parlar de sostenibilitat mentre arrosseguem dèficits històrics en mobilitat, serveis públics i planificació estratègica. El Camp de Morvedre necessita inversions concretes i valentes, no discursos buits.
Infraestructures pendents: un llast per al progrés
La comarca arrossega des de fa dècades una mancança evident en infraestructures bàsiques. Les connexions ferroviàries amb València i Castelló continuen sent insuficients, amb freqüències escasses i temps de viatge que no responen a les necessitats d’una ciutadania que cada dia es desplaça per motius laborals i educatius. El port de Sagunt, amb un potencial estratègic enorme, pateix encara la falta d’una connexió ferroviària directa i moderna amb la xarxa nacional, la qual cosa limita la seua competitivitat i la seua capacitat de ser un motor logístic de primer ordre.
A més, les carreteres que vertebren el Camp de Morvedre presenten saturacions constants. L’AP-7 i l’A-23 són eixos fonamentals, però sense una planificació adequada es converteixen en colls d’ampolla que frenen el desenvolupament econòmic. La mobilitat interna entre els municipis de la comarca tampoc està resolta: el transport públic és escàs, irregular i poc adaptat a les necessitats reals de la població.
Parlar de sostenibilitat sense abordar aquestes mancances és una contradicció. La transició ecològica exigeix alternatives reals al vehicle privat, i això passa per un transport públic digne, electrificat i coordinat. No podem continuar depenent exclusivament del cotxe mentre es parla de reduir emissions.
Model econòmic: indústria verda o repetició del passat?
El Camp de Morvedre té una tradició industrial que ha marcat la seua identitat. Des de la siderúrgia fins a les actuals plantes logístiques i energètiques, la comarca ha estat sempre un punt de referència productiu. Però el repte actual és diferent: combinem la indústria amb la sostenibilitat o repetim errors del passat?
La instal·lació de noves empreses ha de vindre acompanyada de compromisos clars amb el medi ambient i amb la societat. No es tracta només de generar llocs de treball, sinó de garantir que aquests llocs siguen dignes, estables i compatibles amb un futur sostenible. La indústria verda, les energies renovables i la innovació tecnològica han de ser els pilars del nou model.
Però això exigeix una planificació estratègica que, de moment, no veiem. Les administracions parlen de sostenibilitat, però continuen apostant per macroprojectes sense una visió integral. El Camp de Morvedre no pot ser un laboratori d’experiments industrials sense garanties. Necessitem un full de ruta clar, consensuat i amb la ciutadania com a protagonista.
Un altre dels grans reptes és l’ocupació. La comarca pateix una taxa d’atur juvenil preocupant, i molts joves es veuen obligats a marxar per trobar oportunitats. La formació professional i universitària vinculada als sectors emergents és clau per revertir aquesta situació.
No podem parlar de modernització si no invertim en formació adaptada a les necessitats reals del mercat laboral. Les empreses reclamen perfils tècnics i digitals, però l’oferta educativa encara no respon amb la rapidesa necessària. La coordinació entre centres educatius, administracions i empreses és imprescindible per garantir que la joventut del Camp de Morvedre tinga futur al seu propi territori.
A més, cal dignificar l’ocupació existent. No podem acceptar que la precarietat siga la norma. La sostenibilitat també és social: garantir salaris justos, condicions laborals segures i estabilitat. Sense això, qualsevol discurs sobre modernització és paper mullat.
Cohesió social: la clau de la sostenibilitat
La sostenibilitat no és només ambiental o econòmica; és també social. El Camp de Morvedre és una comarca diversa, amb municipis que tenen realitats molt diferents. Sagunt, com a capital, concentra gran part de l’activitat, però els pobles menuts pateixen sovint l’oblit institucional.
La cohesió social exigeix que les inversions arriben a tot el territori, que els serveis públics siguen accessibles i que ningú quede enrere. No podem parlar de progrés si hi ha barris sense transport públic, si hi ha municipis sense serveis sanitaris adequats o si la desigualtat es cronifica.
La transició ecològica i digital ha de ser inclusiva. Si només beneficia uns quants, es convertirà en un nou factor de desigualtat. Compromís defensa un model que pose les persones al centre, que garantisca que cada inversió repercutisca en la qualitat de vida de la ciutadania.
Administracions i empreses: coordinació o retòrica?
Un dels missatges més repetits en el Fòrum ha estat la necessitat de coordinació entre administracions, empreses i ciutadania. Però la realitat és que massa vegades aquesta coordinació es queda en declaracions d’intencions. Les empreses busquen beneficis ràpids, les administracions es perden en burocràcia i la ciutadania queda relegada a un paper secundari.
La sostenibilitat exigeix governança real, participació ciutadana i transparència. No podem construir el futur de la comarca d’esquenes a la gent. Els projectes han de ser debatuts, consensuats i explicats amb claredat. La confiança es guanya amb fets, no amb discursos.
Compromís: exigència i responsabilitat
Des de Compromís, continuarem exigint polítiques valentes. No volem repetir errors del passat, on es prioritzava el ciment per damunt de la dignitat col·lectiva. La comarca no pot ser només un espai per a grans inversions industrials; ha de ser un territori viu, amb serveis de qualitat i amb un compromís ferm amb la transició ecològica.
La nostra responsabilitat és clara: defensar un model que combine indústria verda, innovació, ocupació digna i cohesió social. No ens conformem amb eslògans; volem fets. I estarem al costat de la ciutadania per reclamar-los.
Conclusió: sostenibilitat real o discurs buit
El Camp de Morvedre es troba davant d’una cruïlla. O fem de la comarca un exemple de sostenibilitat real —econòmica, social i ambiental— o ens quedarem atrapats en el discurs buit. La diferència entre una cosa i l’altra és la voluntat política i la pressió ciutadana.
Compromís estarà sempre en el costat de la gent, exigint que les paraules es convertisquen en accions. Perquè la sostenibilitat no és un luxe ni un eslògan: és una necessitat urgent per garantir el futur del Camp de Morvedre.