L’urbanisme no és només una qüestió tècnica ni una disciplina reservada a arquitectes i planificadors. És, sobretot, una eina de transformació social, un espai de decisió col·lectiva que determina com vivim, com ens movem, com ens relacionem i com cuidem el nostre entorn. Parlar d’urbanisme és parlar de vida quotidiana, de salut, de igualtat, de sostenibilitat i de memòria compartida.
Una ciutat habitable és aquella que posa les persones al centre. No es tracta només de construir carrers, places o edificis, sinó de generar condicions perquè la gent puga caminar amb seguretat, respirar aire net, accedir a serveis bàsics, gaudir de la natura urbana i participar activament en la vida comunitària. L’urbanisme ha de ser inclusiu, accessible i sensible a les diversitats: edats, capacitats, gèneres, orígens i formes de viure.
Quan l’urbanisme es fa des de la proximitat, des de la mirada de qui habita, es multipliquen les oportunitats de convivència. Les ciutats que aposten per espais públics de qualitat, per la mobilitat sostenible, per la rehabilitació del patrimoni i per la renaturalització dels barris són ciutats que cuiden. I cuidar és també escoltar, donar veu a les necessitats reals, reconéixer els sabers locals i obrir processos participatius que vagen més enllà de la consulta formal.
En un context de crisi climàtica, desigualtats creixents i pèrdua de referents comunitaris, l’urbanisme pot ser una palanca de canvi. Pot ajudar-nos a reconnectar amb el territori, a recuperar la identitat mediterrània, a fer front als reptes ambientals i a construir espais més justos i resilients. Però per a això cal valentia política, compromís ciutadà i una mirada transversal que integre cultura, educació, esport, economia i ecologia.
Repensar l’urbanisme és repensar el futur. És imaginar ciutats que no només siguen eficients, sinó també emocionants, inspiradores i plenes de vida. Ciutats que abracen la diversitat, que celebren la memòria i que generen benestar. Perquè al cap i a la fi, l’urbanisme no és una qüestió de plànols, sinó de persones. I les persones mereixen viure en ciutats que les estimen.