L’origen d’aquesta efemèride es remunta a l’any 1970, quan un grup de persones —que probablement tenien molt de temps lliure i una passió desbordada per les espècies— decidí que ja era hora de reconéixer el valor d’aquest invent. Perquè, siguem sincers, què seria del món sense el pimentero? Un lloc més insípid, més avorrit, més... sense gràcia.
Imaginem per un moment la reunió fundacional: un saló discret, una taula plena de plats sense condimentar, i un senyor amb ulleres que, alçant un pimentero com si fora l’espasa d’Excalibur, proclamà: “A partir d’ara, cada 1 de març (o el dia que siga, que tampoc ho tenim clar), celebrarem el Dia Mundial del Pimentero!” I tots aplaudiren, esternudaren, i brindaren amb caldo de verdures.
El pimentero no és només un utensili de cuina. És un símbol de rebel·lia contra el menjar insípid. És l’arma secreta de les iaies quan volen donar-li caràcter al guisat. És el protagonista silenciós de les taules de restaurant, sempre al costat del saler, però amb més personalitat. El saler és conformista, dóna sal i ja està. El pimentero, en canvi, et fa treballar: has de girar-lo, fer força, i a vegades et deixa la mà com si haguera estat en el gimnàs.
I no parlem del pimentero automàtic, eixe que funciona amb piles i fa soroll com si estiguera molent diamants. Un invent modern que ha dividit famílies: els tradicionals defensen el gir manual com a acte d’amor culinari, mentre que els tecnològics abracen la comoditat del botó. Però tots coincideixen en una cosa: el pimentero és imprescindible.
Ara bé, el Dia Mundial del Pimentero no és només per a cuiners i cuineres. És per a totes aquelles persones que han viscut el drama de no trobar-lo en la taula, que han hagut de demanar-lo al cambrer amb cara de súplica, que han confós el pimentero amb el molinet de sal i han acabat amb un plat que pareixia una trampa per a caragols.
També és un dia per recordar aquells moments en què el pimentero ha sigut protagonista de situacions absurdes: com quan algú el gira massa fort i el tap es desprén, deixant una muntanya de pebre sobre el plat. O quan el molinet fa un soroll estrany i et mires al voltant pensant que ha començat una revolta de condiments.
Però el més bonic del Dia Mundial del Pimentero és que ens uneix. No importa si eres de paella o de fideuà, de carn o de tofu: el pimentero és democràtic, no discrimina, no jutja. Només demana que el gires amb amor i que el deixes en pau quan ja ha fet la seua faena.
Així que, estimades persones del món, celebrem aquest dia com cal. Posem el pimentero al centre de la taula, fem-li una reverència, i recordem que, en un món ple de notícies picants, el pimentero és l’únic que ens fa esternudar amb alegria. I si algú et diu que això és una tonteria, només has de contestar: “Tu no has tastat un plat amb pebre acabat de moldre.”
Feliç Dia Mundial del Pimentero! Que la força del molinet t’acompanye.