Cada 26 de desembre, mentre Catalunya, les Illes Balears i altres territoris celebren Sant Esteve com a segon dia de Nadal, al País Valencià aquesta jornada passa desapercebuda, relegada a la normalitat laboral i a l’oblit institucional. Però, cal preguntar-se: per què no celebrem Sant Esteve com a festa oficial? Què ens impedeix reconéixer aquest dia com a part del nostre patrimoni cultural compartit?
La figura de Sant Esteve, primer màrtir del cristianisme, ha estat tradicionalment vinculada a la continuació de les festivitats nadalenques. En molts indrets de parla catalana, el 26 de desembre és sinònim de retrobament familiar, de dinars amb la part de la família que no s’ha vist el dia anterior, i de manteniment d’un ambient festiu que va més enllà del consum o de les compres postnadal. És un dia per respirar, per gaudir, per continuar celebrant la vida en comunitat.
Al País Valencià, però, aquesta tradició ha quedat esborrada del calendari oficial. No per falta de motius històrics o culturals, sinó per una desconnexió institucional que sovint ignora les arrels compartides amb la resta de territoris de la nostra llengua i cultura. Reivindicar Sant Esteve com a segon dia de Nadal no és només una qüestió de calendari: és una afirmació de pertinença, de reconeixement i de dignitat cultural.
La celebració de Sant Esteve ens connecta amb una manera de viure les festes que posa l’accent en la família extensa, en la pausa, en la continuïtat. És una jornada que permet allargar el caliu del Nadal, donar espai a les trobades que no caben en un sol dia, i mantenir viva la tradició de compartir taula i records. En un món cada vegada més accelerat, recuperar el valor d’un dia com aquest és també una forma de resistència contra la pressa i la desconnexió emocional.
A més, la reivindicació de Sant Esteve com a festa oficial al País Valencià té una dimensió política i cultural important. És una manera de reconéixer que formem part d’un espai compartit, amb vincles històrics, lingüístics i socials que van més enllà de les fronteres administratives. Celebrar Sant Esteve és afirmar que la nostra cultura té dret a existir amb plenitud, que no cal renunciar a les nostres tradicions per encaixar en models uniformadors.
No es tracta de copiar ni d’imposar, sinó de recuperar. Moltes famílies valencianes ja celebren Sant Esteve de manera informal, amb dinars, retrobaments i activitats familiars. El que falta és el reconeixement institucional, la voluntat política de donar valor a allò que ja forma part del nostre teixit social. Fer de Sant Esteve un dia festiu seria un gest de respecte cap a la nostra identitat, una aposta per la diversitat cultural i una manera de reforçar els vincles entre els territoris de parla catalana.
En definitiva, reivindicar Sant Esteve com a segon dia de Nadal al País Valencià és molt més que demanar un dia festiu. És reclamar espai per a la memòria, per a la cultura, per a la comunitat. És dir que volem viure les nostres festes amb plenitud, amb respecte per les nostres arrels, i amb la convicció que la cultura compartida és una força que ens uneix i ens enriqueix.