Enmig del fred de desembre, dues celebracions s’alcen com a far de calidesa, esperança i memòria col·lectiva: Nadal i Hanukkà. Tot i que provenen de tradicions religioses distintes —el cristianisme i el judaisme respectivament—, comparteixen valors profunds que ressonen en el cor de les persones: la llum en la foscor, la força de la comunitat, i la celebració de la vida malgrat les adversitats.
El Nadal, tal com el coneixem avui, és molt més que la commemoració del naixement de Jesús. És una festa que ha anat absorbint elements culturals, rituals pagans i costums familiars que la fan universal. Des del tió que caga regals fins als pessebres vivents, passant per les nadales i els grans àpats, el Nadal és una expressió de retrobament, d’afecte i de generositat. És el moment en què les cases s’omplin de llum, tant literal com simbòlica, i on les persones es reconnecten amb els seus vincles més íntims.
Però darrere de les llums i els regals, el Nadal també és una crida a la reflexió. El naixement de Jesús, en una establia humil, envoltat de pastors i animals, ens parla de senzillesa, de fe i d’esperança. En un món que sovint gira al voltant del consum i la superficialitat, tornar a l’essència del missatge nadalenc pot ser un acte de resistència espiritual.
Hanukkà, per la seua banda, és una festa jueva que commemora la recuperació del Temple de Jerusalem i el miracle de l’oli que va durar vuit dies quan només n’hi havia per un. Aquesta celebració, que també té lloc al desembre, gira al voltant de la llum: cada nit s’encén una espelma del canelobre anomenat janukià, fins a completar les vuit. És una festa de resistència, de fe i de perseverança davant l’opressió. En el context històric, Hanukkà recorda la lluita dels macabeus contra l’ocupació selèucida, però en el context actual, és també una afirmació de la identitat jueva i de la capacitat de mantenir viva la tradició malgrat les dificultats.
El paral·lelisme entre Nadal i Hanukkà és evident. Ambdues festes celebren la llum enmig de la foscor, tant física com espiritual. Ambdues posen l’accent en la importància de la comunitat, de la família, i de la transmissió de valors. I ambdues tenen una dimensió de resistència: Nadal, com a record d’un naixement que va desafiar l’ordre establert; Hanukkà, com a memòria d’una victòria contra la imposició cultural i religiosa.
En un món cada vegada més divers, reconéixer els punts de trobada entre tradicions pot ser una manera de construir ponts. Celebrar Nadal i Hanukkà no ha de ser un acte excloent, sinó una oportunitat per entendre que, malgrat les diferències, compartim una mateixa humanitat. Les espelmes de Hanukkà i les llums de Nadal poden il·luminar no sols les nostres cases, sinó també les nostres consciències.
A més, aquestes festes ens conviden a pensar en el paper que juguen les celebracions en la construcció de la memòria col·lectiva. Són moments en què les persones es reconnecten amb les seues arrels, amb els seus ancestres, amb les històries que han donat forma a les seues comunitats. En aquest sentit, Nadal i Hanukkà són molt més que dates al calendari: són rituals que ens ajuden a recordar qui som, d’on venim, i cap a on volem anar.
Potser, en aquest hivern, podem encendre una espelma o una llum amb un significat renovat. No sols per celebrar, sinó per resistir, per compartir, per estimar. Perquè, al cap i a la fi, tant Nadal com Hanukkà ens recorden que, fins i tot en la nit més fosca, una flama pot canviar-ho tot.