Imaginem per un moment que Sagunt és una empresa. Una empresa amb més de dos mil anys d’història, amb un producte únic: el seu patrimoni iber, romà, medieval i industrial; amb una marca que porta associada la idea de resistència, de diversitat i de mediterraneïtat; amb uns treballadors que són la ciutadania, les associacions, les entitats culturals i esportives; amb uns inversors que són les institucions públiques i privades que aposten pel territori. Si acceptem aquesta metàfora, és evident que cap empresa amb aquestes característiques podria funcionar sense un pla estratègic clar, consensuat i compartit. I Sagunt tampoc.
Un pla estratègic no és un document burocràtic, ni una llista de bones intencions. És una brúixola que orienta les decisions, que marca prioritats, que defineix la imatge que es vol projectar i que articula els recursos disponibles per aconseguir-ho. En el cas de Sagunt, això significa posar en valor el patrimoni com a motor de desenvolupament, construir una narrativa comunicativa que siga inclusiva i atractiva, impulsar projectes que reforcen la identitat col·lectiva i establir una imatge de ciutat que siga reconeixible i competitiva.
La comunicació és clau. Una ciutat que no comunica, que no sap contar-se, que no sap emocionar, és una ciutat invisible. Sagunt té un relat potentíssim: la resistència davant Anníbal, el teatre romà com a símbol de cultura viva, el port com a espai de transformació industrial, les festes com a expressió de diversitat, el patrimoni jueu com a testimoni de convivència històrica. Però aquest relat cal ordenar-lo, cal fer-lo arribar amb llenguatge inclusiu, cal adaptar-lo als diferents públics: la ciutadania local, la comunitat valenciana, l’Estat, Europa i el món. Igual que una empresa defineix la seua marca i la seua estratègia de màrqueting, Sagunt ha de definir com vol ser vista i recordada.
La imatge és inseparable de la comunicació. No parlem només de logotips o campanyes puntuals, sinó d’una imatge global que impregne cada acció. Sagunt ha de projectar-se com una ciutat mediterrània, oberta, plural, amb orgull de la seua història i amb ambició de futur. Ha de saber combinar la solemnitat del patrimoni amb la frescor de la innovació, la memòria amb la creativitat, la tradició amb la diversitat. Una imatge coherent i coral, que no depenga de modes passatgeres, sinó que es fonamente en valors sòlids: dignitat, inclusió, sostenibilitat, participació. Això és el que fa que una empresa siga reconeixible i fiable, i això és el que ha de fer Sagunt.
El patrimoni és el gran actiu de la ciutat. Però un actiu que, si no es gestiona bé, pot convertir-se en un pes mort. El teatre romà, el castell, el barri jueu, les restes industrials, les esglésies, les tradicions festives… tot això és capital cultural que cal activar. No n’hi ha prou amb conservar-lo, cal fer-lo viu, cal convertir-lo en experiència, en relat, en motor econòmic. Igual que una empresa sap que el seu producte ha d’estar en constant renovació, Sagunt ha d’entendre que el patrimoni no és només pedra o memòria, sinó oportunitat. Oportunitat per al turisme cultural, per a l’educació, per a la recerca, per a la creació artística, per a la projecció internacional. Però això exigeix una estratègia clara, que evite improvisacions i que done coherència a cada acció.
Els projectes són la manera concreta de fer realitat la visió estratègica. Sagunt necessita projectes que vagen més enllà de la gestió quotidiana. Projectes que connecten el patrimoni amb la innovació, que vinculen la memòria amb la diversitat, que transformen espais en experiències. Pensem en un centre d’interpretació del patrimoni industrial que dialogue amb el port actual, en una xarxa de rutes culturals que connecten el castell amb el barri jueu i amb el teatre, en festivals que combinen música, teatre i gastronomia, en programes educatius que facen del patrimoni una eina pedagògica. Tot això són projectes que, si s’inscriuen en un pla estratègic, poden multiplicar l’impacte i donar coherència a la imatge de ciutat.
La gestió d’una ciutat com a empresa implica també saber escoltar. Una empresa que no escolta els seus treballadors fracassa. Una ciutat que no escolta la seua ciutadania es desconnecta. El pla estratègic de Sagunt ha de ser coral, participatiu, inclusiu. Ha de donar veu a les associacions, als col·lectius, a les persones joves, a les persones majors, a les entitats culturals i esportives. Ha de ser capaç de recollir la diversitat de mirades i convertir-les en força compartida. Això no és només una qüestió de democràcia, és també una qüestió d’eficàcia: com més plural siga la mirada, més sòlida serà l’estratègia.
La comparació amb una empresa ens ajuda a entendre la importància de la planificació. Una empresa que improvisa, que no té objectius clars, que no sap quina imatge vol projectar, està condemnada a perdre competitivitat. Una ciutat que improvisa, que no té pla estratègic, que no sap quina identitat vol construir, està condemnada a desaprofitar oportunitats. Sagunt no pot permetre’s això. Sagunt té massa història, massa patrimoni, massa potencial per quedar-se en la improvisació. Necessita un pla que marque el camí, que done coherència, que inspire confiança.
El pla estratègic ha de ser també un instrument de dignitat. Massa vegades les ciutats es veuen reduïdes a números, a pressupostos, a informes tècnics. Però una ciutat és sobretot comunitat, és memòria, és emoció. El pla estratègic de Sagunt ha de ser capaç de traduir aquesta dimensió emocional en accions concretes. Ha de ser capaç de fer que cada persona se senta part d’un projecte compartit, que cada col·lectiu veja reconeguda la seua aportació, que cada festa, cada tradició, cada iniciativa cultural trobe el seu lloc en la imatge global de ciutat. Això és el que fa que una empresa siga estimada pels seus treballadors, i això és el que farà que Sagunt siga estimada per la seua ciutadania.
La dimensió internacional és també fonamental. Vivim en un món globalitzat, on les ciutats competeixen per atraure inversions, turisme, talent. Sagunt no pot quedar-se al marge. Ha de saber projectar-se com una ciutat mediterrània amb patrimoni únic, amb capacitat d’innovació, amb qualitat de vida. Ha de saber construir aliances amb altres ciutats, ha de saber participar en xarxes europees, ha de saber aprofitar les oportunitats de finançament internacional. Igual que una empresa sap que ha de competir en mercats globals, Sagunt ha d’entendre que la seua imatge no es juga només a escala local, sinó també a escala internacional.
La sostenibilitat és un altre eix clau. Una empresa que no és sostenible perd credibilitat. Una ciutat que no és sostenible perd futur. El pla estratègic de Sagunt ha d’incorporar la sostenibilitat com a principi transversal: en la gestió del patrimoni, en la mobilitat, en l’urbanisme, en la comunicació. Ha de ser capaç de mostrar que la ciutat és respectuosa amb el medi ambient, que aposta per les energies renovables, que cuida els espais naturals, que promou hàbits saludables. Això no és només una exigència ètica, és també una exigència competitiva: les ciutats que no són sostenibles queden fora del mapa.
La innovació és inseparable de la sostenibilitat, perquè una ciutat que vol ser competitiva ha de saber reinventar-se constantment. Sagunt no pot quedar-se en la contemplació del seu passat, per gloriós que siga. Ha de ser capaç d’innovar en formats culturals, en estratègies de comunicació, en projectes urbans. Innovar vol dir atrevir-se a experimentar, a combinar tradició i modernitat, a obrir espais per a la creativitat col·lectiva. Igual que una empresa sap que la innovació és la clau per a sobreviure en mercats canviants, Sagunt ha d’entendre que la innovació és la clau per a mantenir viva la seua identitat i per a projectar-se amb força en el futur.
Un pla estratègic sobre Sagunt ha de contemplar també la dimensió social. Una empresa que oblida la responsabilitat social es queda sense legitimitat. Una ciutat que oblida la cohesió social es trenca. Sagunt ha de ser capaç de fer que el seu pla estratègic siga inclusiu, que done resposta a les necessitats de les persones més vulnerables, que promoga la igualtat, que reconega la diversitat com a riquesa. Ha de ser capaç de fer que cada persona se senta part del projecte, que ningú quede fora, que la ciutat siga espai de dignitat compartida. Això no és només una qüestió de justícia, és també una qüestió de imatge: una ciutat que exclou no pot projectar-se amb credibilitat.
La dimensió esportiva i festiva és un altre element que no pot quedar fora. Sagunt és també les seues festes, les seues tradicions, els seus clubs esportius, les seues entitats que fan de l’esport un motor d’identitat. El pla estratègic ha de saber integrar aquesta dimensió, ha de saber convertir-la en part de la imatge global de ciutat. Igual que una empresa sap que la cultura corporativa és clau per a la motivació dels treballadors, Sagunt ha d’entendre que les festes i l’esport són clau per a la motivació de la ciutadania. Són espais de cohesió, de orgull, de projecció. I han de ser reconeguts com a part fonamental de l’estratègia.
La dimensió educativa és inseparable de tot això. Una empresa que no forma els seus treballadors es queda obsoleta. Una ciutat que no aposta per l’educació es queda sense futur. Sagunt ha de fer que el seu pla estratègic incorpore l’educació com a eix central: educació patrimonial, educació cultural, educació esportiva, educació ambiental. Ha de ser capaç de fer que les escoles, els instituts, les universitats, les entitats educatives siguen part activa del projecte. Ha de ser capaç de fer que la ciutadania jove se senta protagonista, que veja en la ciutat un espai de oportunitat, que trobe en el patrimoni i en la innovació una manera de construir futur.
Un pla estratègic sobre Sagunt ha de ser també un instrument de projecció institucional. Igual que una empresa sap que ha de tenir bones relacions amb els seus inversors, Sagunt ha de saber construir bones relacions amb les institucions públiques i privades. Ha de ser capaç de defensar els seus projectes davant la Generalitat, davant l’Estat, davant Europa. Ha de ser capaç de atraure inversions, de aconseguir finançament, de participar en programes internacionals. Això exigeix una imatge clara, una comunicació efectiva, una estratègia coherent. No es tracta només de demanar recursos, es tracta de mostrar que la ciutat té un projecte sòlid, que sap on va, que sap què vol.
La dimensió econòmica és inseparable. Una empresa que no té viabilitat econòmica no pot sobreviure. Una ciutat que no té estratègia econòmica no pot desenvolupar-se. Sagunt ha de ser capaç de fer que el seu pla estratègic incorpore una visió econòmica clara: com es pot aprofitar el patrimoni per al turisme cultural, com es pot vincular el port amb la innovació industrial, com es pot fer que l’esport i les festes generen activitat econòmica, com es pot atraure talent i inversió. Ha de ser capaç de mostrar que la ciutat no és només memòria, sinó també oportunitat econòmica. I això exigeix una estratègia clara, que done coherència a cada acció.
La dimensió urbana és també fonamental. Una empresa sap que el seu espai físic influeix en la seua imatge. Una ciutat sap que el seu urbanisme influeix en la seua identitat. Sagunt ha de ser capaç de fer que el seu pla estratègic incorpore una visió urbana clara: com es connecten els barris, com es cuiden els espais públics, com es fa que la ciutat siga accessible, com es fa que siga sostenible. Ha de ser capaç de mostrar que la ciutat és espai de convivència, que cada plaça, cada carrer, cada parc és part de la imatge global. Això no és només una qüestió estètica, és també una qüestió de identitat: una ciutat que cuida els seus espais és una ciutat que cuida la seua ciutadania.
La dimensió digital és inseparable. Una empresa que no sap utilitzar les noves tecnologies es queda fora del mercat. Una ciutat que no sap utilitzar les noves tecnologies es queda fora del mapa. Sagunt ha de ser capaç de fer que el seu pla estratègic incorpore la dimensió digital: comunicació en xarxes socials, plataformes de participació ciutadana, aplicacions per a la gestió urbana, estratègies de màrqueting digital. Ha de ser capaç de mostrar que la ciutat és moderna, que sap utilitzar les eines digitals per a projectar-se, que sap connectar amb la ciutadania jove, que sap competir en el món global. Això no és només una qüestió de imatge, és també una qüestió de eficàcia: les ciutats que no són digitals queden fora.
Parlar de la importància de fer un pla estratègic sobre Sagunt és parlar de la importància de entendre la ciutat com una empresa que vol ser competitiva, que vol ser reconeixible, que vol ser estimada. És parlar de la importància de construir una imatge coherent, de impulsar projectes amb sentit, de activar el patrimoni com a motor, de comunicar amb força, de escoltar la ciutadania, de innovar, de ser sostenible, de projectar-se internacionalment. És parlar de la importància de fer que la ciutat siga espai de dignitat compartida, de memòria viva, de identitat coral.
Sagunt té tots els ingredients per a ser una ciutat amb imatge potent, amb projecció internacional, amb identitat sòlida. Però això no passarà per casualitat. Passarà si hi ha un pla estratègic clar, consensuat, compartit. Passarà si la ciutat sap entendre’s com una empresa que ha de competir, que ha de innovar, que ha de comunicar. Passarà si la ciutadania se sent part del projecte, si les institucions confien, si els inversors aposten, si els col·lectius participen. Passarà si hi ha una estratègia que done coherència, que inspire confiança, que marque el camí.
I és que, com diu el refrany, qui no té cap, ha de tindre cames. Sagunt no pot anar corrent darrere de cada problema, improvisant solucions, perdent oportunitats. Sagunt ha de tindre cap, ha de tindre estratègia, ha de tindre pla. Només així podrà caminar amb pas ferm, amb dignitat, amb orgull. Només així podrà projectar-se com una ciutat que sap qui és, que sap què vol, que sap on va. Només així podrà convertir la seua memòria en futur, la seua diversitat en força, la seua identitat en imatge. Només així podrà ser, de veritat, una ciutat que funciona com una empresa, però amb l’ànima d’una comunitat.