La soledat no desitjada ^

La soledat no desitjada és una ferida silenciosa que travessa generacions, barris i condicions socials. No és una qüestió d’edat, sinó de connexió. Pot afectar tant a una persona major que viu sola com a una jove que, envoltada de gent, no troba espais on sentir-se escoltada ni compresa. En un món cada vegada més digitalitzat, on les relacions sovint es redueixen a interaccions virtuals, la necessitat de comunitat real es fa més urgent que mai.

És en este context que el cohousing apareix com una proposta transformadora. No es tracta només de compartir un espai físic, sinó de construir una forma de vida basada en la cooperació, el respecte mutu i la solidaritat. El cohousing és una alternativa a l’individualisme que impera en moltes ciutats, una manera de recuperar el sentit de pertinença i de cuidar-nos les unes a les altres.

Imaginem un conjunt de vivendes on cada persona o família té el seu espai privat, però també zones comunes per cuinar, fer activitats, celebrar aniversaris o simplement conversar. Un lloc on les decisions es prenen de manera col·lectiva, on es fomenta la participació i es respecten les diversitats. Este model no només combat la soledat, sinó que promou la sostenibilitat, la inclusió i la salut emocional.

A més, el cohousing pot adaptar-se a diferents realitats: per a persones majors que volen envellir en comunitat, per a famílies que busquen una criança compartida, per a joves que volen viure de manera més assequible i connectada. És una resposta creativa i humana a les mancances del sistema residencial tradicional.

Però perquè el cohousing siga una opció real, cal voluntat política, suport institucional i un canvi cultural. Cal entendre que viure en comunitat no és una renúncia a la llibertat, sinó una aposta per una llibertat compartida, més rica i plena. Cal trencar amb el mite de l’autosuficiència i reconéixer que necessitem les altres persones per viure amb dignitat.

Contra la soledat no desitjada, el cohousing és molt més que una arquitectura: és una manera de cuidar-nos, de fer barri, de construir futur. És hora de posar la vida al centre i de recuperar el valor de la convivència.