Hi ha qui encara creu que la Terra és plana, que les vacunes són una conspiració per controlar la ment, o que el millor lloc per aparcar és damunt la vorera. Són éssers que, malgrat tenir accés a la Wikipedia, continuen pensant que el canvi climàtic és una opinió i que les dones no haurien de jugar a futbol. Darwin, si pogués veure’ls, es demanaria si la selecció natural ha decidit fer vacances.
Alguns exemplars han desenvolupat una capacitat extraordinària per evitar el pensament crític. Són capaços de repetir arguments escoltats en tertúlies radiofòniques com si fossin veritats revelades, sense passar pel filtre de la raó ni del sentit comú. Altres han perfeccionat l’art de la queixa permanent, com si el món els degués una evolució personal que mai ha arribat.
També hi ha qui ha evolucionat cap a formes de vida digitals, però només per compartir vídeos de gats, fake news i missatges en majúscules. La seva adaptació a l’entorn tecnològic és tan superficial com una selfie amb filtre. No han desenvolupat ni la capacitat de contrastar informació ni la de llegir més enllà del titular.
L’evolució, en teoria, ens fa més adaptables, més intel·ligents, més capaços de cooperar. Però sembla que alguns han decidit que la millor estratègia és resistir-se a tot això. Potser no és que no hagin evolucionat, sinó que han triat una branca alternativa: la del retrocés lúdic, la nostàlgia mal entesa i la ignorància orgullosa.
En aquest escenari, la pregunta no és si hem evolucionat, sinó si alguns han decidit fer marxa enrere amb entusiasme. I potser, només potser, la selecció natural està esperant que acabin el seu podcast de dues hores sobre com abans es vivia millor, per prendre una decisió.