Sagunt és un municipi dividit físicament i simbòlicament entre el nucli històric, el Port, els barris perifèrics i les zones industrials. Aquesta fragmentació territorial, heretada de processos urbanístics desiguals i de decisions polítiques que han prioritzat el vehicle privat i el creixement dispers, ha generat una mobilitat poc equitativa, contaminant i excloent. Les persones que viuen en barris com Baladre, Els Vents o la zona de la platja sovint es troben amb dificultats per accedir a serveis bàsics, centres educatius o espais culturals si no disposen de cotxe. Les connexions entre el Port i el nucli històric són deficients, i el transport públic no sempre respon a les necessitats reals de la població.
A més, la presència de grans infraestructures com l’autovia, el polígon industrial, el corredor ferroviari i el port comercial ha condicionat la manera com ens movem i com vivim. El soroll, la contaminació atmosfèrica i la inseguretat viària afecten especialment les persones més vulnerables: infants, gent gran, persones amb diversitat funcional i aquelles que no poden o no volen utilitzar el cotxe. El model actual de mobilitat perpetua desigualtats socials, limita la vida comunitària i dificulta la transició cap a una ciutat més saludable, inclusiva i resilient.
Però Sagunt no és només un espai de problemes. És també un territori ple de potencialitats, de veus crítiques i de propostes transformadores. Diversos col·lectius, entitats i persones han començat a imaginar i a construir alternatives des de la base. Es parla cada vegada més de carrils bici segurs i connectats, de camins escolars protegits, de transport públic accessible i freqüent, de zones de baixes emissions que no penalitzen les persones amb menys recursos, de pacificació del trànsit i de recuperació de l’espai públic per a la vida quotidiana.
La mobilitat sostenible a Sagunt hauria de partir d’una mirada integral que connecte urbanisme, salut, equitat i participació. No es tracta només de canviar el tipus de vehicle, sinó de transformar la manera com ens relacionem amb el territori i entre nosaltres. Cal escoltar les necessitats de les persones que viuen en barris amb menys serveis, cal garantir que les persones joves puguen desplaçar-se amb autonomia i seguretat, cal reconéixer les dificultats de les famílies monoparentals, de les persones majors que volen continuar participant en la vida social, de les persones amb mobilitat reduïda que reclamen accessibilitat real.
En aquest sentit, les polítiques públiques han de ser valentes, però també sensibles. No n’hi ha prou amb fer plans de mobilitat sobre el paper. Cal processos participatius reals, amb implicació de les associacions veïnals, dels centres educatius, dels comerços locals, dels col·lectius ecologistes i de les persones que utilitzen cada dia el transport públic o que van a peu. Cal una mirada feminista i interseccional que reconega com la mobilitat afecta de manera diferent segons el gènere, la classe social, l’edat o la situació familiar.
Sagunt té una història industrial potent, però també una memòria viva de resistències, de solidaritats i de creativitat comunitària. Aquesta memòria pot ser la base per imaginar un futur on el transport siga un dret i no un privilegi. On moure’s pel municipi no implique riscos ni barreres. On les persones puguen triar opcions sostenibles sense que això supose un cost econòmic o una pèrdua de temps. On els carrers siguen espais de trobada, de joc, de cultura i de convivència.
La transició cap a un model de mobilitat sostenible no és fàcil. Implica canvis en les infraestructures, en les normatives, en els hàbits i en les mentalitats. Però també pot ser una oportunitat per reconnectar amb el territori, per redescobrir la ciutat a peu o en bicicleta, per recuperar el valor del temps compartit, per reduir l’estrés i millorar la salut física i emocional. Pot ser una manera de construir comunitat, de fer visible la diversitat i de reivindicar el dret a una ciutat amable per a totes les persones.
En aquest camí, és fonamental que les institucions locals assumisquen el lideratge amb responsabilitat i transparència. Que es prioritzen les inversions en transport públic, en accessibilitat universal, en infraestructures verdes i en educació viària. Que es promoguen campanyes de sensibilització que connecten amb les emocions, amb les vivències quotidianes i amb els somnis de futur. Que es reconega el paper dels col·lectius que ja estan treballant per una mobilitat més justa i que es facilite la seua participació en la presa de decisions.
Sagunt pot ser referent en mobilitat sostenible si aposta per un model que combine innovació, memòria i justícia. Si entén el transport com una eina per a la cohesió social, per a la lluita contra el canvi climàtic i per a la construcció d’identitat territorial. Si escolta les veus diverses que habiten el municipi i si posa les persones al centre de les polítiques públiques.
La mobilitat no és només una qüestió tècnica. És una expressió de com volem viure, de com volem relacionar-nos i de com volem cuidar-nos. És una oportunitat per transformar Sagunt en una ciutat més humana, més inclusiva i més sostenible. I això només serà possible si ho fem entre totes, des de la diversitat, des de la creativitat i des del compromís amb el bé comú.