En un món cada volta més interconnectat, on la memòria col·lectiva es transforma en bits i píxels, es fa urgent pensar en el llegat digital com una responsabilitat compartida. No parlem només de conservar documents, imatges o vídeos, sinó de preservar allò que ens fa poble, comunitat, cultura viva. Des de Sagunt, des del Camp de Morvedre, des de cada racó que estima la seua història i projecta futur, cal alçar la veu per reivindicar un llegat digital que siga inclusiu, arrelat i transformador.
La digitalització ha obert portes a l'accés universal, però també ha generat buits. Què passa amb les festes que no tenen arxiu? Amb les veus que mai han estat gravades? Amb les dones que han fet història en l'esport, en la cultura, en la vida quotidiana, però que no apareixen en cap base de dades? El llegat digital ha de ser una eina de justícia, no una nova forma d'oblit.
Des de lo local, tenim l'oportunitat de construir un relat que no depenga només de les grans plataformes. Podem crear arxius comunitaris, col·leccions de memòria viva, espais digitals on la gent major, la joventut, les entitats, les famílies, compartisquen allò que els fa únics. El patrimoni immaterial, les paraules pròpies, les melodies que no estan en Spotify, les fotografies que mai han estat escanejades, tot això mereix un lloc en el llegat digital de la humanitat.
A més, cal fer-ho amb mirada crítica i ecosocial. No es tracta de digitalitzar per digitalitzar, sinó de fer-ho amb criteris de sostenibilitat, d'accessibilitat, de respecte a la diversitat. Que el llegat digital no siga només un reflex del poder, sinó una finestra oberta a la pluralitat de vides, de paisatges, de lluites i esperances.
Sagunt, amb la seua història mil·lenària, amb el seu teixit associatiu viu, amb el seu patrimoni natural i cultural, pot ser exemple d'aquesta aposta. Imaginem una plataforma on el balonmano femení, les dramatitzacions populars, les rutes per la marjal, les veus de les escoles, les memòries dels barris, es troben i dialoguen. Imaginem que cada persona puga deixar la seua petjada digital, no com a consumidora, sinó com a protagonista.
El llegat digital de la humanitat ha de començar per reconéixer que cada territori té alguna cosa a dir. I que només si escoltem eixes veus, si les fem visibles, si les cuidem, podrem construir un futur on la tecnologia siga aliada de la memòria, de la identitat i de la transformació social. Des de lo local, amb mirada global, amb cor valencià.