La recent elecció de Zohran Mamdani com a alcalde de Nova York és un exemple d’esta dinàmica. Amb una proposta política valenta i transformadora, ha aconseguit mobilitzar sectors amplis de la població que se sentien desatesos. Ha defensat mesures com el transport públic gratuït, la congelació dels lloguers o la creació de supermercats municipals, i ho ha fet des d’una posició clara de compromís amb la justícia social i la igualtat.
La seua victòria no només representa un canvi de lideratge, sinó també una mostra de la vitalitat democràtica. En un context polaritzat, on la figura del president Trump continua marcant l’agenda, el fet que una ciutat com Nova York aposte per un perfil tan diferent demostra que la diversitat d’idees i la capacitat de resistència continuen vives.
És important recordar que en qualsevol societat, la pluralitat no és una amenaça, sinó una riquesa. Que la dissidència, la crítica i la proposta són fonamentals per al progrés col·lectiu. I que quan la ciutadania deixa de témer i comença a actuar, el poder es transforma. No per por, sinó per responsabilitat. Perquè sap que no pot ignorar la veu de qui l’ha posat on és.
La lliçó és clara: només amb una ciutadania activa, informada i valenta es poden construir governs que estiguen realment al servei de totes les persones. I només així, la democràcia deixa de ser una paraula buida i esdevé una realitat viva.