Vivim en un temps on tot va molt ràpid. Les converses són breus, les trobades escasses, les generacions sovint separades per ritmes de vida molt diferents. En aquest context, recuperar el valor de les arrels pot ser una forma de resistència. Saber d’on venim ens ajuda a entendre qui som, a donar sentit al present i a projectar el futur amb més consciència.
Al País Valencià, com en tants altres llocs, les històries familiars són riques, diverses i plenes de matisos. Hi ha qui té avantpassats llauradors, qui prové de famílies marineres, qui té arrels en la muntanya, en la ciutat, en altres terres. Hi ha qui ha viscut migracions, exilis, retorns. Qui ha heretat paraules, costums, receptes, cançons. Tot això forma part d’un patrimoni immaterial que mereix ser cuidat.
Importar el National Roots Day no hauria de ser una còpia literal, sinó una adaptació que tinga sentit en el nostre context. Podríem imaginar una jornada on les escoles convidaren l’alumnat a investigar la seua genealogia, a parlar amb les persones majors de la família, a fer entrevistes, a escriure relats. Podríem promoure activitats als pobles, als barris, als centres culturals, on es compartiren històries de vida, documents antics, objectes amb valor sentimental. Podríem fer que les xarxes socials es convertiren, per un dia, en espais de memòria.
Aquesta proposta també té una dimensió comunitària. Conéixer les arrels no és només mirar cap endins, sinó també cap al costat. Saber que la persona que viu al nostre carrer té una història semblant a la nostra, o completament diferent, però igual de valuosa, pot generar vincles, empatia, respecte. En una societat cada vegada més diversa, més plural, més mestissa, celebrar les arrels pot ser una manera de reconéixer la riquesa de les diferències.
També cal dir que, de vegades, les arrels poden ser doloroses. Hi ha qui ha patit ruptures familiars, qui ha viscut traumes, qui no té accés a la seua història per motius diversos. Per això, si decidim impulsar una jornada com aquesta, cal fer-ho amb sensibilitat, amb respecte, sense imposicions. No totes les persones volen o poden mirar cap al passat. I això també s’ha de entendre.
Des d’una perspectiva educativa, el National Roots Day podria ser una eina molt potent. En un món on l’aprenentatge sovint es desvincula de la vida real, investigar les arrels pot connectar l’alumnat amb la història, la geografia, la llengua, la cultura. Pot fer que les persones joves valoren el que han rebut, que comprenguen els processos socials, que desenvolupen habilitats de recerca, d’escriptura, d’expressió oral.
Des del punt de vista emocional, parlar de les arrels pot generar moments molt especials. Hi ha qui descobreix que té avantpassats que van lluitar per drets socials, qui troba cartes d’amor escrites a mà, qui escolta per primera vegada una història que li explica per què la seua família viu on viu. Són instants que poden marcar, que poden sanar, que poden unir.
També és important destacar que les arrels no són estàtiques. No es tracta de caure en discursos essencialistes, en visions tancades de la identitat. Les arrels es transformen, es barregen, es reinventen. I això és bonic. Celebrar-les no vol dir idealitzar el passat, sinó reconéixer-lo, aprendre’n, i continuar caminant.
Al País Valencià tenim una gran tradició de memòria oral, de transmissió intergeneracional, de cultura popular. Però també hem viscut processos de desarrelament, de pèrdua de llengua, de desconnexió amb el territori. Potser una jornada com el National Roots Day ens ajudaria a recuperar part d’això. A fer que les persones majors se senten escoltades. A fer que les persones joves se senten part d’una història. A fer que les famílies troben espais per a compartir.
En definitiva, importar el National Roots Day podria ser una bona idea si ho fem amb cura, amb adaptació, amb esperit comunitari. No com una moda, sinó com una proposta que ens ajude a mirar-nos amb més profunditat. Perquè saber d’on venim no és només una curiositat: és una forma de construir identitat, de generar pertinença, de donar sentit.
Potser no cal esperar que ens arribe des de fora. Potser podem començar ja, amb una conversa, amb una visita, amb una pregunta. Potser les arrels no estan tan lluny. Potser només necessiten que les reguem amb atenció. Potser, si les cuidem, ens donaran fruits que encara no podem imaginar.