La societat líquida és un concepte desenvolupat pel sociòleg Zygmunt Bauman per descriure la fragilitat i la volatilitat de les estructures socials modernes. En un món on les relacions, les institucions i les ideologies es transformen constantment, la solidesa del passat ha donat pas a una realitat canviant i incerta. Esta idea ha sigut aplicada a diversos àmbits, incloent-hi el nacionalisme, com analitza Antoni Rubio en el seu llibre Valencianisme líquid.
Bauman explica que la societat líquida es caracteritza per la falta de permanència i per la dificultat de consolidar valors i estructures estables. En este context, el nacionalisme valencià ha experimentat una transformació que ha generat incertesa sobre la seua identitat i el seu futur.
Antoni Rubio utilitza el terme "valencianisme líquid" per descriure la situació actual del moviment nacionalista valencià, especialment en relació amb la coalició Compromís. Segons Rubio, el valencianisme ha anat abandonant progressivament els seus principis fundacionals, adaptant-se a les circumstàncies polítiques i electorals fins al punt de perdre la seua essència.
El llibre analitza com el Bloc Nacionalista Valencià, ara Més-Compromís, ha anat modificant el seu discurs i la seua estratègia per encaixar en un espai polític més ampli. Esta evolució ha portat a la desaparició de referències als Països Catalans i a una redefinició del concepte de sobirania, que ha passat a ser utilitzat de manera més ambigua.
Rubio argumenta que esta transformació ha provocat una sensació de desorientació entre els sectors més compromesos amb el valencianisme històric. La renúncia a determinats símbols i discursos ha generat frustració en aquelles persones que consideren que el moviment ha perdut autenticitat.
El nacionalisme líquid, en este sentit, es caracteritza per la seua adaptabilitat extrema, però també per la seua falta de consistència. En un intent de ser més transversal i d’atraure un electorat més ampli, el valencianisme ha anat diluint-se fins a convertir-se en una força política menys definida.
Bauman advertia que la societat líquida genera inseguretat i desconfiança, ja que les persones no troben referents estables en els quals recolzar-se. En el cas del nacionalisme valencià, esta situació ha provocat una crisi d’identitat que fa difícil establir un projecte clar i coherent.
El llibre de Rubio també analitza com el pragmatisme polític ha influït en esta evolució. La necessitat de competir en un sistema electoral exigent ha portat a la reformulació del discurs valencianista, prioritzant l’estratègia sobre els principis.
Esta situació planteja una pregunta fonamental: és possible mantindre un nacionalisme sòlid en una societat líquida? Rubio suggerix que la resposta depén de la capacitat del valencianisme per redefinir-se sense perdre la seua essència.
El valencianisme líquid no implica necessàriament la desaparició del moviment, però sí que obliga a una reflexió profunda sobre el seu futur. La renúncia a determinats elements identitaris pot ser una estratègia electoral, però també pot debilitar la capacitat del moviment per generar un projecte polític coherent.
El llibre també destaca que el moment de més èxit de Compromís va coincidir amb una etapa en què el valencianisme es mostrava més desacomplexat. Això suggerix que la claredat en els principis pot ser un factor determinant per a la consolidació del moviment.
Rubio critica la tendència a evitar referències explícites al País Valencià i als Països Catalans, considerant que esta estratègia ha contribuït a la desnaturalització del valencianisme.
La societat líquida ha afectat no només el nacionalisme valencià, sinó també altres moviments polítics i socials. La volatilitat de les ideologies i la necessitat d’adaptar-se a un entorn canviant han fet que moltes forces polítiques redefinisquen constantment els seus discursos.
Esta realitat obliga a plantejar una reflexió sobre el futur del valencianisme. És possible mantindre una identitat clara en un context de canvi constant? O la supervivència del moviment passa per una adaptació contínua que, inevitablement, diluïx la seua essència?
El llibre de Rubio no només analitza el valencianisme líquid, sinó que també planteja una crítica a la manera com el sistema polític actual condiciona la definició de les identitats nacionals.
La barrera electoral del cinc per cent i les aliances amb altres forces polítiques han influït en la transformació del valencianisme, obligant-lo a buscar estratègies per mantindre la seua presència institucional.
El valencianisme líquid és, en última instància, una resposta a la societat líquida. La necessitat d’adaptar-se a un entorn canviant ha portat a una redefinició del moviment, però també ha generat una crisi d’identitat que fa difícil establir un projecte clar i coherent.
El futur del valencianisme depén de la capacitat del moviment per trobar un equilibri entre l’adaptació i la coherència. Si el nacionalisme valencià vol mantindre la seua rellevància, haurà de definir amb claredat els seus principis sense renunciar a la flexibilitat necessària per sobreviure en una societat líquida.
El llibre de Rubio és una provocació intel·lectual que invita a la reflexió sobre el futur del valencianisme. En un món on tot es transforma ràpidament, la pregunta clau és si el nacionalisme valencià podrà trobar una forma de consolidar-se sense perdre la seua essència.