Vaig nàixer l’any 1982, fill d’un cronista i d’una mestra, en una família arrelada a Sagunt. Des de ben menut vaig créixer envoltat de paraules, d’històries, de valors. El meu avi era banquer, l’altre treballador de fàbrica, i els meus rebesavis emprenedors. D’ells vaig aprendre que la vida és esforç, però també comunitat.
El 1996 vaig anar a la meua primera manifestació, amb la meua germana, per reclamar les obres de l’institut Clot del Moro. Aquell dia vaig entendre que la política no era només cosa de majors, sinó una eina per transformar el que ens envolta. Dos anys després, el 1998, em vaig enamorar de la política en un míting de Paco Agües. Vaig començar a militar en l’esquerra nacionalista, i el 2002 em vaig incorporar al BLOC Nacionalista Valencià, assumint responsabilitats tant al BLOC Jove com al partit.
El 2005 vaig començar a treballar a ENCAMINA, una etapa que em va fer pensar en colors i tecnologia. També vaig començar a col·laborar amb les falles i amb la comissió d’EL MOCADOR. El 2006 vaig conéixer Mamen, la meua companya de vida. El 2007 va nàixer Jordi, el meu primer nebot, i el 2008 va morir mon pare, un moment dur que em va marcar profundament.
El 2009 vaig celebrar la festa de Setmana Santa i em vaig casar al Convent de les Servites. Aquell any també vaig començar a col·laborar amb mitjans de comunicació. El 2010 van nàixer Marcos, Álvaro i Xavi, i el 2011 vaig ser elegit regidor de Sagunt. Aquell mateix any va nàixer Aitana, la meua filla, després d’un llarg procés de tractaments contra la infertilitat. Ser pare quasi estèril és una experiència que mereix un capítol a banda.
El 2012 un ERE em va fer fora d’ENCAMINA, però vaig continuar endavant. El 2013 va morir Pep i vaig publicar La Sagunt Republicana. El 2014 vaig publicar Privilegios y Honores de la Ciudad de Sagunto. El 2015 vaig ser nomenat assessor del Grup Municipal de Compromís. El 2016 vaig fer guions, crítiques i explicacions de falles, i vam començar el procés d’adopció.
El 2017 va morir Santiago, el iaio d’Aitana. El 2018 vaig ser pregoner de les Festes de Begoña i ens van assignar a Mireia, una bebé de 6 mesos. Vaig tornar a ser pare. El 2019 em vaig fer autònom, i el 2020 va morir el meu avi. El 2021 vaig publicar Festes Populars de Morvedre. Calendari Litúrgic i Ciutadanes Vol I, vaig deixar de ser autònom i vaig començar a treballar a INDRA. Ens vam fer fallers. A Mamen li van detectar un càncer i vam començar la nostra resistència particular. Aquell any també vaig fer de mantenidor en el 50 aniversari de les Falles de Sagunt.
El 2022 vam acabar la quimioteràpia, ens van operar i ens van donar els resultats: lliures de càncer. Vaig fer un stand-by amb les meues col·laboracions als mitjans. Vaig entrar a la directiva del Balonmano Morvedre i vaig crear Capgirant Sagunt de la T a la S amb el Gabinet de Promoció del Valencià i un equip meravellós.
El 2023 em vaig presentar a les primàries de Compromís per a les Corts Valencianes. Vaig ser delegat de la USO a INDRA i del Balonmano Morvedre en categoria infantil. El 2024 em van operar d’un bypass gàstric. Vam fer Capgirant Sagunt en anglés gràcies a la col·laboració del IES Maria Moliner. Vaig presentar la reedició ampliada del llibre de mon pare Itinerari Urbà del Divendres Sant Saguntí. Em vaig presentar a la Federació Junta Fallera de Sagunt amb Aitor Muñoz. Vaig ser delegat de l’infantil autonòmic. Vaig tornar a col·laborar amb Onda Cero, El Periódico de Aquí, eldiariocv.es i Levante EMV.
El 2025 he encapçalat la secretaria local de Compromís per Sagunt i he sigut elegit president del Club Balonmano Morvedre. Avui faig 43 anys, continue creient en una política que pose les persones al centre, en la cultura com a eina de transformació, i en la tecnologia com a pont entre generacions.
La meua vida ha sigut un camí de lluita, de paraula, de resistència. I si alguna cosa he après és que amb coherència, integritat i amor, es pot construir un món millor.