Hi ha debats que travessen la superfície digital i s’endinsen en el cor de la identitat col·lectiva. La proposta d’un domini propi per al territori valencià no és només una qüestió tècnica, ni tan sols una estratègia de posicionament en xarxa. És una declaració d’intencions, una manera de dir al món qui som, com volem ser reconegudes i quin relat volem construir des de la nostra diversitat. En aquest context, la disjuntiva entre .val i .cva obri un espai de reflexió que va més enllà de les sigles: ens interpel·la com a comunitat, com a cultura i com a projecte compartit.
La idea d’un domini territorial no és nova. Altres comunitats lingüístiques i nacionals ja han fet el pas: .cat per al català, .gal per al gallec, .eus per a l’eusquera. Aquests dominis no només faciliten la presència digital, sinó que actuen com a marc simbòlic, com a espai de reconeixement i com a eina de cohesió. En el cas valencià, la proposta impulsada per la Diputació de València apunta cap al .val, però no està exempta de matisos, dubtes i alternatives. I entre aquestes, el .cva emergeix com una opció que mereix ser analitzada amb rigor i sensibilitat.
El .val té una força emocional indiscutible. És curt, sonor, evocador. Porta en si mateix la paraula “val”, que pot ser llegida com a abreviació de “valencià”, però també com a símbol de valor, de valentia, de validació. És un domini que pot connectar amb la dimensió cultural, lingüística i festiva del territori, i que pot ser utilitzat per entitats, col·lectius i persones que se senten part d’aquesta identitat plural. A més, té el potencial de generar complicitats amb altres territoris de parla catalana, des d’una mirada oberta i inclusiva.
Tanmateix, el .val també pot generar confusió. Pot ser associat a la ciutat de València, i no a la totalitat del territori valencià. Pot ser percebut com una marca local, més que com una representació institucional. I en un context on la denominació de la llengua continua sent objecte de debat, el .val pot ser llegit com una aposta lingüística que no totes les sensibilitats comparteixen. No per qüestionar la unitat de la llengua, sinó per defensar la legitimitat de la denominació “valencià” com a expressió pròpia i arrelada.
En aquest escenari, el .cva apareix com una alternativa més neutra, més institucional, més alineada amb els codis internacionals. És l’abreviació reconeguda per l’ISO per a la Comunitat Valenciana, i té la capacitat de representar el conjunt del territori sense generar ambigüitats. Pot ser utilitzat per administracions, empreses, centres educatius i entitats que busquen una identificació clara i oficial. I alhora, pot conviure amb altres dominis que expressen la dimensió cultural, com el .cat o el .val, si aquest últim arriba a ser aprovat.
Ara bé, el .cva també té limitacions. És més llarg, menys sonor, menys emocional. No desperta la mateixa connexió simbòlica que el .val, ni té la capacitat de generar comunitat des de la base. Pot ser percebut com una etiqueta burocràtica, més que com una expressió viva de la identitat. I en un moment on la digitalització va de la mà de la personalització, de la narrativa i de la complicitat, el .cva pot quedar-se curt en termes de mobilització social.
Per això, la decisió no hauria de ser només tècnica. Caldria obrir un procés participatiu, on les veus del territori pogueren expressar les seues preferències, els seus dubtes i les seues propostes. Un procés que incloguera lingüistes, comunicadores, activistes, institucions, escoles, col·lectius festius i culturals. Un procés que posara en valor la diversitat interna, la pluralitat de mirades i la capacitat de construir consensos des de la diferència.
Potser la solució no és escollir entre .val i .cva, sinó explorar la complementarietat. El .val podria ser el domini cultural, lingüístic i simbòlic, mentre que el .cva podria ser el domini institucional, territorial i administratiu. Aquesta dualitat permetria respectar les sensibilitats, potenciar les identitats i evitar els enfrontaments estèrils. Permetria que cada persona, entitat o projecte poguera triar el domini que millor s’ajusta a la seua visió, sense imposicions ni exclusivitats.
A més, cal tenir en compte el context internacional. La ICANN, organisme que regula els dominis, exigeix criteris tècnics, jurídics i de representativitat. La candidatura del .val hauria de demostrar que representa una comunitat lingüística amb identitat pròpia, amb suport institucional i amb capacitat de gestió. El .cva, en canvi, podria ser més fàcil de justificar des del punt de vista territorial, però potser menys potent en termes de comunitat cultural. Per això, qualsevol proposta hauria d’anar acompanyada d’un relat sòlid, d’un projecte compartit i d’una estratègia de comunicació que connecte amb la ciutadania.
En definitiva, el debat sobre el domini valencià és una oportunitat per repensar com volem ser reconegudes en el món digital. És una ocasió per enfortir la nostra identitat, per visibilitzar la nostra llengua, per reivindicar la nostra cultura i per construir ponts entre les diverses sensibilitats del territori. No es tracta només de triar unes sigles, sinó de definir un projecte col·lectiu que ens represente amb dignitat, amb pluralitat i amb mirada de futur.
Potser el .val ens parla al cor, i el .cva ens parla a l’administració. Potser el .val ens emociona, i el .cva ens ordena. Potser el .val ens connecta amb la festa, amb la memòria, amb la llengua, i el .cva ens connecta amb la gestió, amb la planificació, amb la representació. I potser, si sabem escoltar totes aquestes veus, podrem construir un espai digital valencià que siga alhora inclusiu, divers, potent i reconegut.
Perquè al cap i a la fi, el que importa no és només el domini, sinó el que fem amb ell. El que importa és com el convertim en eina de transformació, en espai de trobada, en vehicle de memòria i en plataforma de futur. I en això, el territori valencià té molt a dir, molt a mostrar i molt a compartir.