Hi ha qui pensa que girar és perdre el nord. Que si tot gira, ens maregem. Que si la vida dona voltes, ens desorientem. Però no. Girar és viure. Girar és avançar. Girar és ballar amb el món, amb les emocions, amb les oportunitats.
El món gira, i amb ell giren les idees, les mirades, les relacions. Gira la Terra, gira la roda de la fortuna, gira el cor quan s’enamora. Gira la ment quan descobreix, quan aprén, quan es transforma. I en eixe gir, trobem sentit, moviment, evolució.
La vida no és una línia recta. És una espiral, una dansa, un remolí d’instants que ens fan créixer. Quan tot gira, tenim l’oportunitat de reinventar-nos, de fer un pas més, de mirar des d’un altre angle. El gir ens convida a no quedar-nos quietes, a no estancar-nos, a fluir amb el temps i amb les persones.
Girar és també resistir. Davant les inèrcies, davant les rutines, davant els murs. Girar és buscar eixides, obrir finestres, encendre llums. És fer de cada volta una nova possibilitat, una nova versió de nosaltres mateixes. Amb més força, amb més tendresa, amb més consciència.
I si tot gira, celebrem-ho. Celebrem que res és immutable, que tot pot canviar, que cada gir és una oportunitat per fer millor el món, per fer més justes les festes, més inclusives les tradicions, més vives les comunitats.
Perquè girar no és caure. Girar és volar. És créixer. És compartir. És fer pinya. És fer poble.
Així que sí, que tot gire. Que gire amb alegria, amb energia, amb esperança. Que gire amb nosaltres dins, fent del moviment una forma d’estimar, de construir, de viure.