La pobresa no és només una xifra en un informe estadístic. És una realitat que travessa vides, que condiciona el futur de milers de persones i que, malgrat els discursos polítics, continua sent una de les grans assignatures pendents del nostre territori. Al País Valencià, quasi un terç de la població viu en risc de pobresa o exclusió social. Aquesta dada, que pot semblar abstracta, pren forma concreta en comarques com el Camp de Morvedre, on les desigualtats s’han fet més evidents en els últims anys.
La comarca del Camp de Morvedre, amb Sagunt com a capital històrica i administrativa, ha viscut transformacions importants en les darreres dècades. De ser un nucli industrial potent, amb la siderúrgia com a motor econòmic, ha passat a una diversificació econòmica marcada per la precarietat laboral, la temporalitat i la dependència del sector serveis. Aquesta mutació ha deixat una empremta profunda en el teixit social, especialment en els barris obrers i en les zones rurals de la comarca.
La pobresa al Camp de Morvedre no és homogènia. Es manifesta de manera diferent a Sagunt, al Port, a Canet d’en Berenguer o a municipis com Quartell, Benifairó o Torres Torres. A Sagunt, per exemple, la desigualtat entre barris és palpable. Mentre que en zones com el centre històric o algunes urbanitzacions de la muntanya la renda mitjana és relativament alta, en barris com el Baladre, el Vent de Llevant o el barri de la Marina, la pobresa es fa visible en les condicions d’habitatge, en l’accés a serveis bàsics i en les oportunitats educatives.
El Port de Sagunt, que va créixer al voltant de la indústria siderúrgica, ha patit especialment la desindustrialització. Tot i que s’han fet esforços per revitalitzar l’economia local amb la implantació de noves empreses, com la gigafactoria de bateries, la realitat és que moltes famílies continuen vivint amb ingressos molt baixos, amb feines temporals o en l’economia submergida. La precarietat laboral és una de les principals causes de la pobresa actual. Treballar ja no és garantia de viure dignament.
Un altre factor que contribueix a la pobresa és l’accés a l’habitatge. En els últims anys, el preu del lloguer ha augmentat de manera significativa, especialment en municipis costaners com Canet d’en Berenguer, on la pressió turística ha expulsat moltes famílies del mercat residencial. Aquesta situació ha provocat un desplaçament de població cap a zones més econòmiques, però amb menys serveis i oportunitats. El dret a un habitatge digne s’ha convertit en un luxe per a moltes persones.
La pobresa infantil és una altra cara dolorosa d’aquesta realitat. Segons dades recents, més d’un terç dels xiquets i xiquetes del País Valencià viuen en risc de pobresa o exclusió social. Al Camp de Morvedre, aquesta xifra es tradueix en escoles on l’alumnat arriba amb mancances alimentàries, amb dificultats per seguir el ritme acadèmic i amb entorns familiars marcats per l’estrès econòmic. Els centres educatius fan un esforç titànic per compensar aquestes desigualtats, però sovint es troben sols, sense el suport suficient de les administracions.
La pobresa també té una dimensió emocional i psicològica. Viure amb incertesa, amb por de no poder pagar el lloguer o de no arribar a final de mes, genera estrès, ansietat i depressió. Al Camp de Morvedre, els serveis socials municipals estan desbordats. Les treballadores socials denuncien que no poden atendre amb la qualitat necessària totes les demandes que reben. Les ajudes d’emergència són insuficients i els tràmits burocràtics, massa lents per a les urgències de la vida quotidiana.
La pobresa no és només una qüestió de diners. És també una qüestió de drets. Quan una persona no pot accedir a una alimentació saludable, a una vivenda digna, a una educació de qualitat o a una sanitat adequada, s’estan vulnerant drets fonamentals. Al Camp de Morvedre, moltes persones viuen en aquesta vulneració constant, en una lluita diària per sobreviure. I això no pot ser normalitzat ni invisibilitzat.
Les polítiques públiques han de ser valentes. No n’hi ha prou amb ajudes puntuals o amb discursos benintencionats. Cal una estratègia integral que aborde les causes estructurals de la pobresa. Això implica reformar el sistema fiscal per fer-lo més just, garantir l’accés universal als serveis bàsics, invertir en educació i sanitat, i promoure un model econòmic que genere ocupació estable i de qualitat. Al Camp de Morvedre, això vol dir apostar per la reindustrialització sostenible, per l’agricultura de proximitat, pel turisme responsable i per la innovació social.
També cal escoltar les persones que viuen la pobresa. Sovint, les polítiques es dissenyen des de despatxos llunyans, sense conéixer la realitat del carrer. Al Camp de Morvedre hi ha entitats socials que treballen colze a colze amb les persones en situació de vulnerabilitat. Associacions com Cáritas, Creu Roja, el Banc d’Aliments o col·lectius veïnals són fonamentals per entendre què està passant i com es pot actuar. La seua experiència ha de ser valorada i incorporada en la presa de decisions.
La pobresa no és inevitable. És el resultat d’un sistema que prioritza el benefici econòmic per damunt del benestar de les persones. Al Camp de Morvedre, com en moltes altres comarques, hi ha potencial per revertir aquesta situació. Hi ha talent, hi ha recursos, hi ha voluntat. El que cal és una acció coordinada, decidida i sostinguda en el temps. No podem permetre que una generació sencera cresca sense esperança, sense oportunitats, sense futur.
La lluita contra la pobresa és una lluita per la dignitat. És una lluita per garantir que totes les persones, siguen d’on siguen, tinguen les mateixes possibilitats de viure una vida plena. Al Camp de Morvedre, aquesta lluita ha de ser compartida per institucions, entitats, veïnat i societat civil. Només així podrem construir un territori més just, més igualitari i més humà.