Cada 16 d’octubre, el món commemora el Dia Mundial de l’Alimentació, una jornada impulsada per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) que pretén conscienciar sobre els problemes alimentaris globals i promoure accions per garantir una alimentació saludable, sostenible i equitativa per a totes les persones. En 2025, coincidint amb el 80è aniversari de la FAO, el lema triat és: “De la mà per uns aliments i un futur millors”. Aquest lema, aparentment senzill, encarna una profunda crida a la col·laboració, la solidaritat i la transformació dels sistemes agroalimentaris.
Aquest article pretén explorar les implicacions d’aquest lema des de diverses perspectives: la producció agrícola, la nutrició, el medi ambient, la justícia social i el futur de les comunitats. A través d’una mirada crítica i esperançadora, analitzarem com podem caminar junts cap a un món on l’alimentació siga un dret garantit, no un privilegi.
El lema no és només una frase inspiradora; és una proposta d’acció col·lectiva. En un món marcat per les desigualtats, les crisis climàtiques i els conflictes, la idea de caminar junts —governs, agricultors, científics, consumidors, comunitats— és essencial per abordar els reptes alimentaris. La FAO articula aquest lema al voltant de les quatre millores: millor producció, millor nutrició, millor medi ambient i una vida millor. Aquestes millores no poden aconseguir-se de manera aïllada; requereixen sinergies, diàleg intercultural, innovació compartida i solidaritat global.
La producció d’aliments ha de transformar-se per ser més eficient, resilient i respectuosa amb el medi ambient. L’agricultura intensiva, basada en monocultius i l’ús excessiu de químics, ha contribuït a la degradació del sòl, la contaminació de l’aigua i la pèrdua de biodiversitat. Però hi ha alternatives. L’agroecologia, l’agricultura regenerativa i les pràctiques tradicionals adaptades al context local ofereixen models de producció que concilien rendiment i sostenibilitat. A més, cal empoderar els petits agricultors, que produeixen gran part dels aliments del món però sovint viuen en condicions precàries. Invertir en infraestructures rurals, formació tècnica i accés a mercats justos és fonamental per garantir una producció que siga alhora econòmicament viable i ecològicament responsable.
La malnutrició adopta formes diverses: des de la fam crònica fins a l’obesitat causada per dietes desequilibrades. En molts països, coexisteixen la desnutrició i les malalties relacionades amb l’excés de consum de greixos, sucres i aliments ultraprocessats. Una millor nutrició implica educació alimentària, accessibilitat a aliments frescos i locals, i polítiques públiques que regulen la indústria alimentària. Les escoles, els centres de salut i els mitjans de comunicació tenen un paper clau en la promoció d’hàbits saludables. També cal reconéixer el valor de les dietes tradicionals, com la mediterrània, que combinen sabor, equilibri nutricional i sostenibilitat. Recuperar receptes locals, promoure el consum de productes de temporada i reduir el malbaratament alimentari són accions concretes que poden millorar la nutrició global.
Els sistemes alimentaris són responsables d’una part significativa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la deforestació i la contaminació. Per tant, transformar-los és essencial per frenar el canvi climàtic. Apostar per una alimentació sostenible implica reduir el consum de carn, fomentar la producció local, minimitzar els envasos plàstics i promoure l’agricultura orgànica. També cal protegir els ecosistemes que sustenten la producció alimentària: boscos, aqüífers, pol·linitzadors. Les polítiques ambientals han de considerar l’alimentació com un eix central. No podem parlar de sostenibilitat sense abordar com produïm, distribuïm i consumim els nostres aliments.
L’alimentació no és només una necessitat biològica; és un dret humà fonamental. Garantir-lo implica lluitar contra la pobresa, eliminar les barreres d’accés als aliments, i assegurar condicions laborals dignes per a totes les persones que treballen en la cadena alimentària. Una vida millor també significa respectar la diversitat cultural en les pràctiques alimentàries, fomentar la sobirania alimentària i donar veu a les comunitats indígenes i rurals. La justícia alimentària és inseparable de la justícia social.
Les comunitats tenen un paper fonamental en la transformació dels sistemes alimentaris. Des de horts urbans fins a cooperatives de consum, passant per mercats de proximitat i projectes educatius, les iniciatives locals poden generar canvis significatius. A Sagunt, per exemple, s’han impulsat projectes com Capgirant Sagunt, que promouen la sostenibilitat i la participació ciutadana. Aquest tipus d’iniciatives connecten les persones amb el seu entorn, fomenten la responsabilitat col·lectiva i enforteixen el teixit social.
Per caminar de la mà cap a un futur millor, cal educar. L’educació alimentària ha de formar part dels currículums escolars, però també ha d’estar present en les polítiques públiques, els mitjans de comunicació i les campanyes institucionals. Sensibilitzar sobre l’origen dels aliments, el seu impacte ambiental i social, i les alternatives sostenibles és essencial per formar consumidors crítics i ciutadans compromesos.
La tecnologia pot ser una gran aliada en la transformació alimentària. Des de sistemes de reg intel·ligents fins a aplicacions per reduir el malbaratament, passant per plataformes de comerç just, la innovació pot millorar l’eficiència i la transparència. Tanmateix, cal garantir que la tecnologia siga accessible, ètica i orientada al bé comú. No podem permetre que la digitalització amplie les desigualtats o desplaçe els coneixements tradicionals.
Els problemes alimentaris no coneixen fronteres. Les crisis humanitàries, els conflictes armats, el canvi climàtic i les desigualtats econòmiques afecten la seguretat alimentària global. Per això, cal una solidaritat internacional que combine ajuda humanitària amb cooperació per al desenvolupament. Els països més rics tenen la responsabilitat de reduir el seu impacte ambiental, donar suport a les economies agrícoles del Sud Global i promoure un comerç just. La fam no és inevitable; és una qüestió de prioritats polítiques.
El lema del Dia Mundial de l’Alimentació 2025 ens recorda que el futur de l’alimentació és col·lectiu. No podem transformar els sistemes alimentaris des de la fragmentació, la competència o la indiferència. Necessitem caminar de la mà, amb empatia, responsabilitat i compromís. Cada persona, cada comunitat, cada institució té un paper a jugar. Des de les decisions que prenem al supermercat fins a les polítiques que impulsem des dels ajuntaments, tot suma. El repte és gran, però l’esperança també. Perquè un món amb aliments millors és un món amb futur, amb dignitat, amb vida.