18.10.25

Ple d’estat del municipi o teatre institucional?

Este mes, Sagunt celebra el tradicional ple d’estat del municipi, aquell que hauria de ser el gran espai per a fer balanç, escoltar la ciutadania i marcar el rumb col·lectiu. Però el guió ja està escrit. El govern dirà que tot va bé, l’oposició que tot va mal, i el veïnat... no té torn de paraula.

Mentrestant, els carrers parlen. Parlen de contenidors desbordats, de barris desconnectats, de pluges que col·lapsen els embornals, de muntanyes amenaçades, de serveis que no arriben, de transport públic que no funciona. Parlen de la vida quotidiana, de les coses que importen. Però ningú els escolta.

És per això que cal alçar la veu i dir que no n’hi ha prou amb un ple institucional. Cal una audiència pública prèvia, oberta, participativa, on les persones puguen expressar què els preocupa, què esperen, què proposen. Cal escoltar abans de parlar. Cal fer política útil, no només política formal.

I per què no un baròmetre municipal que mesure les prioritats reals del veïnat? I per què no una actualització de la carta de participació ciutadana que incorpore nous canals, nous drets i noves mirades? No interessa al govern local? Potser incomoda escoltar el que no encaixa en el relat oficial. Però si volem fer poble, cal fer-ho amb totes les veus.

Compromís ho té clar. No fa política per a les cadires, la fa per a les persones. Amb mirada verda, feminista, inclusiva i arrelada al territori. Amb propostes concretes, amb campanyes participatives, amb baròmetres ciutadans, amb compromís real.

I per això, en este ple, la veu del poble tindrà accent de Compromís. Perquè és l’única força que parla el llenguatge del carrer, que escolta abans de respondre, que transforma la crítica en proposta i la proposta en acció.

Sagunt mereix un govern que mire als ulls, que trepitge els barris, que escolte les places. I això només és possible si la participació no és decorativa, sinó estructural. Si la política no és un escenari, sinó una conversa. Si el ple no és un monòleg, sinó un diàleg.

Per això, fem una crida clara al veïnat: participeu, alceu la veu, denuncieu allò que no funciona. No vos quedeu en la postal bonica d’un Instagram, ni en el comentari resignat del bar. La ciutat és vostra, i només amb vosaltres pot millorar. Si no vos escolten, feu-vos escoltar. Si no vos donen espai, ocupeu-lo amb paraules, amb propostes, amb presència. Sagunt necessita persones actives, crítiques, valentes. Perquè la política útil comença al carrer, i la transformació real naix de la participació. Ara és el moment. Que no parlen per tu. Parla tu. I que se’t senta.