Cada 31 d’octubre se celebra el Dia Mundial de les Ciutats, una jornada impulsada per l’ONU per a reflexionar sobre el present i el futur dels espais urbans. Dins d’aquesta iniciativa, anomenada Octubre Urbà, es pretén posar el focus en els reptes que afronten les ciutats del món i promoure una Nova Agenda Urbana que siga inclusiva, segura, resilient i sostenible. Sagunt, com a ciutat amb una història mil·lenària i una realitat urbana complexa, no pot quedar al marge d’aquesta reflexió.
Sagunt és una ciutat que ha viscut moltes ciutats dins d’ella mateixa. Ha sigut oppidum iber, municipi romà, vila medieval, centre industrial, capital comarcal i escenari de lluites socials. Cada etapa ha deixat una empremta en el seu urbanisme, en la seua arquitectura, en la manera com la gent habita els carrers. Però també ha deixat ferides: barris desconnectats, espais degradats, desigualtats territorials, i una relació amb el patrimoni que sovint ha sigut més de confrontació que de cura.
El Dia Mundial de les Ciutats hauria de servir per a mirar Sagunt amb ulls crítics però esperançats. Per a entendre que una ciutat no és només un conjunt de carrers i edificis, sinó una comunitat viva que necessita espais dignes, serveis accessibles, mobilitat sostenible i una planificació que pense en les persones. La Nova Agenda Urbana parla de drets, de participació, de cohesió social. I això, a Sagunt, és més que necessari.
La ciutat té potencial per a ser un referent en urbanisme sostenible. Té patrimoni històric, té espais naturals com la marjal i la muntanya, té una diversitat social que pot ser riquesa si es gestiona amb intel·ligència. Però també té reptes urgents: la connexió entre el nucli històric i el Port, la rehabilitació de barris antics, la protecció del paisatge, la gestió del turisme, la transició energètica, i sobretot, la participació ciutadana en les decisions urbanes.
Celebrar el Dia Mundial de les Ciutats des de Sagunt és reivindicar que les ciutats no han de ser còpies de models globals, sinó expressions de la seua pròpia identitat. Que no cal importar solucions, sinó construir-les des del territori, des de la memòria, des de la gent. Que una ciutat valenciana pot ser moderna sense renunciar a la seua llengua, a la seua cultura, a la seua manera de viure.
Sagunt té davant una oportunitat: repensar-se com a ciutat del segle XXI sense oblidar que és també una ciutat del segle I abans de Crist. Fer que la modernitat no siga una excusa per a destruir, sinó una eina per a integrar. I que cada 31 d’octubre no siga només una data en el calendari, sinó un recordatori que les ciutats són, al cap i a la fi, el reflex de com volem viure junts.