Bru i Vidal inicià la seua formació com a administratiu a l’Ajuntament de Sagunt, compaginant-la amb estudis de Magisteri a la Normal de Castelló (1957). Posteriorment, amplià la seua formació amb estudis de Pedagogia Especial, Fonologia i Logopèdia al Centre Doctor Sumsi, i es doctorà en Història Antiga a la Universitat de València. Exercí com a professor d’Història a l’Institut Lluís Vives de València i a l’Escola de Formació Professional de la Diputació. A través d’oposició, accedí a la plaça d’Inspector en Cap d’Arxius, Museus i Biblioteques de València, i finalment ocupà el càrrec de cap del Servei Municipal de Patrimoni Històric i Cultural de València fins a la seua jubilació en 1986.
La seua vinculació amb el Grup Torre, al costat de Xavier Casp, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés, li atorgà un prestigi intel·lectual que transcendí la producció poètica. Aquest grup treballà per elevar el nivell literari i històric de València, i Bru i Vidal hi contribuí amb obres com Les terres valencianes en època romana, que combinaven rigor historiogràfic i compromís amb la divulgació.
Malgrat que la seua activitat professional es desenvolupà principalment a València, Bru i Vidal mantingué una estreta relació amb Sagunt, participant activament en la vida cultural local dels anys cinquanta. Fou membre de la Penya Esvaradora, una institució festiva i humorística que dinamitzà la cultura saguntina amb emissions radiofòniques en valencià, certàmens literaris i festivals corals. En aquest context, Bru i Vidal exercí com a selector de poemes i assessor històric en la senyalització de llocs d’interés patrimonial. Amb el suport de Ramon Garcia Escrig, impulsà el Butlletí Sagunt, que donà veu a autors locals com Ramon Lapiedra, Josep Lluís Blasco, Emèrit Bono i Manuel Girona.
La seua trajectòria es veié afectada per la tensió lingüística i política dels anys setanta. Nomenat cronista oficial de la ciutat de València en 1973, amb el suport de Sanchis Guarner, Bru i Vidal reduí la seua producció en valencià durant un període marcat per la catalonofòbia i la pèrdua dels seus pares. Tot i això, a partir dels anys vuitanta, reprengué el compromís amb la llengua, participant en actes poètics i pedagògics com la clausura del curs de valencià a la Caixa d’Estalvis de Sagunt, que culminà amb la publicació de l’Antologia de poetes saguntins.
L’any 1982, amb motiu del cinquanta aniversari de les Normes de Castelló, es publicà un article que destacava la fidelitat de Bru i Vidal al valencià, reconegut per Toni Gómez al diari de la Generalitat. Aquest reconeixement impulsà un grup de saguntins —entre els quals Manuel Girona, Francesc Agües, Ramon Garcia, Toni Gómez i Paco Salinas— a promoure la seua distinció com a Fill Predilecte de Sagunt, fet que es materialitzà en 1988 amb un acte solemne i la publicació de diversos volums de la seua obra poètica i assagística.
La seua implicació cultural es consolidà amb la presidència del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, fundat en 1989, des d’on es promogueren congressos, conferències i la revista Braçal. Durant el seu mandat, s’organitzaren el primer i el segon congrés d’estudis del Camp de Morvedre, que contribuïren a la vertebració cultural de la comarca.
Una de les seues darreres grans satisfaccions fou la publicació del llibre Glorieta i altres poemes per a infants, editat per Edicions 96 amb selecció de la Coordinadora per a l’Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre. La presentació del llibre en els V Premis Sambori a Algímia, la primavera del 2000, esdevingué un acte multitudinari que evidencià la vigència de la seua obra entre el públic infantil i educatiu.
Finalment, l’any 1999, el Departament d’Arxius i Biblioteques de l’Ajuntament de Sagunt inicià l’expedient per a la concessió del Premi de les Lletres Valencianes, que li fou atorgat per la Generalitat Valenciana l’octubre de 2000. L’acte de reconeixement, celebrat a València amb presència de l’alcalde de Sagunt i el regidor de Cultura, tingué una ressonància especial en la comunitat educativa local, que celebrà la notícia amb un emotiu aplaudiment durant la desfilada de Moros i Cristians del Col·legi Cronista Chabret.