En un moment històric marcat per la urgència climàtica i la necessitat de transformar el nostre model energètic, resulta sorprenent que encara es plantegen tècniques com el fracking. Aquesta pràctica, que consisteix en fracturar el subsòl mitjançant la injecció d’aigua, sorra i productes químics a alta pressió per extreure gas o petroli, ha generat una forta polèmica arreu del món. Al País Valencià, tot i que no s’ha arribat a aplicar de manera efectiva, la seua possible implantació ha despertat una resistència social i política que mereix ser reconeguda i valorada.
El fracking és una tècnica agressiva que comporta riscos evidents per al medi ambient i la salut pública. Diversos estudis han alertat sobre la contaminació d’aqüífers, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la destrucció del paisatge i fins i tot la possibilitat de provocar sismes. A més, les comunitats que viuen prop de les zones d’extracció han denunciat problemes respiratoris, neurològics i altres afeccions que podrien estar relacionades amb l’exposició als productes químics utilitzats. Davant d’aquest panorama, resulta difícil justificar la continuïtat d’un model energètic basat en combustibles fòssils, especialment quan existeixen alternatives netes i sostenibles.
Al País Valencià, el fracking va començar a guanyar protagonisme a partir de l’any 2012, quan diverses empreses van sol·licitar permisos per explorar zones del nord de Castelló, com el Maestrat i els Ports. El projecte més conegut, anomenat Aquiles, pretenia investigar més de dues-centes mil hectàrees. Aquesta proposta va generarent per part de la societat civil, que es va organitzar en plataformes com Fracking No per informar, mobilitzar i pressionar les institucions. Les xerrades, les manifestacions i les campanyes informatives van aconseguir sensibilitzar la població i provocar una reacció institucional. Ajuntaments de diferents colors polítics van aprovar mocions en contra del fracking, i tant la Diputació de Castelló com la Generalitat Valenciana van mostrar el seu rebuig. Finalment, alguns permisos van ser retirats, demostrant que la mobilització ciutadana pot frenar projectes que posen en perill el territori.
La defensa del fracking sovint es basa en arguments econòmics, com la creació de llocs de treball o la reducció de la dependència energètica. Però aquests beneficis són temporals i no compensen els danys que pot causar. Els jaciments explotats amb fracking s’esgoten ràpidament, i les infraestructures necessàries per dur a terme aquesta tècnica alteren de manera irreversible el paisatge. A més, perpetuar la dependència del gas i el petroli és incompatible amb els compromisos climàtics que hem assumit com a societat. En lloc de subvencionar pràctiques contaminants, cal invertir en energies renovables, en recerca i en formació per construir un model energètic més just i sostenible.
La política té un paper fonamental en aquest debat. Al País Valencià, diversos partits han defensat la prohibició del fracking. Compromís, per exemple, va presentar una proposició de llei per vetar-lo en tot el territori valencià, i altres formacions com Podem o Esquerra Unida han mantingut una postura clara en contra. Tot i això, cal estar alerta. Els interessos de les grans empreses energètiques poden pressionar per reactivar projectes, i per això és essencial que la societat continue mobilitzada i que els representants polítics mantinguen el compromís amb el medi ambient.
El nostre territori té un potencial enorme per a les energies renovables. Amb més de tres-cents dies de sol a l’any, l’energia solar és una aposta segura. Les zones de l’interior tenen condicions òptimes per a la instal·lació de molins de vent, i la biomassa o la geotèrmia poden complementar el mix energètic de manera eficient. A més, cal fomentar l’eficiència energètica en els edificis, el transport públic i la mobilitat elèctrica. Aquestes mesures no només reduirien les emissions, sinó que també generarien ocupació i dinamitzarien l’economia local.
El fracking representa una amenaça per al nostre territori, per la salut de les persones i pel futur energètic que volem construir. La resistència ciutadana ha demostrat que el País Valencià no està disposat a sacrificar el seu patrimoni natural per uns beneficis econòmics dubtosos. És hora de mirar cap endavant, d’apostar per les renovables, per la sostenibilitat i per un model que respecte les persones i el medi ambient. El fracking ha de quedar com una pràctica del passat, no com una opció tolerada en un territori que aspira a ser referent en la lluita contra el canvi climàtic.