Quantes vegades hem rebut una carta de l’administració i, en llegir-la, ens hem adonat que no hem entés res? Quantes vegades hem hagut de rellegir, consultar, preguntar, o senzillament rendir-nos davant d’un text que, tot i estar destinat a nosaltres, semblava escrit per a un altre món? El llenguatge que empren moltes institucions públiques continua sent críptic, distant, farcit de tecnicismes i estructures que dificulten la comprensió. I això no és només una qüestió de forma: és una qüestió de drets, de democràcia, de dignitat.
El 13 d’octubre se celebra el Dia Internacional del Llenguatge Clar, una efemèride que ens convida a reflexionar sobre la necessitat d’una comunicació pública entenedora, accessible i inclusiva. Aquesta data commemora la firma de la Plain Writing Act als Estats Units l’any 2010, una llei que obliga els organismes federals a redactar els seus textos amb claredat, simplicitat i eficàcia comunicativa. El seu esperit és clar: la ciutadania té dret a entendre allò que l’Estat li comunica, sense barreres lingüístiques ni opacitats formals (Llenguatgeclar, 2025).
Però més enllà de l’origen nord-americà, el llenguatge clar és una reivindicació global. A casa nostra, diverses administracions han començat a incorporar estratègies de comunicació clara, com ara la Generalitat de Catalunya, que ha impulsat estudis per mesurar el grau de comprensió dels textos administratius i proposar millores concretes (UOC, 2025). Aquestes iniciatives parteixen d’una evidència: el llenguatge administratiu és, sovint, una barrera que allunya la ciutadania de les institucions. I aquesta distància no és neutra. Té conseqüències en l’accés als drets, en la confiança institucional, en la participació democràtica.
El llenguatge clar no és sinònim de simplisme. No es tracta de buidar els textos de contingut, ni de renunciar a la precisió jurídica. Es tracta, com assenyala la International Plain Language Federation, que la llengua, l’estructura i el disseny dels textos siguen tan clars que el públic destinatari puga trobar fàcilment allò que necessita, comprendre el que troba i utilitzar aquesta informació (Govern Obert, 2023). És a dir, es tracta de posar la comunicació al servei de les persones.
En aquest sentit, el llenguatge clar és una eina de justícia social. Les persones amb dificultats lectores, amb discapacitats cognitives, amb escassa formació o amb desconeixement del llenguatge jurídic tenen dret a accedir a la informació pública en condicions d’igualtat. I això només és possible si els textos estan pensats per a ser entesos. Si no, el dret a la informació esdevé una ficció. Com diu Ona Domènech, investigadora de la UOC, “els estats democràtics tenen l’obligació de garantir l’accessibilitat als serveis públics de tota la ciutadania, i l’ús d’un llenguatge planer és fonamental” (UOC, 2025).
A més, el llenguatge clar contribueix a la transparència institucional. Quan les administracions expliquen els seus pressupostos, les seues polítiques o els seus tràmits amb claredat, faciliten el control ciutadà, la rendició de comptes i la participació informada. És per això que el Síndic de Greuges ha demanat a diversos ajuntaments que publiquen els seus pressupostos amb un llenguatge senzill i amb recursos gràfics que en faciliten la comprensió (Govern Obert, 2023). No es tracta només de publicar, sinó de fer-ho bé. De fer-ho pensant en qui ha de llegir.
Tanmateix, el camí cap al llenguatge clar no és fàcil. Requereix un canvi cultural profund. Cal revisar els costums jurídics, les inèrcies burocràtiques, les estructures de poder que s’amaguen darrere del llenguatge opac. Cal formar el personal públic, revisar els models de redacció, incorporar la perspectiva comunicativa en tots els nivells de l’administració. I cal fer-ho amb valentia, amb compromís, amb voluntat de transformació.
Perquè el llenguatge clar no és només una tècnica. És una actitud. És una manera d’entendre la relació entre l’Estat i la ciutadania. És una aposta per la proximitat, per la confiança, per la dignitat comunicativa. És reconéixer que les paraules tenen poder, i que aquest poder ha de ser compartit.
En aquest context, el valencià també té un paper fonamental. La normalització lingüística no pot quedar-se en la traducció literal de textos opacs. Ha d’anar més enllà. Ha de promoure un valencià clar, inclusiu, proper, que connecte amb la diversitat de la societat. Un valencià que no siga només llengua de l’administració, sinó llengua de la ciutadania. Que no siga només vehicle formal, sinó eina de comprensió, d’empoderament, de participació.
Així doncs, el Dia Internacional del Llenguatge Clar no és només una efemèride. És una oportunitat per repensar com parlem des de les institucions. Com escrivim les cartes, les notificacions, les resolucions. Com construïm els portals web, els formularis, les campanyes informatives. És una oportunitat per posar les persones al centre. Per fer que la comunicació pública siga realment pública. Realment comunicativa.
I és també una crida a la responsabilitat col·lectiva. Perquè el llenguatge clar no és només responsabilitat de qui redacta. És responsabilitat de qui dirigeix, de qui planifica, de qui decideix. És responsabilitat de les institucions, però també de la societat civil, de l’acadèmia, dels mitjans de comunicació. Totes i tots podem contribuir a fer que les paraules arriben. Que les paraules comuniquen. Que les paraules dignifiquen.
En definitiva, el llenguatge clar és una aposta per una administració més humana. Més propera. Més justa. Una administració que no s’amaga darrere de les paraules, sinó que les fa servir per construir ponts. Per obrir portes. Per garantir drets. Per fer que cada carta, cada notificació, cada comunicat siga una oportunitat de diàleg. Una oportunitat de democràcia.
Referències
Llenguatgeclar. “Dia Internacional del Llenguatge Clar.” Portal Educatiu, octubre de 2025. https://portal.edu.gva.es/llenguatgeclar/2025/10/.
Govern Obert i Bon Govern. “El llenguatge clar, una clau per obrir la transparència.” Diputació de Barcelona, març de 2023. https://governobert.diba.cat/news/2023/03/16/llenguatge-clar-clau-per-obrir-transparencia.
Universitat Oberta de Catalunya. “Millorar la claredat del llenguatge de l’Administració pública.” UOC News, gener de 2025. https://www.uoc.edu/ca/news/2025/millorar-el-lenguatge-administratiu.