Les fosses comunes del cementeri de Paterna constitueixen un dels espais més colpidors de la memòria democràtica al País Valencià. Entre 1939 i 1956, més de 2.200 persones foren afusellades per la dictadura franquista i soterrades en fosses sense nom, en un intent sistemàtic d’esborrar la dissidència republicana. Aquest article pretén analitzar el significat històric i social d’aquestes fosses, amb especial atenció a les persones originàries de Sagunt que hi foren executades. A través de les seues biografies, s’explora la diversitat dels perfils represaliats, la seua vinculació amb el teixit obrer i popular, i les implicacions actuals de la seua recuperació.
Context històric de la repressió franquista
La caiguda de la Segona República i la instauració del règim franquista comportaren una onada de violència institucionalitzada. A partir de 1939, milers de persones foren jutjades en consells de guerra sumaríssims, sense garanties jurídiques ni defensa efectiva. El cementeri de Paterna es convertí en un dels principals escenaris d’aquesta repressió, amb execucions nocturnes conegudes com “saques”, que ompliren les fosses de cossos i silenci. Segons el cens reconstruït per la Generalitat Valenciana, s’han identificat més de 2.238 víctimes, tot i que les xifres reals podrien ser superiors a causa de la destrucció de registres oficials (CAMDE-País Valencià, 2025).
Aquestes fosses no només són testimonis de la barbàrie, sinó també símbols de resistència. Les persones afusellades provenien de diversos àmbits: sindicalistes, regidors, mestres, obrers, llauradors, ferroviaris, joves militants o simples ciutadans que no volgueren renunciar als seus ideals. La seua diversitat social i territorial reflecteix la transversalitat de la repressió.
Sagunt i el Camp de Morvedre: perfils de la memòria
Sagunt, com a nucli industrial, ferroviari i agrícola, fou escenari de gran activitat republicana durant la guerra. Diverses persones del municipi foren afusellades a Paterna, entre les quals destaquen José Sanchis Torrent, Hipólito Delgado Ferrer, Adolfo Pinto Navarro i Mariano Brines Antoni. Les seues biografies, recuperades gràcies a les exhumacions i a la col·laboració institucional, permeten reconstruir la memòria local des d’una perspectiva humana i inclusiva.
José Sanchis Torrent, llaurador de 46 anys, fou afusellat el 17 de novembre de 1939 i soterrat a la fossa 95. La seua professió i edat indiquen una vinculació amb el món rural republicà, possiblement a través de sindicats agraris o agrupacions locals. Hipólito Delgado Ferrer, calderer de 25 anys i militant de la CNT, representa la joventut obrera compromesa amb el moviment llibertari. Fou executat el 28 de juliol de 1939 i soterrat a la fossa 22. La seua militància el convertí en objectiu prioritari de la repressió, com molts altres sindicalistes del metall.
Adolfo Pinto Navarro, ferroviari de 46 anys, fou afusellat el 9 de desembre de 1939. El seu perfil indica una possible vinculació amb la UGT o amb sindicats ferroviaris, molt actius durant la guerra. El ferrocarril era clau en la logística republicana, i els seus treballadors foren durament represaliats. Mariano Brines Antoni, mecànic de 49 anys vinculat a Canet d’en Berenguer, compartí data d’execució amb Adolfo. La seua experiència tècnica i edat el situen com a figura de lideratge local, probablement amb activitat sindical o política.
Aquestes quatre persones, tot i no ocupar càrrecs institucionals destacats, són representants d’una generació que defensà la República des de la quotidianitat, des dels tallers, els camps i les estacions. La seua memòria és fonamental per entendre la dimensió col·lectiva de la repressió.
La construcció de la memòria democràtica
La recuperació de les fosses de Paterna ha estat possible gràcies a la tasca de col·lectius com ArqueoAntro, la Conselleria de Qualitat Democràtica i les associacions de familiars. Les exhumacions, iniciades fa més d’una dècada, han permés identificar centenars de cossos, restituir-los a les seues famílies i dignificar els espais de soterrament. En el cas de Sagunt, l’Ajuntament ha col·laborat activament en la localització de familiars i en la difusió pública de les històries recuperades (Ajuntament de Sagunt, 2022).
Aquest procés no és només arqueològic, sinó també pedagògic. Les fosses són espais de memòria activa, on es poden desenvolupar projectes educatius, dramatitzacions, murals digitals o campanyes de sensibilització. La seua visibilització permet connectar el passat amb el present, i obrir debats sobre la justícia, la impunitat i la construcció d’una societat més inclusiva.
Implicacions socials i polítiques
La memòria de les fosses de Paterna interpel·la directament les institucions, les comunitats locals i les generacions actuals. Recuperar els noms, les biografies i els contextos de les persones afusellades és una forma de fer justícia simbòlica, però també de construir identitat col·lectiva. En el cas de Sagunt, la presència de víctimes en les fosses reforça la necessitat d’una política municipal de memòria que incloga actes públics, senyalització urbana, recursos digitals i participació ciutadana.
A més, les fosses plantegen qüestions sobre la transmissió intergeneracional del trauma, el silenci familiar i la reconstrucció de la veritat. Moltes famílies han viscut dècades sense saber on estaven els seus éssers estimats, sense poder fer dol ni reivindicar-los. Les exhumacions, tot i ser tardanes, ofereixen una oportunitat de reparació emocional i comunitària.
Perspectives pedagògiques i culturals
Des de l’àmbit educatiu, les fosses poden ser abordades com a eix transversal en projectes de memòria, història, ètica i ciutadania. La creació de microrelats, dramatitzacions, exposicions visuals o itineraris urbans permet treballar la memòria des de la creativitat i la inclusió. Les biografies de José, Hipólito, Adolfo i Mariano poden convertir-se en personatges pedagògics, en símbols locals que connecten amb l’alumnat i amb la comunitat.
Des de la cultura, les fosses poden inspirar obres literàries, audiovisuals o musicals que donen veu als silenciats. La literatura memorialista, el teatre documental o la música compromesa són canals potents per a la sensibilització. En aquest sentit, el Camp de Morvedre té potencial per desenvolupar projectes artístics que vinculen memòria, territori i transformació social.
Conclusions
Les fosses de Paterna són molt més que espais de soterrament: són llocs de memòria, de denúncia i de reconstrucció col·lectiva. Les persones de Sagunt que hi foren afusellades representen la diversitat de la resistència republicana i la dignitat dels qui no renunciaren als seus ideals. La seua recuperació és una tasca històrica, pedagògica i emocional que ens interpel·la com a societat.
Cal continuar treballant per dignificar les víctimes, visibilitzar les seues històries i convertir les fosses en espais de memòria activa. Des de les institucions, l’educació i la cultura, podem construir una memòria democràtica que no només mire al passat, sinó que transforme el present.