La cuina ha estat, des de sempre, un espai íntim i familiar on les dones han tingut un paper central. Les nostres àvies i mares han cuinat per a les famílies, han transmés receptes i han mantingut viva la cultura gastronòmica popular. No obstant això, quan la cuina es transforma en professió, especialment en l’àmbit de l’alta gastronomia, la presència femenina es dilueix i els noms que apareixen en els mitjans, en les guies prestigioses i en els programes de televisió són, majoritàriament, masculins.
Aquesta desigualtat no és casual. La figura del cuiner professional, el que anomenem chef, té les seues arrels en un sistema jeràrquic inspirat en l’organització militar. Auguste Escoffier, considerat el pare de la cuina moderna, va establir un model de brigada que reproduïa l’estructura castrense, amb rols molt definits i una disciplina estricta. Aquest sistema va afavorir la incorporació d’homes en les cuines professionals, mentre les dones continuaven associades a la cuina domèstica, sense reconeixement ni prestigi.
Els mitjans de comunicació han contribuït a reforçar aquesta imatge. El chef és presentat com un geni creatiu, sovint amb una personalitat forta, exigent i fins i tot agressiva. Aquest perfil encaixa amb estereotips masculins que han estat premiats i amplificats per la televisió i les xarxes socials. Així, noms com Gordon Ramsay, Ferran Adrià o José Andrés són coneguts arreu del món, mentre que les dones que han aconseguit fites similars reben menys visibilitat.
Les dones que volen dedicar-se professionalment a la cuina s’enfronten a nombroses dificultats. Les jornades laborals són llargues i exigents, sovint incompatibles amb la maternitat. A més, existeix una discriminació salarial, una manca de referents femenins i una cultura laboral que perpetua el masclisme. Quan una dona aconsegueix destacar, sovint se la presenta com una excepció, com una “chef dona”, com si el seu èxit fóra una anomalia.
Tot i això, en els últims anys s’està produint un canvi. Moviments socials i feministes han arribat també al món de la gastronomia, i cada vegada més dones lideren restaurants, escoles de cuina i projectes innovadors. Figures com Dominique Crenn, que ha obtingut tres estels Michelin als Estats Units, o Begoña Rodrigo, guanyadora de Top Chef, són exemples del talent femení que existeix i que mereix ser reconegut.
La cuina és molt més que alimentació. És cultura, identitat i també poder. Si volem una societat més justa, hem de transformar els espais on es crea i es representa la cultura culinària. Això implica donar veu a les dones, reconéixer el seu talent i qüestionar els models que han perpetuat la desigualtat.
La professió de chef ha estat marcada per una forta masculinització, però això no és fruit d’un talent exclusiu dels homes, sinó d’un sistema que ha invisibilitzat les dones. És hora de canviar el relat, de reconéixer les dones pel seu mèrit i de construir una gastronomia més equitativa, diversa i representativa.