Cada dos anys, els instituts públics convoquen eleccions per renovar el consell escolar. És un moment que, massa sovint, passa desapercebut entre les presses del dia a dia, les tutories, les extraescolars i les preocupacions acadèmiques. Però la veritat és que la participació de les famílies —tant votant com presentant-se com a representants— és molt més que un tràmit. És una oportunitat per influir en l’educació de les persones joves, per defensar una escola pública de qualitat i per construir vincles reals entre el centre i les persones que l’envolten.
El consell escolar és l’espai on es prenen decisions que afecten el funcionament del centre. Hi participen representants de la direcció, del professorat, de l’alumnat, del personal no docent i de les famílies. És allí on es parla del projecte educatiu, de les normes de convivència, de la gestió econòmica, de les activitats complementàries i de les propostes de millora. No és un espai decoratiu. És el cor de la vida escolar.
Quan una mare, un pare, una persona tutora vota en les eleccions del consell escolar, està reconeixent que l’educació no és només responsabilitat del professorat. Està dient: jo també forme part d’este espai compartit, jo també vull aportar. El vot és una manera de donar suport a persones que poden representar les inquietuds, les necessitats i les esperances de les famílies. I com més gent vota, més forta és la veu col·lectiva.
Encara més transformador que votar és presentar-se com a candidat o candidata. Sovint pensem que cal ser expert en educació per formar part del consell escolar. Però no és així. El que cal és compromís, capacitat d’escolta, ganes de treballar en equip i voluntat de defensar els drets de les persones joves. Les famílies poden aportar mirades diverses, experiències personals, sensibilitat davant les desigualtats, propostes per millorar la comunicació amb el centre, idees per fer més accessibles les activitats, i una empenta que naix de l’estima.
Hi ha qui diu que no participa perquè no sap com funciona el consell escolar. Altres pensen que les decisions ja estan preses, que no val la pena. També hi ha qui no pot per qüestions laborals, o qui té por de no saber què dir. Però totes estes barreres es poden superar si el centre explica amb claredat què és el consell escolar, si les associacions de famílies animen a participar, si es faciliten horaris compatibles, si es promouen candidatures diverses i si es dona formació a les persones representants.
És important que la participació siga realment inclusiva. En molts centres, les famílies que participen són les que tenen més temps, més recursos o més formació. Però cal fer un esforç perquè també participen les famílies nouvingudes, les que tenen dificultats de conciliació, les que viuen situacions de vulnerabilitat, les que tenen fills o filles amb necessitats educatives especials. Només així el consell escolar serà un espai representatiu, capaç de defensar els drets de totes les persones.
Quan les famílies participen activament, es genera un clima de confiança. El centre deixa de ser una institució tancada i esdevé un espai compartit. Les decisions es prenen amb més consens, els conflictes es resolen amb més empatia, les propostes tenen més recorregut. El consell escolar pot impulsar projectes que milloren la convivència, que promouen la salut emocional, que fomenten la participació de proximitat, que connecten amb les necessitats reals.
També pot ser un espai clau per defensar el valencià com a llengua viva, vehicular i afectiva dins de l’institut. Des d’allí es poden impulsar accions que reforcen la presència del valencià en la comunicació interna, en les activitats extraescolars, en les campanyes institucionals i en els materials didàctics. No es tracta només de complir amb la normativa, sinó de fer del valencià una llengua estimada, útil i present en tots els àmbits del centre.
Les famílies poden proposar que les tutories, les reunions informatives i les comunicacions amb l’alumnat tinguen versió en valencià, que es promoguen activitats culturals vinculades a la llengua, que es visibilitzen les persones referents que l’utilitzen amb naturalitat. També poden defensar que el valencià siga llengua d’acollida per a les persones nouvingudes, com a pont d’integració i de construcció de vincles.
Hi ha centres on, gràcies a la pressió del consell escolar, s’han recuperat projectes de ràdio escolar en valencià, s’han organitzat setmanes culturals amb protagonisme lingüístic, s’han creat materials visuals que dignifiquen la llengua i s’ha reforçat la formació del professorat en competència comunicativa. Són accions que naixen de la voluntat de fer del valencià una llengua de convivència, de coneixement i d’emoció.
Defensar el valencià des del consell escolar és també defensar la identitat, la memòria i la diversitat. És garantir que les persones joves tinguen accés a una educació que respecte les seues arrels i que les prepare per viure en un món plural. És una manera de dir: la nostra llengua importa, i l’educació ha de ser el seu millor aliat.
Des del consell escolar també es poden fer propostes per millorar tot allò que envolta el centre docent: des de les infraestructures fins a la convivència, passant per la salut emocional, la inclusió o la sostenibilitat. Les famílies poden detectar problemes que no sempre són visibles per la direcció o el professorat, i poden aportar solucions creatives, realistes i vinculades al dia a dia del centre.
És des d’eixe espai on es pot reclamar una millora en la neteja, en la seguretat dels accessos, en la qualitat dels menjadors escolars, en la gestió dels patis, en l’ús dels espais comuns. També es poden impulsar accions contra l’assetjament, propostes per a la igualtat de gènere, tallers de prevenció de violències, activitats que connecten amb les inquietuds de les persones adolescents.
Tot això, però, sovint topa amb la inacció de l’administració educativa. La conselleria, en molts casos, no dona resposta a les demandes dels centres, retalla recursos, ignora les propostes i manté una gestió burocràtica allunyada de la realitat. Davant això, el consell escolar pot ser altaveu, pot fer pressió, pot exigir respostes públiques i pot mobilitzar les persones implicades en l’educació.
Quan les famílies participen activament en el consell escolar, poden fer sentir la seua indignació, la seua esperança, la seua capacitat de proposta. Poden construir aliances amb altres centres, amb entitats del barri, amb col·lectius que defensen l’educació pública. Poden passar de la queixa a l’acció, i fer del consell escolar un espai de resistència i de transformació.
Perquè també cal posar veu als problemes reals de les persones que conviuen al centre. Massa vegades, les persones joves viuen situacions de malestar emocional, de discriminació, de desconnexió amb l’aprenentatge, i estes vivències no arriben als espais de decisió. El consell escolar pot ser el lloc on es parla de tot allò que no apareix en els informes oficials.
Les famílies poden traslladar les preocupacions sobre la pressió acadèmica, sobre la falta d’orientació, sobre les dificultats de conciliació, sobre les barreres que troben les persones amb diversitat funcional, sobre les desigualtats que travessen el sistema educatiu. Poden fer que el centre mire més enllà de les notes i les proves, i pose el focus en les persones.
També poden defensar que l’institut siga un espai segur, acollidor, on cada persona se senta reconeguda. Poden proposar accions per millorar la convivència, per prevenir el racisme, la LGTBIfòbia, el masclisme, per fomentar el respecte, la solidaritat i la participació. Poden fer que l’educació siga realment transformadora.
I poden fer-ho des d’una mirada col·lectiva, oberta, valenta. El consell escolar no és només un òrgan formal. És un espai on les famílies poden alçar la veu, construir ponts, defensar drets, imaginar futurs. És una eina per fer de l’institut un lloc millor. I això només serà possible si participem, si ens impliquem, si decidim formar part del canvi.
Participar en les eleccions del consell escolar és defensar l’educació pública, la igualtat d’oportunitats, la veu de les persones joves. És construir escola des de la diversitat, des de la corresponsabilitat, des de l’estima. No és una cita burocràtica. És una cita amb el futur.
És dir: volem una educació que escolte, que dialogue, que transforme. Volem centres que siguen espais de vida, de cultura, de respecte. Volem que les famílies siguen part activa del camí educatiu. I per això, votem. I per això, ens presentem. I per això, fem escola.
* Sóc membre del Consell Escolar del IES Jaume I