La presència del valencià en institucions bibliogràfiques internacionals com la Library of Congress dels Estats Units representa un fenomen cultural de gran transcendència. En un món globalitzat, on les llengües minoritzades sovint queden relegades a l’àmbit local, el fet que obres escrites en valencià siguen catalogades en espais de referència mundial és un gest que transcendeix la mera classificació documental. Aquest article pretén analitzar les implicacions simbòliques, lingüístiques i patrimonials d’aquesta presència, tot partint del cas concret del llibre La vila de Benavites d’Emili Llueca, editat l’any 1993 per l’Ajuntament de Benavites i actualment disponible en el catàleg de la Library of Congress.
La inclusió d’aquesta obra en una biblioteca nacional nord-americana no és un fet aïllat, sinó que forma part d’un procés més ampli de reconeixement de la diversitat cultural i lingüística. Segons Fishman (1991), les llengües minoritzades poden adquirir visibilitat internacional quan són incorporades en espais de prestigi, la qual cosa contribueix a la seua legitimació simbòlica. En aquest sentit, el valencià, com a varietat dialectal del català, troba en aquestes institucions una plataforma per a reivindicar la seua capacitat de producció cultural i científica.
El cas de La vila de Benavites és especialment significatiu perquè es tracta d’una obra de caràcter local, centrada en la història i la identitat d’un poble del Camp de Morvedre. Llueca, amb una prosa clara i documentada, construeix una narrativa que va més enllà de la crònica municipal per a convertir-se en un testimoni de la memòria col·lectiva. Tal com afirma Assmann (2011), la memòria cultural no és només un conjunt de records, sinó una estructura que permet a les comunitats definir-se i projectar-se en el temps. En aquest cas, la memòria de Benavites es veu preservada i amplificada gràcies a la seua presència en una biblioteca universal.
La dimensió lingüística d’aquest fenomen també mereix una anàlisi detallada. El valencià, tot i ser reconegut com a llengua oficial al País Valencià, continua patint processos de minorització en diversos àmbits, especialment en l’esfera mediàtica i institucional. La seua presència en catàlegs internacionals com el de la Library of Congress actua com un contrapunt a aquesta invisibilització. Segons May (2001), la visibilitat d’una llengua en espais globals pot contribuir a reforçar la seua vitalitat i a generar nous espais d’ús. En aquest sentit, cada obra en valencià que entra en una biblioteca internacional és una espurna que manté viva la flama de la llengua.
A més, cal considerar el valor patrimonial d’aquest tipus de documents. Les obres que narren la història local, com la de Llueca, són fonamentals per a la construcció d’un imaginari col·lectiu. Tal com apunta Nora (1984), els llocs de memòria no són només espais físics, sinó també textuals, simbòlics i institucionals. El fet que La vila de Benavites estiga catalogada en la Library of Congress converteix aquest llibre en un lloc de memòria transnacional, on la identitat valenciana pot ser consultada, estudiada i valorada per persones de qualsevol part del món.
La dimensió simbòlica d’aquesta presència és igualment rellevant. En un context on les llengües dominants tendeixen a monopolitzar els espais de producció cultural, la inclusió del valencià en institucions com la Library of Congress representa un acte de resistència. Tal com sosté Bourdieu (1991), les llengües no només són instruments de comunicació, sinó també capitals simbòlics que poden ser reconeguts o deslegitimats segons el context social. En aquest cas, el reconeixement del valencià en una biblioteca de prestigi internacional contribueix a la seua legitimació com a llengua de cultura.
Aquest reconeixement té també implicacions educatives i acadèmiques. La disponibilitat d’obres en valencià en biblioteques internacionals facilita l’accés a la llengua per part d’investigadors, estudiants i persones interessades en la cultura valenciana. Això pot generar nous estudis, traduccions i projectes que amplien la difusió del valencià més enllà de les seues fronteres geogràfiques. Segons Skutnabb-Kangas (2000), la promoció de les llengües minoritzades en l’àmbit educatiu és clau per a garantir la seua supervivència i per a fomentar el respecte per la diversitat lingüística.
Cal destacar també el paper de les institucions locals en aquest procés. L’Ajuntament de Benavites, en editar l’obra de Llueca, va contribuir a la preservació de la memòria local i a la projecció de la seua identitat. Aquesta acció, tot i ser de caràcter municipal, ha tingut un impacte global gràcies a la circulació del llibre. Això demostra que les iniciatives locals poden tindre una repercussió internacional quan són articulades amb una visió de futur i amb una voluntat de projecció cultural. Tal com afirma Castells (1997), les identitats locals poden adquirir una dimensió global quan són connectades amb xarxes de comunicació i de reconeixement.
La presència del valencià en la Library of Congress és, per tant, un exemple paradigmàtic de com la cultura local pot ser valorada en l’àmbit internacional. Aquesta presència no només dignifica la llengua, sinó que també enforteix el sentiment de pertinença i la consciència identitària. En un moment històric marcat per la uniformització cultural, la diversitat lingüística esdevé un valor fonamental per a la construcció d’un món més plural, més just i més inclusiu.
El cas de La vila de Benavites d’Emili Llueca ens mostra com una obra local, escrita en valencià i centrada en la història d’un poble del Camp de Morvedre, pot adquirir una dimensió universal gràcies a la seua inclusió en una biblioteca de referència mundial. Aquesta presència té implicacions simbòliques, lingüístiques, patrimonials i educatives que cal valorar i potenciar. El valencià, com a llengua de cultura, té molt a oferir al món, i cada llibre que travessa fronteres és una prova viva d’aquesta capacitat.