La història de Sagunt està travessada per capes de memòria que es manifesten en edificis, devocions, símbols i gestos institucionals. Una d’eixes capes, poc visibilitzada però profundament significativa, és la vinculació de la ciutat amb l’orde de la Santíssima Trinitat. El convent ubicat a la plaça Trinitat, l’església dedicada a Sant Miquel, la devoció a la Mare de Déu del Remei i la presència actual de la creu trinitària al vestíbul de l’Ajuntament conformen un relat que connecta espiritualitat, redempció i identitat col·lectiva.
L’orde trinitari, fundat al segle XII per Joan de Mata i Felip de Valois, naix amb una missió clara: rescatar persones cristianes captives en terres musulmanes. El seu carisma gira al voltant de la Trinitat com a model de comunió i llibertat, i la seua acció s’estén per tot Europa i la Mediterrània. Els frares trinitaris vestien de blanc i portaven al pit una creu formada per una franja roja vertical i una de blava horitzontal, símbol de redempció, esperança i dignitat.
A Sagunt, la presència trinitària es concreta en el convent situat a la plaça que encara porta el seu nom. En aquell espai, a més de les dependències conventuals, hi havia una església dedicada a Sant Miquel, que actuava com a centre de culte i de vida espiritual. Tot i que la documentació directa és escassa, la toponímia, les restes arquitectòniques i la memòria oral apunten a una activitat religiosa i social rellevant, vinculada a la tasca redemptora de l’orde.
La devoció a la Mare de Déu del Remei, pròpia dels trinitaris, també ha deixat empremta a Sagunt. Tot i que la parròquia actual és la del Salvador, la presència de l’advocació del Remei en l’imaginari local suggereix una continuïtat espiritual. Aquesta figura mariana representa la protecció de les persones oprimides, l’auxili en situacions de captivitat i la tendresa maternal en contextos de vulnerabilitat. En molts llocs, la fundació d’un convent trinitari comportava la dedicació d’una capella o església a la Mare de Déu del Remei, i és probable que a Sagunt esta devoció s’haja mantingut viva en formes populars, festives o familiars.
La creu trinitària, amb els seus colors simbòlics, transcendeix l’àmbit religiós per convertir-se en una icona d’alliberament. El blanc representa el Pare, el blau el Fill i el roig l’Esperit Sant, en una síntesi visual de la fe cristiana. Les persones alliberades per l’orde rebien un escapulari amb esta creu, com a signe de llibertat definitiva. A Sagunt, la presència d’una creu trinitària al vestíbul de l’Ajuntament és un gest que mereix ser interpretat amb sensibilitat patrimonial. Potser es tracta d’un record institucional del passat espiritual de la ciutat, o potser és una evocació dels valors de solidaritat, comunió i dignitat que l’orde trinitari va propagar.
La ubicació d’esta creu en un espai de representació pública obri la porta a diverses lectures. Pot ser una forma de reconéixer la dimensió històrica de l’orde, de retre homenatge a la seua acció redemptora, o de recuperar un símbol que connecta amb la llibertat, la justícia i la fraternitat. En contextos de reivindicació patrimonial o de defensa del territori, la creu trinitària pot adquirir nous significats, com a emblema de resistència, de memòria compartida o de compromís comunitari.
Este llegat, lluny de quedar reduït a la nostàlgia, pot ser reinterpretat en clau festiva, educativa i artística. Sagunt, ciutat creativa i compromesa, té la capacitat de transformar símbols espirituals en llenguatge col·lectiu. La creu trinitària pot inspirar microrelats sobre redempció, cançons infantils que expliquen la seua forma i colors, dibuixos escolars que representen la Mare de Déu del Remei com a protectora, exposicions patrimonials sobre l’orde i la seua acció, o publicacions institucionals que connecten el símbol amb els valors democràtics actuals.
Recuperar el passat trinitari de Sagunt no és només una tasca historiogràfica, sinó una oportunitat per enriquir el discurs patrimonial, reforçar la identitat local i oferir nous llenguatges per a la pedagogia, la festa i la comunicació pública. El convent, l’església de Sant Miquel, la devoció mariana i la creu trinitària constitueixen un conjunt de memòries que poden ser activades amb rigor, sensibilitat i creativitat.
Sagunt, ciutat de memòria, pot fer de la creu trinitària no només un record del passat, sinó un símbol viu de llibertat, comunió i esperança. En un món que busca referents de dignitat compartida, este llegat espiritual pot oferir llum, arrelament i complicitat.