En 2025, Sagunt celebra el 35 aniversari de les seues Festes de Moros i Cristians, una efemèride que ja no és només una dada cronològica, sinó una fita emocional, cultural i col·lectiva. Han passat trenta-cinc anys des que Emilio Llueca, des del balcó de l’Ajuntament, va pronunciar aquell pregó fundacional que no només anunciava una festa, sinó que sembrava una visió. Hui, aquella llavor ha crescut, ha florit i ha donat fruit en forma de tradició viva, arrelada i transformadora.
La festa ha evolucionat, sí, però no ha perdut el seu esperit fundacional. El que en 1990 era una aposta valenta, quasi utòpica, per recuperar la memòria del Morbiter musulmà i projectar-la en clau festiva, hui és una realitat consolidada que mobilitza centenars de persones, comparses, músics, artesans, institucions i, sobretot, emocions. El que era una comparsa, els Almoràvits, hui és un entramat de bàndols, ambaixades, desfilades, alardos i rituals que han sabut fer de la història un espectacle, de la identitat una celebració, i de la convivència un valor compartit.
En este 2025, la festa no només rememora la Reconquesta, sinó que reconstrueix, any rere any, el relat simbòlic d’un poble que s’estima la seua diversitat. Els ambaixadors encarnen amb força i dignitat els discursos que, davant la Porta d’Almenara, evoquen les tensions i reconciliacions d’un passat que ja no és conflictiu, sinó teatral, pedagògic i festiu. Les capitanies les abanderades, representen el lideratge festiu que no s’imposa, sinó que convida, que no exclou, sinó que suma.
El cartell d’enguany, obra de Sara Espinosa, és una mostra més d’esta maduresa creativa. Amb estil modern i simbòlic, plasma dos personatges que representen els bàndols en diàleg, no en confrontació. Entre ells, la Porta d’Almenara, que ja no és només un element patrimonial, sinó un pont entre el passat i el present, entre la memòria i la festa. És un símbol que uneix, que acull, que projecta.
La festa de Moros i Cristians de Sagunt ha sabut fer-se gran sense perdre la seua essència. Ha incorporat nous actes, nous espais, nous protagonistes, però manté viva la flama del seu origen. El sopar de l’olleta, les entradetes, les desfilades pel Castell, les ofrenes a la Mare de Déu del Remei, tot forma part d’un calendari que no és només festiu, sinó emocional. Cada acte és una oportunitat per retrobar-se amb els veïns i veïnes, amb la música, amb la història, amb un i una mateix.
I és que la festa no seria possible sense la gent. Sense els festers i festeres que treballen tot l’any, sense les famílies que cusen vestits, sense els músics que assagen marxes mores i cristianes, sense els xiquets i xiquetes que miren amb ulls oberts les carrosses, sense els majors que recorden quan tot va començar. La festa és, sobretot, un acte de ciutat. I en temps de dispersió, de pantalles, de velocitat, la festa és un tresor.
En este 2025, cal reivindicar també el paper de les dones en la festa. Ja no són només abanderades, sinó protagonistes actives, capitanejant comparses, dirigint actes, creant discursos. La presència femenina ha deixat de ser decorativa per ser decisiva. I això és una mostra més que la festa evoluciona, que escolta, que s’adapta, que creix.
També cal destacar la dimensió educativa de la festa. Les ambaixades, amb els seus discursos teatralitzats, són una oportunitat per aprendre història, retòrica, convivència. Les desfilades són una lliçó de música, de coreografia, de estètica. Els actes religiosos, una invitació a la reflexió espiritual. La festa és, en definitiva, una escola oberta, intergeneracional, inclusiva.
I no podem oblidar la dimensió econòmica. Les Festes de Moros i Cristians generen activitat comercial, ocupació, turisme. Els bars, les botigues, els tallers, les empreses de so i llum, tots participen d’una roda que, durant uns dies, fa girar l’economia local. Però més enllà dels diners, el que mou la festa és el capital simbòlic: el prestigi, la identitat, l’orgull de pertinença.
En este 35 aniversari, cal mirar enrere amb gratitud i mirar endavant amb il·lusió. Gratitud per aquells que ho van iniciar, amb valentia i convicció. Il·lusió per tot el que encara podem fer, millorar, imaginar. La festa no està acabada, està en construcció permanent. Cada edició és una oportunitat per afinar, per innovar, per fer-la més inclusiva, més sostenible, més participativa.
Sagunt ha sabut fer de les Festes de Moros i Cristians una marca pròpia, diferent de les d’altres pobles. Amb el seu relat històric, amb la seua geografia urbana, amb la seua pluralitat social. No és una còpia, és una creació. I això és el que la fa especial. El que la fa nostra.
Per això, en este 2025, cal tornar a dir, com aquell pregoner de 1990: que comence la festa. Però no com qui inicia un espectacle, sinó com qui obri una porta a la memòria, a la convivència, a la creativitat. Que comence la festa, sí, però que no acabe mai. Que siga, com deia Estellés, la veu del poble. I que siga per a sempre, poble.