La DANA ha tornat a donar colps. Ha donat aigua, sí, però també ha donat por, impotència, fang, silenci. Ha donat crits que ningú vol escoltar, ha donat pèrdues que no caben en cap estadística. I mentre el poble dona el cor per reconstruir, el govern de Mazón dona la cara només per fer-se la foto. Dona excuses, dona retrets, dona mentides. Però no dona solucions.
La dreta, com sempre, dona la volta al relat. Vol donar-se el paper de salvadora, quan només dona vergonya. Vol donar llàstima, quan el que dona és ràbia. Vol donar homenatges, quan el que hauria de donar és responsabilitats, dimissions, recursos. Vol donar flors, quan el que ha donat és abandonament. Vol donar discursos, quan el que hauria de donar és silenci i respecte.
El Partit Popular dona el pitjor de si mateix: aprofita el dolor per fer campanya, dona llum a la hipocresia, dona altaveu a la manipulació. Dona la mà a les càmeres, però gira l’esquena a les persones. Dona titulars, però no dona ni un euro per a la dignitat dels barris inundats. Dona promeses, però no dona ni una gota de veritat.
I nosaltres, què donem? Donem memòria. Donem resistència. Donem crits que travessen els murs de la indiferència. Donem noms a les víctimes, no les convertim en números ni en decorat electoral. Donem la cara, donem les mans, donem el temps, donem la vida. Donem esperança, malgrat que ens la vulguen furtar. Donem dignitat, malgrat que ens la vulguen enfangar.
No deixarem que donen per morta la nostra veu. No deixarem que donen per acabada la lluita. No deixarem que donen per resolta una tragèdia que encara supura. Perquè la DANA ha donat massa, i el govern ha donat massa poc. I nosaltres donarem tot el que calga per fer justícia. Perquè no ens donen gat per llebre. Perquè no ens donen per vençudes. Perquè no ens donen per callades. Perquè no ens donen per mortes.
Donem vida. Donem veritat. Donem foc. I no els donarem pau.