Hui és el Dia del Gat als Estats Units. Sí, només allí. Com si els gats foren ciutadans nord-americans amb passaport i dret a festes nacionals. La resta del món, inclòs el País Valencià, ha de continuar convivint amb els gats sense cap reconeixement oficial, com si foren simples okupes peluts amb mirada de superioritat.
Els gats, eixos éssers que viuen amb nosaltres però que mai han firmat cap contracte de convivència, tenen ara un dia per a ser celebrats. Però només en territori ianqui. La resta del planeta ha de conformar-se amb les seues exigències diàries: menjar a l’hora exacta, carícies quan ells volen, i silenci absolut quan dormen damunt del teclat. El gat no és una mascota, és un emperador en miniatura. I hui, als EUA, se li fa homenatge. Com si no tinguera ja prou adoració.
La celebració consisteix, segons diuen, en compartir fotos, regalar joguets, fer donacions a refugis i, en alguns casos, vestir el gat amb roba ridícula. Com si el gat no tinguera ja prou dignitat per a mirar-te amb menyspreu. Posar-li un barret de cowboy a un gat és com intentar ensenyar-li a fer la declaració de la renda: inútil i perillós.
Però el més curiós és que, tot i ser una festa americana, els gats no tenen cap intenció de participar. Ells no celebren res. Hui, com cada dia, s’alçaran a les 4 del matí per a fer soroll, ignoraran les joguines cares i es tombaran damunt del llibre que estàs llegint. El Dia del Gat és, en realitat, el dia de l’humà que creu que pot controlar el gat. Una fantasia que dura exactament fins que el felí decideix que ja n’hi ha prou.
Els gats són els únics animals que han domesticat l’ésser humà. Ens han ensenyat a obrir portes, a servir menjar, a netejar caixes de sorra i a demanar perdó quan els molestem. I tot això sense dir ni una paraula. Hui, als Estats Units, se’ls celebra. Però en realitat, cada dia és el seu dia. Només que no ho han registrat oficialment.
Així que, si tens un gat, no cal que esperes a que arribe el Dia Internacional reconegut per l’ONU. Ell ja sap que és important. I si no tens gat, tranquil: ell vindrà a tu quan li convinga. Amb elegància, amb indiferència i amb la certesa que, siga quin siga el país, el món és seu.