El canvi climàtic és una realitat que ja no es pot ignorar. No és una predicció apocalíptica ni una exageració ecologista. És el que vivim cada dia: estius més llargs i calorosos, pluges torrencials que arriben sense avís, sequeres que afecten els cultius, i un paisatge que va perdent el seu ritme natural. A nivell global, les xifres són alarmants, però a nivell local, la sensació és d’impotència. Què podem fer des de casa, des del barri, des del poble?
La resposta no és senzilla, però tampoc és inexistent. El canvi climàtic no es combat només amb grans acords internacionals, sinó també amb gestos quotidians, amb decisions que semblen menudes però que, sumades, poden marcar la diferència. A les ciutats i pobles del País Valencià, per exemple, tenim la capacitat de repensar com vivim, com ens desplacem, com consumim i com cuidem el nostre entorn.
Una de les primeres coses que podem fer és recuperar el sentit de comunitat. El canvi climàtic no es pot afrontar des de la individualitat. Calen xarxes de suport, iniciatives col·lectives, espais de debat i acció. Els horts urbans, les cooperatives de consum, les plataformes veïnals per a la mobilitat sostenible o la gestió de residus són exemples de com la gent pot organitzar-se per a fer front a un problema que ens afecta a tots.
També cal exigir als ajuntaments que deixen de veure la sostenibilitat com una moda i la tracten com una prioritat. No es tracta de plantar quatre arbres per a fer bonic, sinó de repensar l’urbanisme, de protegir els espais naturals, de fomentar el transport públic i de garantir que les polítiques ambientals no siguen només declaracions d’intencions.
A nivell personal, podem començar per revisar els nostres hàbits. No cal convertir-se en un asceta ecològic, però sí que podem fer canvis: reduir el consum energètic, evitar el malbaratament alimentari, apostar per productes locals i de temporada, reutilitzar abans que comprar, i sobretot, parlar del tema. El canvi climàtic ha de deixar de ser una conversa incòmoda per a convertir-se en una preocupació compartida.
Però més enllà de les accions concretes, el que realment necessitem és un canvi de mentalitat. Hem de deixar de veure la natura com un recurs i començar a veure-la com una aliada. Hem de entendre que cuidar el medi ambient no és una càrrega, sinó una forma de cuidar-nos a nosaltres mateixos. Que el futur no està escrit, però sí que està en joc.
El canvi climàtic és global, sí. Però la resposta pot començar ací, al nostre carrer, al nostre poble, a la nostra comarca. No tenim tot el poder, però tenim part de la responsabilitat. I això, si ho assumim amb consciència i amb esperança, pot ser el principi d’un canvi real.