La biblioteca pública és molt més que un espai de lectura. És una infraestructura cultural, educativa i social que vertebra el territori, acull la diversitat i projecta la memòria col·lectiva. En el context valencià, on moltes ciutats mitjanes han experimentat un creixement demogràfic i urbanístic intens, la planificació de les biblioteques públiques esdevé una qüestió estratègica. No es tracta només de comptar edificis, sinó de construir xarxes de coneixement, vincles comunitaris i espais de transformació.
La Llei 4/2011 de Biblioteques de la Comunitat Valenciana estableix que el sistema bibliotecari valencià s’organitza en la Xarxa de Lectura Pública Valenciana (XLPV), integrada per les biblioteques públiques municipals, les biblioteques centrals territorials, les biblioteques especialitzades i la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Aquesta xarxa ha de garantir l’accés universal, gratuït i equitatiu a la lectura, la informació i la cultura, amb criteris de qualitat, proximitat i inclusió (Generalitat Valenciana, 2011).
Segons les dades del Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, el nombre de biblioteques públiques municipals ha anat creixent, però encara hi ha desigualtats territorials i dèficits d’equipaments en algunes zones urbanes. La nova plataforma APLYB, impulsada el 2025 per la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, permet consultar les estadístiques actualitzades, planificar amb més precisió i adaptar els serveis a les necessitats reals de la població (Ser Maestrat, 2025).
En una ciutat com Sagunt, amb 75.000 habitants, la planificació bibliotecària hauria de contemplar almenys tres biblioteques públiques de referència, distribuïdes territorialment i especialitzades en funció dels barris, les comunitats i els usos. Però més enllà de la quantitat, cal pensar en la qualitat, la funció social i la capacitat d’adaptació. Les biblioteques han de ser espais vius, oberts, flexibles i connectats amb la realitat local.
La biblioteca central podria situar-se al nucli històric, amb serveis patrimonials, arxius digitals i activitats intergeneracionals. Una segona biblioteca, al Port de Sagunt, podria especialitzar-se en memòria industrial, cultura obrera i dinamització juvenil. Una tercera, en un barri perifèric, podria funcionar com a centre de reforç educatiu, alfabetització digital i accés a serveis públics. A més, caldria incorporar una biblioteca digital municipal, accessible des de qualsevol dispositiu, amb recursos en valencià, continguts locals i serveis personalitzats.
Aquest model no és una utopia. És una necessitat. Les biblioteques públiques són eines de transformació social, especialment en contextos de desigualtat, diversitat i canvi. Com assenyala la Llei 4/2011, han de contribuir al desenvolupament personal, a la cohesió social i a la participació ciutadana. Per això, la seua planificació ha de ser participativa, transversal i arrelada al territori.
A més, les biblioteques han de ser espais de normalització lingüística, de visibilització de la identitat valenciana i de promoció de la cultura pròpia. Han de programar activitats en valencià, oferir fons bibliogràfics diversos, acollir entitats locals i connectar amb les escoles, els instituts i les associacions. Han de ser espais inclusius, feministes, intergeneracionals i accessibles.
La dimensió digital és també fonamental. Les biblioteques han de garantir l’accés a Internet, a recursos digitals, a formació en competències tecnològiques i a serveis en línia. Han de ser plataformes d’innovació educativa, de creació col·laborativa i de participació ciutadana. La nova plataforma APLYB pot facilitar aquesta transformació, però cal voluntat política, inversió pública i complicitat comunitària.
En definitiva, la planificació de les biblioteques públiques al País Valencià ha de respondre al creixement demogràfic, a la diversitat social i a la complexitat urbana. Ha de superar el model centralitzat i apostar per xarxes territorials, per serveis flexibles i per espais que connecten memòria, identitat i futur. En ciutats com Sagunt, això implica repensar els equipaments, escoltar la ciutadania i construir biblioteques que siguen molt més que edificis: que siguen comunitat.