La traducció literària és una pràctica que transcendeix la mera conversió lingüística. En el cas del valencià, esdevé una eina de resistència cultural, de construcció simbòlica i de projecció internacional. En un context sociolingüístic marcat per la diglòssia i la pressió de llengües dominants, traduir al valencià implica molt més que fer accessible un text: és una afirmació de la capacitat expressiva de la llengua, una reivindicació del dret a llegir el món des de la pròpia veu.
Tal com assenyala Piera (2018), “la traducció no és només una pràctica tècnica, sinó una forma de construir identitat i d’habitar el món des de la pròpia llengua”. Aquesta afirmació cobra especial rellevància en el cas valencià, on la traducció literària ha jugat un paper clau en la consolidació d’un sistema literari propi, en la normalització lingüística i en l’enriquiment del repertori cultural disponible per a les persones lectores.
La traducció com a estratègia de normalització
Des de la transició democràtica, el valencià ha anat recuperant espais de presència pública, especialment en l’àmbit educatiu i cultural. En aquest procés, la traducció literària ha estat una de les vies més eficaces per a fer créixer el corpus textual en valencià i per a dotar-lo de prestigi. Traduir obres universals al valencià no sols permet accedir a textos fonamentals, sinó que també contribueix a legitimar la llengua com a vehicle de pensament complex i de creació artística.
Segons Castelló (2021), “la traducció al valencià és una pràctica que necessita suport institucional, però també reconeixement social i complicitat lectora”. Aquesta complicitat es construeix a través de polítiques editorials valentes, d’una xarxa de traductors i traductores compromeses, i d’un públic lector que exigeix qualitat i autenticitat.
Les editorials valencianes, com ara Sembra Llibres, Andana Editorial, Bromera o Lletra Impresa, han apostat en els darrers anys per incorporar traduccions de narrativa internacional, assaig contemporani i literatura infantil i juvenil. Aquesta diversificació del catàleg respon a la voluntat de fer del valencià una llengua capaç de narrar qualsevol història, de pensar qualsevol idea i de transmetre qualsevol emoció.
Traduccions recents i impacte cultural
Entre les traduccions més destacades dels últims anys trobem Walden o la vida als boscos de Henry David Thoreau, una obra filosòfica que reflexiona sobre la relació entre l’individu i la natura. La seua versió en valencià, acurada i respectuosa amb el to original, permet que el pensament nord-americà dialogue amb la sensibilitat mediterrània.
Un altre exemple rellevant és Ens veurem allà dalt de Pierre Lemaitre, novel·la guardonada amb el Premi Goncourt, que retrata les seqüeles de la Primera Guerra Mundial amb una prosa intensa i poètica. La seua traducció al valencià no sols facilita l’accés a una obra de gran qualitat, sinó que també enriqueix el registre literari valencià amb noves formes d’expressió.
En l’àmbit de la literatura juvenil, les editorials han apostat per traduir autors com Benjamin Black, Arantza Portabales o Irene Solà. Aquesta última, amb la seua obra Canto jo i la muntanya balla, ha captivat el públic amb una narrativa que barreja poesia, màgia i natura. La seua versió en valencià manté la musicalitat i la força lírica del text original, demostrant que la nostra llengua pot acollir les formes més innovadores de la literatura contemporània.
Aquestes traduccions no sols tenen un impacte cultural, sinó també educatiu. La seua presència en biblioteques escolars, en programes de lectura i en activitats literàries contribueix a normalitzar l’ús del valencià entre les persones joves, a fomentar l’hàbit lector i a crear vincles afectius amb la llengua.
La traducció com a espai de trobada intercultural
Traduir és, en essència, establir ponts. En el cas del valencià, la traducció literària permet connectar amb altres cultures, amb altres formes de veure el món, des d’una perspectiva pròpia. Aquesta dimensió intercultural és especialment important en un context globalitzat, on la diversitat lingüística corre el risc de diluir-se en favor de llengües hegemòniques.
Tal com afirma Capilla (2022), “la traducció al valencià és una forma de dir que la nostra llengua pot narrar qualsevol història, pot pensar qualsevol idea, pot emocionar com qualsevol altra”. Aquesta afirmació no és retòrica: és una constatació empírica que es verifica en cada traducció ben feta, en cada llibre que troba lectors i lectores que el fan seu.
La traducció també permet que el valencià entre en circuits internacionals. Quan una obra escrita en valencià és traduïda a altres llengües, es produeix un reconeixement implícit del seu valor literari. Això ha passat amb autors com Joanot Martorell, Carmelina Sánchez-Cutillas o Marc Granell, les obres dels quals han estat traduïdes a diverses llengües i han estat objecte d’estudi en universitats estrangeres.
Reptes actuals i perspectives de futur
Tot i els avanços, la traducció literària al valencià encara presenta dificultats estructurals. La manca de recursos editorials, la presència desigual en el mercat i la invisibilització en circuits de distribució estatal dificulten la consolidació d’un ecosistema literari plenament normalitzat. A més, la formació específica en traducció literària en valencià és limitada, i caldria reforçar-la amb programes universitaris, tallers i espais de professionalització.
Un altre repte és la necessitat de documentar i sistematitzar les traduccions existents. Actualment, no hi ha un catàleg exhaustiu que reculla les obres traduïdes al valencià, cosa que dificulta la recerca acadèmica i la planificació editorial. Seria desitjable crear una base de dades pública, accessible i actualitzada, que permetera visualitzar l’evolució de la traducció literària en valencià i identificar buits temàtics o gèneres poc representats.
Pel que fa al futur, les perspectives són esperançadores. La consolidació de les editorials independents, el creixement de la demanda lectora en valencià i l’interès creixent per la diversitat lingüística en l’àmbit europeu poden afavorir la traducció literària. A més, les noves tecnologies ofereixen oportunitats per a la difusió digital de les obres, per a la creació de comunitats lectores i per a la internacionalització del sistema literari valencià.
Conclusions
La traducció literària al valencià és molt més que una pràctica editorial: és una forma de resistència, de reconeixement i de projecció. En un món on les llengües minoritzades lluiten per mantindre la seua vitalitat, traduir és una manera de dir que el valencià té veu, té cos, té futur.
Les traduccions recents demostren que la nostra llengua pot acollir les formes més diverses de la literatura mundial, des del pensament filosòfic fins a la narrativa experimental, des de la literatura infantil fins a l’assaig crític. Aquesta capacitat d’acollida és una mostra de maduresa cultural, de confiança en les pròpies possibilitats i de voluntat de diàleg amb el món.
Per tal que aquesta pràctica continue creixent, cal reforçar les polítiques de suport institucional, fomentar la formació de traductors i traductores, i consolidar una xarxa editorial que aposte per la qualitat i la diversitat. Només així podrem garantir que el valencià continue sent una llengua viva, capaç de narrar el món amb autenticitat, amb bellesa i amb dignitat.