Sagunt ha entrat en el rànquing negre dels cinc municipis d’Espanya on més ha pujat el preu del lloguer. Segons l’Índex Inmobiliario Fotocasa d’agost de 2025, l’increment interanual ha estat del 30,2%, situant el preu mitjà en 12,60 €/m². Aquesta dada no és només una estadística: és un símptoma d’un model urbà que trontolla.
📉 El mercat falla, la gent paga
L’alcalde ho ha definit com un “fallo de mercado”. Però aquest “fallo” té conseqüències reals: famílies que no troben vivenda, joves que han de marxar, treballadors que no poden viure prop del seu lloc de feina. Al Port de Sagunt, més de la meitat dels habitatges anunciats superen els 800 € mensuals, i una desena oscil·la entre 1.000 i 2.000 €. En una ciutat amb salaris mitjans, això és una condemna silenciosa.
🏗️ Terrenys buits, polítiques lentes
Sagunt disposa de sòl urbanitzat per a 10.000 habitatges. Però la construcció no arriba. L’Ajuntament ha demanat la declaració de “zona de mercat residencial tensionat”, però la Generalitat no ha resolt. Mentrestant, s’aproven recàrrecs en l’IBI per a grans tenidors, s’anuncien promocions públiques i s’inventarien terrenys. Però la urgència social no espera.
🗣️ La pressió ciutadana creix
La Plataforma per l’Habitatge i diversos grups polítics denuncien la paràlisi institucional. La moció aprovada al ple municipal el juny de 2024 continua sense efectes pràctics. Mentrestant, la tensió no és només immobiliària: és vital. És la tensió de qui viu amb incertesa, de qui veu com la seua ciutat esdevé inaccessible.
🔍 Més enllà de les dades
La pujada del lloguer no és un fet aïllat. És part d’un model que prioritza la rendibilitat sobre la vida. Sagunt, amb potencial industrial, logístic i residencial, corre el risc de convertir-se en un espai fragmentat: amb zones de creixement econòmic i barris de desplaçament social.
Calen polítiques valentes, coordinació institucional i una mirada que pose les persones al centre. Perquè el dret a l’habitatge no pot quedar segrestat per l’especulació.