27.9.25

Repensar el turisme a Sagunt

Sagunt, ciutat mil·lenària enclavada entre la mar i la muntanya, representa un dels espais més emblemàtics del País Valencià pel que fa al patrimoni històric, cultural i natural. Amb un llegat que abraça des de l’època ibera fins a la industrialització del segle XX, passant per la romanització, l’edat mitjana i la modernitat, Sagunt és molt més que un destí turístic: és una síntesi viva de la història valenciana. Tanmateix, el model turístic actual no reflecteix ni la riquesa ni la complexitat d’aquest territori. Davant els reptes contemporanis, cal repensar Sagunt, repensar la comarca del Camp de Morvedre, i reivindicar polítiques públiques que posen les persones, el medi ambient i la cultura al centre.

El turisme a Sagunt ha estat tradicionalment vinculat a dos grans eixos: el patrimoni històric del nucli antic, amb el teatre romà, el castell i les restes de la muralla, i el turisme de sol i platja a Port de Sagunt. Aquesta dualitat ha generat una segmentació que, si bé ha permés atraure perfils diversos de visitants, també ha comportat una manca de cohesió territorial i una infrautilització dels recursos locals. El nucli històric, tot i ser un espai d’alt valor patrimonial, pateix problemes de despoblament, degradació urbana i escassa dinamització econòmica. Per altra banda, el Port, amb una oferta turística més estacional i centrada en el litoral, ha viscut una transformació urbanística accelerada que sovint ha ignorat la memòria obrera i industrial que el caracteritza.

En aquest context, cal plantejar una mirada crítica sobre el model turístic vigent. El turisme no pot ser entés únicament com una activitat econòmica orientada al creixement, sinó com una eina de desenvolupament territorial que ha de contribuir a la millora de la qualitat de vida de la població resident, a la conservació del patrimoni i a la sostenibilitat ambiental. Això implica superar la lògica del turisme de masses, que sovint comporta processos de gentrificació, pressió urbanística i precarització laboral, i apostar per un turisme responsable, inclusiu i participatiu.

Una de les claus per repensar el turisme a Sagunt és la valorització del patrimoni des d’una perspectiva integral. El patrimoni no és només allò monumental o arqueològic, sinó també el paisatge, la memòria col·lectiva, les tradicions, la llengua i les pràctiques socials. Així, cal posar en valor espais com el barri jueu, el patrimoni industrial del Port, les rutes naturals de la Serra Calderona i la marjal d’Almardà, així com les festes populars, la gastronomia local i les iniciatives culturals que naixen des del teixit associatiu. Aquesta mirada amplia permet construir relats turístics més arrelats, diversos i inclusius, que connecten amb les persones que habiten el territori i amb les que el visiten.

Per tal d’avançar cap a aquest model, és imprescindible una aposta decidida per les polítiques públiques. Les administracions locals, com l’Ajuntament de Sagunt, han de liderar processos de planificació estratègica que incorporen la participació ciutadana, la transversalitat i la perspectiva de gènere. Això vol dir generar espais de diàleg amb el veïnat, les entitats culturals, les persones treballadores del sector turístic i les persones visitants, per tal de definir col·lectivament quina ciutat volem. També implica coordinar-se amb altres nivells institucionals, com la Generalitat Valenciana i les mancomunitats comarcals, per tal de garantir una coherència territorial i una distribució equitativa dels recursos.

En aquest sentit, cal reivindicar una política turística comarcal que supere les fronteres administratives i reconega les interdependències entre els diferents municipis del Camp de Morvedre. Sagunt no pot ser pensada de manera aïllada, sinó com a part d’un ecosistema territorial que inclou pobles com Canet d’en Berenguer, Gilet, Torres Torres, Quartell o Estivella. Aquesta visió comarcal permet articular rutes temàtiques, xarxes de serveis, circuits culturals i projectes de desenvolupament rural que enforteixen la cohesió social i econòmica. A més, facilita la descentralització de l’oferta turística i la diversificació dels perfils de visitants, contribuint a una distribució més equilibrada dels beneficis i dels impactes.

Un altre aspecte fonamental és la sostenibilitat ambiental. El turisme ha de ser compatible amb la conservació dels ecosistemes i amb la lluita contra el canvi climàtic. Això implica promoure la mobilitat sostenible, la gestió eficient dels recursos naturals, la protecció dels espais naturals i la reducció de l’empremta ecològica de les activitats turístiques. En el cas de Sagunt, això es tradueix en la necessitat de preservar la marjal, controlar la urbanització del litoral, fomentar l’ús del transport públic i impulsar projectes d’educació ambiental vinculats al turisme. També cal repensar la relació entre turisme i agricultura, promovent iniciatives d’agroturisme que connecten les persones visitants amb el món rural i amb les pràctiques agroecològiques.

La inclusió social és un altre pilar d’un model turístic transformador. El turisme ha de ser una oportunitat per a totes les persones, independentment del seu origen, gènere, edat o capacitats. Això vol dir garantir l’accessibilitat física, comunicativa i econòmica dels espais turístics, combatre les discriminacions i promoure la diversitat cultural. També implica dignificar les condicions laborals de les persones que treballen en el sector, moltes de les quals són dones, joves o persones migrades, i que sovint pateixen precarietat, temporalitat i invisibilització. Un turisme inclusiu és aquell que reconeix el valor del treball, que redistribueix els beneficis i que genera oportunitats reals de desenvolupament personal i comunitari.

Finalment, cal posar en valor la cultura com a motor del turisme. Sagunt compta amb una oferta cultural rica i diversa, que inclou el festival Sagunt a Escena, les activitats del Centre Cultural Mario Monreal, les iniciatives de les associacions locals i les propostes artístiques emergents. Aquesta efervescència cultural ha de ser reconeguda i enfortida com a part de l’estratègia turística, no només com a atractiu, sinó com a espai de creació, reflexió i transformació. La cultura permet construir relats compartits, generar identitat i fomentar la participació. Per això, cal garantir el suport públic a les iniciatives culturals, promoure la formació artística i facilitar l’accés universal a la cultura.

Repensar Sagunt, repensar la comarca, és un exercici col·lectiu que requereix imaginació, compromís i valentia. No es tracta només de millorar les xifres de visitants o d’augmentar els ingressos, sinó de construir un model turístic que siga coherent amb els valors del territori, que respecte les persones i el medi ambient, i que contribuïsca a una societat més justa, diversa i sostenible. Sagunt té tots els ingredients per ser referent d’un turisme transformador: un patrimoni excepcional, una comunitat activa, una ubicació estratègica i una història que inspira. Ara cal posar-se a caminar, amb pas ferm i mirada ampla, cap a un futur que siga digne de la seua memòria i del seu potencial.