Des de fa anys, el món de l’esport ha estat marcat per una dinàmica desigual, on les dones han hagut de lluitar no sols per tindre espai en les competicions, sinó també per ser reconegudes com a protagonistes, líders i referents. En l’àmbit del balonmano, i més concretament en el context valencià, esta realitat ha estat encara més evident, amb clubs que han crescut gràcies a l’esforç col·lectiu de les seues jugadores, però que han trobat massa sovint silencis institucionals, invisibilització mediàtica i precarietat estructural.
És en este escenari que naix, amb força i convicció, la necessitat d’una associació de dones vinculades al món de l’handbol. No com una estructura paral·lela, ni com una resposta puntual, sinó com una aposta decidida per la representació, la defensa dels drets i la construcció d’un espai propi on les jugadores puguen alçar la veu, compartir inquietuds i impulsar canvis reals. L’associacionisme, en este cas, no és una moda ni una estratègia comunicativa: és una eina de transformació social, esportiva i cultural.
Des del Club Handbol Morvedre, com a entitat que ha fet de la igualtat una bandera, i des de la presidència que represente, volem expressar amb claredat i fermesa el nostre suport a esta iniciativa. No es tracta només d’una adhesió simbòlica, sinó d’un compromís actiu per facilitar espais, escoltar propostes, reforçar la visibilitat i garantir que les jugadores tinguen les condicions per associar-se, participar i decidir. Perquè quan elles són fortes, el club és fort. I quan el club és fort, l’handbol femení avança amb dignitat.
Esta associació no sols representa una oportunitat per a les jugadores actuals, sinó també per a les que vindran. Les joves que entren a les categories base han de saber que tenen referents, que hi ha una estructura que les protegeix i que poden créixer en un entorn on la seua veu compta. L’associació pot ser, en este sentit, un pont entre generacions, un espai de memòria i de futur, on es reconeguen les trajectòries i es construïsquen nous horitzons.
Com a sindicalista, no puc deixar de veure en esta iniciativa una expressió clara de la lluita col·lectiva. L’esport, com el treball, necessita organització per garantir drets, condicions dignes i espais de participació. Les jugadores, com qualsevol col·lectiu, tenen dret a associar-se, a defensar-se i a proposar. I més encara en un context on massa vegades han estat relegades a un segon pla, malgrat ser elles les que sostenen el dia a dia dels clubs, les que entrenen amb rigor, les que competeixen amb passió i les que representen amb orgull els seus colors.
És important entendre que el suport institucional no ha de ser paternalista ni condicionat. No es tracta de tutelar, sinó d’acompanyar. De reconéixer que les jugadores tenen capacitat, criteri i força per decidir per elles mateixes. El club ha de ser un aliat, no un obstacle. Ha de facilitar, no controlar. Ha de posar recursos, no imposar discursos. I en eixe camí, el paper de la directiva ha de ser clar: escoltar, respectar i actuar.
L’associació de dones del món de l’handbol pot tindre múltiples formes, objectius i ritmes. Pot començar amb trobades informals, amb espais de reflexió, amb accions puntuals. Però el que la fa poderosa és la seua autonomia, la seua capacitat d’aglutinar sensibilitats diverses i la seua voluntat de construir des de baix. No cal esperar grans estructures per començar a transformar. A vegades, una conversa entre jugadores, una proposta compartida o una acció conjunta pot generar més impacte que mil discursos institucionals.
En este sentit, cal també posar en valor la dimensió emocional i simbòlica de l’associacionisme. Quan una jugadora decideix sumar-se, no sols està participant en una estructura: està afirmant que la seua veu importa, que vol formar part d’un projecte col·lectiu i que creu en la força de la comunitat. És un gest de dignitat, de responsabilitat i de futur. I és també una manera de dir que l’esport no és només competició, sinó també convivència, solidaritat i transformació.
Des de Morvedre, hem vist com les jugadores han estat capaces de superar obstacles, de construir vincles i de defensar valors que van més enllà del marcador. Hem vist com han estat referents per a xiquetes, com han inspirat aficions i com han dignificat l’esport amb el seu esforç. Ara, amb esta associació, tenen l’oportunitat de fer un pas més: de convertir-se en protagonistes de les decisions, en impulsores de canvis i en constructores d’un model esportiu més just.
I és per això que, com a president, com a sindicalista i com a defensor de l’esport femení, no sols done suport a esta iniciativa, sinó que la celebre. Perquè representa el millor de l’esport: la capacitat de sumar, de construir i de transformar. I perquè ens recorda que, quan les dones s’organitzen, no sols guanyen elles: guanya tot l’esport, guanya la societat i guanya la dignitat.