La figura de Maria, mare de Jesús, ha travessat segles de tradició, devoció i interpretació. Però més enllà del seu paper dins la teologia cristiana, Maria s’ha convertit en un símbol viu que dialoga amb la cultura popular, la resistència social i la identitat col·lectiva. En aquest article, es proposa una lectura reivindicativa i multidisciplinària de Maria, des de la filosofia, la sociologia, la religiositat popular i les arts contemporànies, especialment en el context valencià.
Des d’una perspectiva filosòfica, Maria representa la llibertat interior i la força de la vulnerabilitat. El seu sí a la maternitat divina no és submissió, sinó una decisió radical que implica confiança en allò invisible. Simone Weil, pensadora mística del segle XX, afirmava que “la passivitat voluntària pot ser la forma més alta de resistència espiritual”. Maria, en aquest sentit, encarna una actitud que no busca el poder, sinó la presència. La seua figura no és la d’una heroïna clàssica, sinó la d’una dona que transforma el món des del silenci, des de l’acollida, des de la fe.
Sociològicament, Maria ha estat utilitzada com a model femení tradicional, especialment en contextos patriarcals. La seua imatge de dona pura, obedient i maternal ha servit per legitimar rols de gènere que exclouen la dona de l’espai públic i del lideratge espiritual. Elisabeth Schüssler Fiorenza, teòloga feminista, denuncia que “la figura de Maria ha estat instrumentalitzada per reforçar la subordinació femenina dins l’Església i la societat”. Tanmateix, aquesta lectura ha estat contestada per moviments feministes que proposen una reinterpretació de Maria com a figura de resistència, dignitat i autonomia.
En moltes cultures, Maria ha esdevingut una icona de lluita. En el món islàmic, Maryam és venerada com la dona més pura i forta, capaç de resistir el judici social i de confiar en la voluntat divina. En Llatinoamèrica, la Mare de Guadalupe acompanya els pobles indígenes, les mares que han perdut fills, les comunitats marginades. Marcela Lagarde, antropòloga mexicana, afirma que “Maria és la mare que no abandona, la que camina amb el poble, la que escolta el crit de les dones”. Aquesta dimensió de Maria com a mare del dolor i de l’esperança la converteix en una figura que transcendeix la religió i esdevé símbol de justícia social.
En el context valencià, la figura de Maria continua viva en la religiositat popular, les festes, les cançons i les arts. Les processons marianes, les ofrenes florals i les romeries són espais de trobada comunitària, de transmissió de valors i de resistència cultural. A Sagunt, com en molts altres pobles, la devoció mariana forma part del teixit emocional i identitari. Però també hi ha veus que resignifiquen Maria des d’una mirada contemporània. La cantant La Maria, per exemple, ha reinterpretat la cançó “Gall roig, gall negre” com a himne contra l’extrema dreta i la violència de gènere. En aquesta versió, Maria no és només la mare de Déu, sinó la veu de les dones que planten cara a la injustícia.
La cultura popular actual continua dialogant amb la figura de Maria. En la música, en l’art visual, en els tatuatges, en les xarxes socials, Maria apareix com a símbol de consol, de força, de espiritualitat femenina. És la mare que escolta, la que no jutja, la que acompanya en el dolor. Aquesta dimensió emocional la converteix en una figura de resistència íntima, especialment en contextos de migració, de pèrdua, de soledat. Maria és refugi, és presència, és memòria.
La seua influència en la cultura popular no és només religiosa, sinó també política, social i artística. És una icona que s’adapta als temps, que es transforma amb les necessitats del poble. Maria no és una figura estàtica, sinó dinàmica, capaç de generar nous significats. En aquest sentit, es pot afirmar que Maria és patrimoni viu, símbol de resistència col·lectiva i espiritualitat inclusiva.
En conclusió, la figura de Maria continua sent rellevant en la societat contemporània, no com a model de submissió, sinó com a símbol de dignitat, de llibertat interior i de resistència. Des de la filosofia fins a la música, des de la religiositat popular fins als moviments socials, Maria acompanya, inspira i transforma. És la mare que no abandona, la dona que resisteix, la icona que uneix. En temps de crisi, de polarització i de violència, Maria pot ser una veu que recorda que la força no sempre ve del poder, sinó de la capacitat d’estimar, d’acollir i de creure.