La festa de Moros i Cristians de Sagunt, emmarcada dins les celebracions en honor a la Mare de Déu del Remei, constitueix un fenomen sociocultural que transcendeix la mera commemoració històrica. Des de la seua fundació l’any 1989, aquesta manifestació festiva ha anat consolidant-se com un espai de memòria col·lectiva, de participació comunitària i de reafirmació identitària. Tal com assenyala Ferri i Soler (2003), “les festes populars són el reflex viu d’una societat que es narra a si mateixa a través del ritual”.
La vinculació amb la Mare de Déu del Remei, patrona del barri del Raval, dota la festa d’un component espiritual que conviu amb la teatralització de la història. Aquesta dualitat entre religiositat i espectacle és característica de moltes festes valencianes, on la devoció popular s’expressa mitjançant actes com l’ofrena floral, la missa major o la romeria, alhora que es despleguen escenografies complexes com les ambaixades, l’alardo o la batalla final. En paraules de Castelló i Martínez (2011), “la festa és un espai on el sagrat i el profà dialoguen sense conflicte, perquè el poble entén que la identitat no és una sola veu, sinó un cor polifònic”.
La representació de la confrontació entre moros i cristians, tot i estar basada en episodis històrics de la Reconquesta, ha evolucionat cap a una dramatització simbòlica que no pretén reproduir fidelment els fets, sinó reinterpretar-los des d’una òptica festiva. En aquest sentit, les comparses, les capitanies i les bandereres assumeixen rols que van més enllà del guió, convertint-se en agents actius de la construcció del relat. Com afirma Alapont i Navarro (2017), “la festa no és només una evocació del passat, sinó una plataforma per a projectar valors presents i futurs”.
Cal destacar també l’esforç de l’organització per fer la festa més inclusiva i representativa de la diversitat del municipi. En els darrers anys, s’han incorporat discursos que reivindiquen la igualtat de gènere, la participació intergeneracional i la visibilització de col·lectius històricament marginats. Aquesta obertura respon a una consciència creixent que entén la cultura popular com un espai de transformació social. Tal com apunta Rius i Climent (2020), “la festa és un mirall que pot reflectir prejudicis, però també pot ser un vidre que es trenca per deixar passar la llum del canvi”.
La festa de Moros i Cristians de Sagunt és molt més que una desfilada o una representació. És una expressió viva de la comunitat, un ritual que combina tradició i innovació, i una oportunitat per repensar el passat des del present. La seua capacitat de generar vincles, emocions i reflexions la converteix en un patrimoni immaterial que mereix ser estudiat, preservat i estimat.