El càncer de mama representa una de les patologies oncològiques més prevalents entre les dones, tot i que també pot afectar persones d’altres gèneres. En les darreres dècades, els avanços en el diagnòstic precoç, els tractaments personalitzats i les teràpies dirigides han millorat significativament les taxes de supervivència. No obstant això, la superació de la malaltia no implica necessàriament la recuperació completa del benestar físic, cognitiu ni emocional. En aquest context, el Departament de Salut de Sagunt ha impulsat diverses iniciatives per abordar les conseqüències invisibles del càncer de mama, especialment aquelles que afecten la qualitat de vida de les persones supervivents.
Una de les línies d’investigació més rellevants que s’ha desenvolupat en aquest hospital és la que analitza els efectes neurocognitius i neuroendocrins derivats dels tractaments contra el càncer de mama. Aquesta recerca, liderada per professionals de la psicologia clínica i la psicooncologia, ha posat el focus en les alteracions que experimenten moltes persones després de finalitzar el tractament, com ara la pèrdua de memòria, la dificultat per concentrar-se, la fatiga crònica i el malestar emocional. Aquests símptomes, sovint infravalorats o invisibilitzats, poden interferir de manera significativa en la reintegració social, laboral i familiar de les persones afectades.
El projecte, que ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Internacional de València i el suport de la Junta Local de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, ha estat validat pel Comitè Ètic del Departament de Salut de Sagunt. La investigació s’ha basat en una mostra diversa de persones supervivents, amb edats compreses entre els trenta i els seixanta-cinc anys, que han estat sotmeses a diferents modalitats de tractament, incloent-hi cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia i teràpies hormonals. A través de proves neuropsicològiques, qüestionaris d’autoavaluació i entrevistes en profunditat, s’ha pogut identificar un patró comú de deteriorament cognitiu lleu a moderat, que es manté fins i tot mesos després de la finalització del tractament.
Aquest deteriorament, conegut popularment com a “chemobrain” o “boira mental”, no és exclusiu de les persones amb càncer de mama, però en aquest col·lectiu presenta una incidència particularment elevada. Les causes són multifactorials: l’impacte directe dels fàrmacs sobre el sistema nerviós central, les alteracions hormonals, l’estrès crònic associat al procés de malaltia i la interrupció de les rutines quotidianes. A més, cal considerar el pes de factors psicosocials com ara la por a la recaiguda, la pressió per tornar a la normalitat i la manca de reconeixement social d’aquestes dificultats.
Davant d’aquesta realitat, el Departament de Salut de Sagunt ha impulsat una sèrie de mesures per millorar l’atenció integral a les persones supervivents. En primer lloc, s’han organitzat tallers de rehabilitació cognitiva, on les persones participants poden entrenar habilitats com la memòria, l’atenció i la planificació mitjançant exercicis pràctics i dinàmics. Aquests tallers, dirigits per professionals de la psicologia i la neuropsicologia, tenen com a objectiu no només recuperar funcions cognitives, sinó també reforçar l’autoestima i la confiança personal.
En segon lloc, s’ha creat un espai de suport emocional grupal, on les persones poden compartir les seues vivències, inquietuds i estratègies d’adaptació. Aquestes sessions, moderades per psicooncòlogues del centre, permeten generar vincles de solidaritat i comprensió mútua, trencant l’aïllament que sovint acompanya el posttractament. A més, s’ha incorporat la figura de la pacient experta, una persona que ha superat la malaltia i que actua com a referent i guia per a altres persones en procés de recuperació.
Un altre aspecte clau del projecte ha estat la sensibilització del personal sanitari. Mitjançant jornades formatives i protocols d’actuació, s’ha promogut una mirada més holística i empàtica cap a les persones supervivents, reconeixent que la cura no acaba amb l’alta mèdica. Aquesta perspectiva integral ha permés millorar la coordinació entre especialitats, com ara oncologia, medicina interna, psicologia i treball social, afavorint una atenció més personalitzada i efectiva.
Cal destacar també la dimensió comunitària de la iniciativa. El Departament de Salut de Sagunt ha col·laborat amb entitats locals com Amuhcanma, associació de dones afectades per càncer de mama, per organitzar activitats de divulgació, marxes solidàries i campanyes informatives. Aquestes accions han contribuït a visibilitzar les necessitats de les persones supervivents i a fomentar una cultura de salut més inclusiva i participativa.
Des del punt de vista acadèmic, els resultats preliminars del projecte han estat presentats en diverses jornades científiques i congressos, despertant l’interés de la comunitat investigadora. S’ha posat de manifest la necessitat de continuar aprofundint en l’estudi dels efectes neurocognitius del càncer de mama, així com de desenvolupar intervencions específiques adaptades a les característiques de cada persona. En aquest sentit, es planteja la possibilitat d’ampliar la mostra, incorporar tècniques de neuroimatge i explorar la relació entre factors genètics i vulnerabilitat cognitiva.
A més, s’ha obert la porta a la col·laboració amb altres centres hospitalaris de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de crear una xarxa d’investigació translacional que permeta transferir els coneixements generats a la pràctica clínica. Aquesta xarxa podria facilitar la implementació de protocols comuns, la formació continuada del personal i la creació de recursos digitals per a la rehabilitació cognitiva.
En conclusió, el projecte impulsat pel Departament de Salut de Sagunt representa una aportació significativa a la comprensió i abordatge dels efectes secundaris del càncer de mama. Més enllà de les dades clíniques, posa en valor les experiències de les persones afectades i reivindica una atenció centrada en la persona, que reconega la complexitat del procés de recuperació. La investigació en aquest àmbit no només millora la qualitat de vida de les persones supervivents, sinó que també contribueix a transformar el model assistencial cap a una visió més humana, inclusiva i sostenible.
El camí cap a la recuperació completa del càncer de mama no és lineal ni homogeni. Cada persona transita per un procés únic, marcat per les seues circumstàncies, recursos i xarxes de suport. Per això, és fonamental que els sistemes de salut incorporen aquesta diversitat en les seues estratègies d’intervenció. El treball realitzat a Sagunt és un exemple inspirador de com la investigació aplicada pot generar canvis reals en la vida de les persones, i de com la col·laboració entre institucions, professionals i comunitat pot donar lloc a iniciatives transformadores.
Amb tot, queda molt per fer. Cal continuar invertint en recerca, formació i sensibilització, i garantir que totes les persones afectades per càncer de mama tinguen accés a recursos de rehabilitació cognitiva i suport emocional, independentment del seu lloc de residència o situació socioeconòmica. Només així podrem avançar cap a un model de salut que no es limite a curar, sinó que aspire a cuidar en el sentit més profund i complet del terme.