11.9.25

Felip III i Margarita d’Àustria: Amor i devoció

En la primavera de 1599, la ciutat de Morvedre (actual Sagunt) va viure un dels episodis més entranyables i llegendaris de la seua història. En plena Setmana Santa, el jove rei Felip III, mogut per l’amor i la impaciència, va decidir visitar en secret la seua promesa, Margarita d’Àustria, que s’allotjava al Convent de Sant Francesc. Aquell Dilluns Sant es convertiria en una jornada inoblidable, plena d’emoció, fervor popular i una connexió única entre la monarquia i el poble.

L’any 1598, Felip III havia accedit al tron amb només vint anys. El seu matrimoni amb Margarita d’Àustria, neboda del seu pare Felip II, havia estat pactat per raons polítiques i dinàstiques, però entre ells va florir una estima sincera. La boda havia estat prevista inicialment a Barcelona, però gràcies a la influència del Marquès de Dénia, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, es va traslladar a València. Aquesta decisió no sols beneficiava els interessos del Marquès, sinó que també apropava el rei als seus dominis valencians.

Morvedre, fidel i lleial a la Corona, va rebre un privilegi especial: Felip III li va concedir el dret d’afegir cinc estrelles al seu escut d’armes com a reconeixement per la seua vigilància i fidelitat. Aquesta distinció marcava l’inici d’un vincle especial entre la ciutat i la monarquia.

Segons el cronista valencià Gaona, Felip III no va voler esperar més per veure Margarita. Aquell Dilluns Sant, aprofitant la discreció de la nit i la complicitat del seu privat, el Marquès de Dénia, va eixir per una porta del darrere del palau on s’allotjava a València. El seu destí: el Convent de Sant Francesc de Morvedre, on Margarita i la seua mare estaven sopant.

Per evitar sospites, el rei es va disfressar de cavaller comú i va fer el trajecte a cavall, travessant els camins de l’Horta fins arribar a la ciutat. A prop del convent, es trobava l’Hostal de les Granotes, un establiment humil però acollidor, conegut per la seua proximitat a les aigües i els seus estanys plens d’amfibis. Allí, Felip i el seu acompanyant van fer una breu parada per descansar i preparar-se per a l’encontre.

Quan Felip III i el Marquès de Dénia van entrar al convent, Margarita i la seua mare estaven acabant els postres. La sorpresa va ser majúscula. Segons Gaona, “dant-se’ls a conéixer, fou l’espant tornat en goig”. L’emoció de Margarita en veure el seu futur espòs va ser immensa. Aquell moment íntim, lluny del protocol i la pompa de la cort, va reforçar el vincle entre els dos joves.

La visita no va durar molt, però va ser suficient per acurtar l’espera i encendre l’esperança d’un futur compartit. Aquell Dilluns Sant es convertiria en la primera vegada que Margarita veia el seu marit amb els seus propis ulls, fora dels retrats i les cartes.

Després de l’encontre, Felip III i Margarita van decidir aprofitar la jornada per conéixer la ciutat. Acompanyats per alguns membres de la cort i autoritats locals, van recórrer els carrers empedrats de Morvedre, saludant els veïns i veïnes que, sorpresos i emocionats, eixien de les seues cases per veure el rei i la futura reina.

El poble, engalanat per la Setmana Santa, vibrava amb fervor religiós i alegria popular. Les confraries desfilaven pels carrers amb imatges sagrades, i l’aroma d’encens i flors omplia l’aire. Felip i Margarita es mostraren pròxims, somrients i agraïts. Escoltaren les històries dels habitants, les seues penes i esperances, i prometeren vetlar pel benestar de la ciutat.

Un dels moments més emotius del dia va ser quan una dona major, coneguda com Teresa la Teixidora, s’acostà a Margarita per contar-li com havia perdut el seu fill en una incursió corsària anys enrere. Margarita, commoguda, li prengué la mà i li prometé que faria tot el possible per protegir les costes valencianes. Aquell gest, senzill però sincer, va quedar gravat en la memòria col·lectiva de Morvedre.

També es diu que Felip III va visitar l’antiga muralla romana i va quedar impressionat per la història mil·lenària de la ciutat. Un jove estudiant li va recitar uns versos en llatí, i el rei, sorprès pel seu talent, li oferí una beca per estudiar a Salamanca.

La Setmana Santa de Morvedre ja era, en aquell temps, una de les més sentides del Regne de València. Les processons, les representacions de la Passió i la devoció popular creaven una atmosfera única. Felip i Margarita van assistir a una de les processons nocturnes, on els confrares desfilaven amb ciris i tambors, creant un espectacle de llum i so que els va deixar fascinats.

El rei va elogiar la fe del poble i va demanar que es preservaren aquelles tradicions. Aquella nit, l’Hostal de les Granotes es convertí en lloc de reunió per a nobles i veïns, on es compartiren vins, dolços i cançons populars.

La visita de Felip III i Margarita a Morvedre no va ser només un episodi romàntic, sinó també un acte de reconeixement i estima cap al poble. El privilegi de les cinc estrelles al seu escut, la proximitat del rei i la reina, i la participació en la vida local van deixar una empremta profunda.

Els cronistes de l’època ho descrigueren com “la jornada més gloriosa que mai visqué la vila”. I encara hui, cada Setmana Santa, quan les campanes repiquen i les processons recorren els carrers antics de Sagunt, la memòria d’aquell Dilluns Sant de 1599 torna a viure entre els murs del convent, les pedres de l’hostal i els cors del poble.