Vivim en una societat que, tot i els avanços en salut mental i comunicació, encara arrossega silencis massa pesats. El suïcidi continua sent una de les principals causes de mort no natural al País Valencià, amb una taxa que ha arribat als 8,54 casos per cada cent mil habitants. Sagunt, per exemple, supera eixa mitjana amb 10,31, i entre els homes la xifra és encara més alarmant. Estes dades no són només números; són vides truncades, famílies trencades, comunitats que pateixen en silenci.
Parlar del suïcidi no és incòmode, és necessari. Perquè darrere de cada cas hi ha una història marcada per factors de risc que sovint passen desapercebuts. Trastorns mentals com la depressió o l’ansietat, l’aïllament social, el consum de substàncies, les dificultats econòmiques o laborals, i fins i tot el dolor crònic, poden convertir-se en un pes insuportable. També hi ha qui viu situacions de discriminació, violència o pèrdua que els deixen sense referents ni xarxes de suport.
Però no tot són ombres. També existeixen factors de protecció que poden fer de mur davant la desesperança. El suport emocional, les relacions afectives sanes, l’accés a serveis de salut mental, la participació en la vida comunitària, i la capacitat de demanar ajuda són elements que poden salvar vides. I ací és on totes i tots tenim un paper fonamental.
Si coneixes algú que està en crisi, no cal ser especialista per ajudar. Escoltar sense jutjar, parlar amb claredat, mostrar disponibilitat i acompanyar en la cerca de suport professional pot marcar la diferència. No cal tindre respostes, només estar. I si el perill és imminent, cal actuar amb responsabilitat i buscar ajuda urgent.
La prevenció del suïcidi no és només una qüestió mèdica, és una responsabilitat col·lectiva. Cal trencar el tabú, parlar-ne amb naturalitat, educar en empatia i construir espais segurs on les persones puguen expressar el seu malestar sense por. Perquè cada vida compta, i cada gest pot ser una oportunitat per tornar a creure en el futur.
No deixem que el silenci siga més fort que la solidaritat. Escoltem, acompanyem, cuidem. Perquè viure ha de ser una possibilitat per a totes les persones.