Sagunt representa una cruïlla de memòries, identitats i tensions lingüístiques que es manifesten amb especial intensitat en l’àmbit institucional. El valencià, com a llengua pròpia del territori, ha estat reconegut formalment per l’Ajuntament mitjançant un Reglament d’Usos Lingüístics que, sobre el paper, aspira a garantir-ne la presència normalitzada en tots els àmbits de gestió pública. Tanmateix, la distància entre la norma i la realitat quotidiana continua sent un repte que mereix una reflexió crítica i propositiva.
La voluntat política expressada per partits com Compromís per Sagunt ha estat clara: cal defensar el valencià no només com a vehicle de comunicació, sinó com a eina de cohesió social, de representació simbòlica i de dignificació cultural. En aquest sentit, s’han impulsat accions que van des de la retolació en valencià de carrers i camins fins a la promoció d’activitats culturals que enfortisquen el vincle emocional amb la llengua. També s’ha treballat per garantir que el web municipal tinga versió en valencià, que les campanyes institucionals incloguen continguts en la nostra llengua i que la presència del valencià en actes públics siga significativa.
Ara bé, quan es baixa al terreny dels tràmits administratius, la situació es torna més complexa. Tot i que la ciutadania té dret a ser atesa en valencià, i a rebre documents oficials en aquesta llengua si així ho sol·licita, la pràctica demostra que aquest dret no sempre és visible ni accessible. Molts formularis continuen presentant-se en castellà com a opció principal, i en alguns departaments l’atenció en valencià depén de la sensibilitat o formació del personal. Això genera una asimetria que no només afecta la qualitat del servei, sinó que perpetua una jerarquització lingüística que contradiu els principis de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
És cert que s’han fet passos per revertir aquesta situació. L’Ajuntament ha iniciat un conveni amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per reforçar la formació del personal, millorar la qualitat lingüística dels documents i promoure l’ús del valencià en la comunicació interna i externa. També s’ha plantejat la necessitat de potenciar l’oficina de promoció lingüística, dotant-la de recursos i capacitat d’incidència. Però cal reconéixer que la normalització lingüística no és només una qüestió tècnica, sinó una aposta política que ha de travessar totes les estructures municipals.
Un dels elements més reveladors ha estat l’aplicació de l’eina Indexplà, que permet mesurar el grau de normalització del valencià en les institucions. Els resultats obtinguts a Sagunt han posat de manifest que, tot i la voluntat expressada, encara hi ha dèficits importants en àmbits com la comunicació digital, la retolació interna, la formació continuada del personal i la presència del valencià en els mitjans locals. Aquesta diagnosi ha servit per orientar accions concretes, però també per evidenciar que la normalització lingüística requereix una mirada integral, que combine la gestió administrativa amb la mobilització ciutadana.
En aquest sentit, cal posar en valor les iniciatives que han sorgit des de l’àmbit cultural i associatiu per reivindicar el valencià com a llengua viva, arrelada i transformadora. Les accions col·lectives, les dramatitzacions festives, les composicions corals i les reinterpretacions simbòliques han contribuït a fer del valencià una llengua de mobilització, de memòria i de futur. És en aquests espais on la llengua es connecta amb les emocions, amb els rituals i amb les narratives compartides que donen sentit a la vida comunitària.
Tanmateix, aquesta vitalitat cultural no pot suplir les mancances institucionals. Si l’Ajuntament no garanteix que els tràmits administratius es puguen fer amb plena normalitat en valencià, s’està enviant un missatge contradictori a la ciutadania. La llengua no pot ser només decorativa o festiva; ha de ser funcional, útil i present en tots els moments de la vida pública. Això implica revisar protocols, formar el personal, adaptar les plataformes digitals i, sobretot, assumir que el valencià és una responsabilitat compartida.
És important destacar que la normalització lingüística no és una imposició, sinó una forma de reconéixer la diversitat i de garantir els drets lingüístics de totes les persones. En un municipi com Sagunt, amb una rica pluralitat cultural i una història marcada per la convivència, el valencià pot actuar com a pont, com a espai de trobada i com a símbol de respecte mutu. Però per a això cal que les institucions siguen coherents, valentes i compromeses.
La presència del valencià en els tràmits administratius és, en definitiva, una qüestió de justícia lingüística. No es tracta només de traduir documents o de fer campanyes puntuals, sinó de construir una cultura institucional que valore la llengua com a part essencial del servei públic. Això implica escoltar les demandes de la ciutadania, incorporar la perspectiva lingüística en la planificació municipal i establir mecanismes de seguiment que permeten avaluar els avanços i corregir les mancances.
En aquest camí, la complicitat entre institucions, entitats culturals i persones compromeses amb la llengua és fonamental. Cal generar espais de diàleg, compartir bones pràctiques i construir aliances que facen del valencià una llengua de futur. Sagunt té el potencial per ser referent en aquest àmbit, però per a això cal passar de les declaracions a les accions, de la voluntat a la transformació.
És moment de reivindicar un Ajuntament que no només parle valencià en els discursos, sinó que l’escriga, l’atenga, el visibilitze i el dignifique en cada gest administratiu. Un Ajuntament que entenga que la llengua és part de la identitat col·lectiva, però també de la qualitat democràtica. Un Ajuntament que no tinga por de ser referent, de fer del valencià una eina de servei, de cultura i de convivència.
La ciutadania té dret a viure en valencià, a fer tràmits en valencià, a ser reconeguda en valencià. I aquest dret no pot dependre de la bona voluntat individual, sinó de polítiques públiques valentes, estructurades i sostingudes. És hora de fer del valencià una llengua de govern, de gestió i de transformació. I Sagunt, amb la seua història, la seua pluralitat i el seu compromís, pot ser protagonista d’aquest canvi.