El programari lliure com a eina de transformació democràtica en l’administració pública
La digitalització de les estructures administratives ha esdevingut una realitat ineludible en les societats contemporànies. En este context, el debat sobre quin tipus de tecnologia ha de sustentar els serveis públics no és merament tècnic, sinó profundament polític, social i ètic. El programari lliure, entés com aquell que permet l’accés al codi font, la seua modificació, distribució i reutilització, representa una oportunitat per a repensar el model de gestió pública des d’una perspectiva de sobirania tecnològica, transparència institucional i participació ciutadana.
L’administració pública, com a garant dels drets col·lectius i com a gestora dels recursos comuns, ha de prioritzar sistemes que respecten la llibertat de les persones usuàries, que fomenten la col·laboració entre institucions i que eviten la dependència de corporacions privades. El programari lliure no és només una alternativa viable, sinó una necessitat democràtica en un món on la tecnologia condiciona cada vegada més les formes de vida, les relacions socials i les decisions polítiques.
Històricament, les administracions han estat usuàries passives de programari privatiu, adquirint llicències costoses i acceptant condicions imposades per empreses multinacionals. Esta dinàmica ha generat una dependència estructural que limita la capacitat d’adaptació, d’innovació i de control sobre els sistemes que gestionen dades sensibles de la ciutadania. A més, ha perpetuat un model de despesa pública que beneficia interessos privats en lloc de revertir en el desenvolupament local, en la formació del personal tècnic o en la creació de comunitats de coneixement compartit.
El programari lliure, en canvi, ofereix un marc que permet construir infraestructures digitals obertes, auditables i adaptables. Quan una administració opta per sistemes lliures, no només estalvia en llicències, sinó que guanya en autonomia, en seguretat i en capacitat de resposta davant les necessitats canviants del territori. A més, pot compartir les solucions desenvolupades amb altres institucions, generant sinergies i evitant duplicacions innecessàries.
Un dels arguments més potents a favor del programari lliure en l’àmbit públic és la transparència. En una democràcia madura, les persones han de poder conéixer com funcionen els mecanismes que gestionen els seus drets, els seus impostos i els seus serveis. El codi obert permet auditar el comportament dels sistemes, detectar vulnerabilitats, corregir errors i garantir que no hi ha pràctiques ocultes que comprometen la privacitat o la igualtat d’accés. Esta transparència no és només tècnica, sinó també política, ja que reforça la confiança en les institucions i facilita la rendició de comptes.
A més, el programari lliure facilita la participació ciutadana en la definició, millora i adaptació dels serveis digitals. Les comunitats d’usuaris i usuàries, de desenvolupadors i desenvolupadores, poden contribuir activament en el disseny de solucions, en la detecció de problemes i en la proposta d’innovacions. Esta col·laboració trenca la barrera entre administració i ciutadania, convertint la gestió pública en un procés més obert, més horitzontal i més inclusiu.
En el cas del País Valencià, com en altres territoris de l’Estat espanyol, s’han donat iniciatives puntuals de migració cap a programari lliure, però encara queda molt de camí per recórrer. Les resistències són diverses: des de la inèrcia institucional fins a la pressió de les empreses proveïdores, passant per la falta de formació del personal tècnic o la por al canvi. No obstant això, els exemples d’èxit demostren que és possible fer la transició de manera planificada, progressiva i amb resultats positius tant en termes econòmics com en qualitat del servei.
Un aspecte clau en esta transició és la formació. No es pot implementar programari lliure en l’administració sense capacitar les persones que han de utilitzar-lo, adaptar-lo i mantindre’l. Això implica invertir en formació contínua, en recursos didàctics i en espais de trobada entre professionals. També cal revisar els plans d’estudis de les carreres relacionades amb la informàtica, la gestió pública i l’enginyeria, per tal d’incorporar la filosofia del programari lliure com a part del currículum.
D’altra banda, cal una voluntat política clara. Les institucions han de comprometre’s públicament amb la sobirania tecnològica, establint marcs normatius que prioritzen el programari lliure en les contractacions, en els desenvolupaments interns i en la col·laboració interadministrativa. Este compromís ha de traduir-se en accions concretes, en pressupostos específics i en mecanismes de seguiment que garantisquen la coherència entre el discurs i la pràctica.
El programari lliure també té un impacte positiu en el teixit econòmic local. En lloc de destinar recursos a empreses multinacionals, les administracions poden contractar serveis de desenvolupament, manteniment i formació a empreses del territori, fomentant l’ocupació, la innovació i la sostenibilitat. A més, es genera un ecosistema de coneixement compartit que pot beneficiar altres sectors, com l’educació, la cultura o la salut.
En definitiva, el programari lliure representa una oportunitat per a repensar el model de gestió pública des d’una perspectiva més democràtica, més sostenible i més justa. No es tracta només de canviar eines, sinó de transformar la manera com les institucions es relacionen amb la tecnologia, amb la ciutadania i amb el bé comú. És una aposta per la llibertat, per la col·laboració i per la responsabilitat col·lectiva en la construcció d’un futur digital que no estiga segrestat per interessos privats, sinó al servei de les persones.