En l'àmbit polític, el dret d'accés a la informació és una condició essencial per a la democràcia deliberativa. Tal com sosté Habermas, la legitimitat del poder polític depén de la capacitat de la ciutadania per participar en processos de deliberació pública informada. Sense informació transparent, no hi ha control democràtic ni rendició de comptes. En este sentit, el dret a la informació no és només un dret individual, sinó un mecanisme col·lectiu per a garantir la qualitat democràtica del sistema.
Des de l'antropologia, podem entendre l'accés a la informació com una pràctica cultural que configura les formes de relació entre les persones i les institucions. Clifford Geertz assenyalava que la cultura és un sistema de significats compartits, i la informació és el vehicle que permet construir eixos significats. Quan l'accés a la informació és desigual, es perpetuen jerarquies simbòliques que exclouen determinats grups socials de la capacitat d'interpretar i transformar el món.
La sociologia, per la seua banda, ens alerta sobre les estructures de poder que travessen la producció i la distribució de la informació. Pierre Bourdieu parlava del capital cultural com una forma de poder que es transmet a través de l'accés privilegiat al coneixement. En este sentit, el dret d'accés universal a la informació és una eina per a democratitzar el capital simbòlic i reduir les desigualtats socials.
A més, en el context actual de digitalització i sobreinformació, el dret a la informació ha de ser entés no només com el dret a accedir, sinó també com el dret a comprendre. Rosa Pérez Garijo, en la seua anàlisi sobre el dret a saber, destaca que cal superar la visió formalista del dret d'accés als documents per avançar cap a una concepció substantiva que garantisca la comprensió i la utilització efectiva de la informació.
El dret d'accés universal a la informació és un dret fonamental que articula dimensions filosòfiques, polítiques, antropològiques i sociològiques. És un dret que no només habilita la participació, sinó que la fa possible en condicions d'igualtat i respecte. Per això, cal defensar-lo com una peça clau en la construcció d'una societat més justa, més oberta i més conscient.